Que
a l'any del Fòrum
de les Cultures una petita i endèmica cultura mil·lenària
vulgui dir la seva des de la ciutat que organitza el muntatge, és inesperat
per a ells, els costarà imposar-se i diluïr-ho malgrat tots els seus
mitjans i el seu poder, no sabran fer-ho, perquè no tenen experiències
prèvies de com fer-ho. I els portem avantatge en això, perquè
mai en la seva història
Sant Andreu de Palomar ha estat tant en perill de ser venuda a trossets en perjudi
nostre, dels andreuencs, i per a beneficis inconfessables i no defensables. Malgrat
això, hem arribat al segle XXI (més
de mil anys d'Història) amb prou cohessió com
per a que no hagi desaparegut el ritme
andreuenc dels nostres avantpassats.
És a dir,
si juguem bé les nostres cartes, utilitzem bé les nostres eines
i aconseguim que molts ho entenguem així i que ho defensem... els tenim
vençuts.
Afortunadament el sentiment andreuenc, de pertànyer
i formar part de Sant Andreu de Palomar, està més viu ara que no
pas uns anys enrere, prou fort com per a plantar cara a les potinades que ens
volen fer ara amb l'excusa del T.G.V.,
que són terribles, de la dimensió de la barrera de la Meridiana
o de l'esquarterament
en dos 'districtes'. Ara ens juguem molt més que si un
carrer està ben asfaltat o no, fins i tot ens hi juguem bastant més
que amb La
Rambla. La magnitud del que ens ve a sobre és tal,
que necessitarem ser tots, o la gran majoria, els que ens hi afanyem i quant abans
millor. Perquè l'endarreriment del 'AVE' no serà etern i és
el màxim de temps que tenim per plantar cara i evitar que ens desintegrin
com a Comunitat.
I això són faves comptades.
|
|
A
les necessitats no resoltes que tenim com a ciutadans i veïns -- llars d'infants,
pisos tutelats per a la vellesa, ambulatori, escoles, aparcament... pisos assequibles...--
ens hi volen afegir
l'augment que comportarà l'especulació dels pisos, amb milers de
nous veïns, que no portaran les necessitats resoltes sota el braç,
sinó que augmentaran la pressió sobre les que ja tenim. Això
per una banda.
Per una altra, al no ser els nostres vells i els nostres
joves els que vagin a ocupar aquests nous habitatges, als nouvinguts els costarà
entendre el ritme andreuenc. I l'acoplament, per no parlar de la integració,
serà complicat i molt probablement distorsionador.
I, per fi, si
no som capaços nosaltres de ser els que 'decidim', ni tant sols els que
'opinem', de com necessitem i volem que es faci tot això a casa nostra,
haurem hipotecat les possibilitats de poder fer-ho en el futur. Això,
també, són faves comptades.
Per això la línia
que seguirà la WEB STAP en aquest afer serà la de potenciar
que sigui tot Sant Andreu de Palomar com a Poble, com a comunitat, qui es senti
afectada per la nova potinada i que això estigui emmarcat en el perill
que l'AVE representa per a nosaltres, en el futur, en la desfeta i desintegració
d'això que centenars de generacions d'andreuencs han, hem, anat conformant
fins ara.
Sant Andreu de Palomar 23 de febrer 2004
Xavier
Gómez Ribera xagori webmestre
|
|