Història

La creació del passeig de Torras i Bages va produir-se com a conseqüència i continuïtat de l'expansió a que Sant Andreu havia iniciat a l'últim quart del S.XIX, amb l'obertura del passeig de St. Eulàlia. Després d'uns quants anys de rumors, al 15 de març del 1889 el consistori decidia: "Aprobar el anteproyecto de una calle de veinte metros de anchura que partiendo de la Plaza de la constitución por la calle Santa. Cristina se prolonga una línea recta enlazado con el camino de Santa. Coloma entre los edificios Casa nova del molí y las Carasses... Y dar a esta calle el nombre de Guardiola y Feliu y ordenar al Sr. Arquitecto Municipal que formule el proyecto completo de calle de que se trata y de su enlace con las que existen a la derecha de la calle mayor"

Un any més tard, el ple municipal condicionava el desenvolupament de la nova via a la urbanització completa de la rambla de Sta. Eulàlia. El greu problema econòmic municipal i l'enorme despesa d'aquesta mena d'obres públiques van impedir el desenvolupament de la via i van paralitzar el projecte fins a l'abril de 1908, data en què s'aprovà un projecte de noves alienacions del passeig.

Aquesta via havia de ser un punt de connexió amb la carretera de Ribes, però també amb el camí de Sta. Coloma. El nou passeig s'unia amb la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera i permetia, així, la connexió amb Santa Coloma, amb Badalona i també amb el Vallés.

L'aprovació del pla d'enllaços accelerà el procés. Començaren les expropiacions al 1918 i aquest procés seguiria fins el 1929.

Finalment, la Junta Mixta D'urbanització i Aquarterament de Barcelona, creada al març del 1927 amb l'idea de dotar a Barcelona amb noves casernes i reformar les existents va adquirir uns terrenys traspassats pel nou passeig i valorats en 2.850.000ptes per construir-hi les dependències d'una caserna parc d'artilleria per al cos d'enginyers, el IV Regiment d'infanteria i el VIII Regiment Lleuger.

La construcció de les casernes
En vista que la distribució de les casernes per Barcelona era insuficient, la junta Mixta va decidir construir unes casernes en la zona de Sant Andreu.

Aquestes casernes estarien destinades al cos d'enginyers, el IV Regiment d'Infanteria i el VIII Regiment Lleuger. Aprofitant la dictadura de Primo de Rivera tots els tràmits de l'obtenció dels terrenys es van fer sense cap tipus d'impediment. Però caldria modificar certs aspectes urbanístics. Es van eliminar els carrers verticals que anaven de la carretera de Ribes al nou Passeig Torras i Bages a tota la zona dels quarters, això significava la desaparició de dos carrers (el 9 i el 10).

També estava projectat un carrer horitzontal que unia el carrer Palomar i el camí, i futur passeig, de Sta. Coloma que passava just per la meitat del quarter d'Artilleria. El quarter d'Artilleria guanyaria espai a la carretera de Ribes que seria una mica més estreta al pas per les casernes. Finalment el Carrer Palomar hauria d'allargar-se 20m per arribar a contactar amb un carrer paral·lel al rec comtal i al passeig Torras i Bages.

Primer es va destinar una suma de 11.500.000ptes aproximadament al projecte de la construcció del quarter de Bailén (el d'Artilleria i Maestrança junts), en vista de que era un pressupost massa elevat el van disminuir a 7.500.000ptes aproximadament. Això va repercutir en els serveis que tindrien els soldats, aigua, gas, llum... L'obtenció dels terrenys va costar uns 2.850.000ptes. El nou replantejament de les línies dels carrers sol·licitada al juny del 1928, va ser aprovat al 27 de setembre del mateix any. Finalment al 1928 s'iniciaren les obres definitives que culminen amb l'obertura del passeig l'any 1932.

El sòl que ocupen les Casernes
Les casernes de Sant Andreu estan ubicades a la zona nord del 'Barri' de Sant Andreu del Palomar de Barcelona. Estan limitades pel carrer Gran de Sant Andreu a la banda de muntanya, pel passeig de Sant Coloma a la banda de Besòs, pel carrer del Coronel Monasterio a mar, i pel carrer Palomar al costat de Llobregat. Pel mig, hi ha el passeig de Torras i Bages que separa la caserna d'Artilleria a la banda de muntanya, i la caserna de Maestrança a la banda de mar.

Els terrenys de la caserna de Maestrança estan qualificats d'habitatges amb un carrer que les travessa i una zona verda. En definitiva, que la zona qualificada d'habitatge té una àrea d'uns 10.687m2.

Comparem aquesta àrea amb la darrera modificació del Pla General Metropolità que ha afectat notablement el 'barri' de Sant Andreu, aquesta modificació és la causada per la nova ordenació de l'estació de la Sagrera i el seu entorn, en altres paraules, l'estació del TGV i el parc línial. Aquesta modificació projectada el 1994 i aprovada el 1996 afecta una àrea total 990.320m2. Aquesta modificació no concretava estrictament els sostre dedicat a habitatge i a usos terciaris. Projectava un total de 1.283.007m2 de sostre, dels quals 789.847m2 podrien ser d'habitatge, on 37.726m2 serien protegits. Posteriorment, aquest pla ha sofert modificacions i la darrera és del febrer del 2003. Aquesta modificació redueix l'àrea afectada a 986.016m2. Incrementa la superfície de sostre total fins a 1.485.769m2 (+25,6%), d'aquest sostre, es destinen 909.244m2 a habitatge (+15,1% respecte la modificació del 96) dels quals 97.424m2 són habitatge protegit. Comparant amb les casernes, si tenen 6.040 m2 d'àrea i hi féssim habitatges de fins a 8 plantes (màxims dels habitatges limítrofs) tindríem 85.496m2 de sostre a la caserna de banda mar, una desena part del total de sostre d'habitatge projectat 909.244m2.