|
NOTA
DE PREMSA
de les Plataformes Veïnals i Entitats convocants
|
Una
part important de la ciutadania barcelonina i de la seva àrea metropolitana
està cansada de sentir-se desatesa i ignorada en aquells problemes
que li són més pròxims. L'Administració en els seus diferents estadis,
i en particular el nostre govern municipal realitza un considerable
esforç econòmic i mediàtic, a través de permanents campanyes d'imatge,
per a aparèixer com una administració dialogant, participativa i
pròxima als ciutadans, quan en realitat la pràctica habitual és
exercir de manera sistemàtica una política de fets consumats, sense
cap marge de maniobra per a la dissidència popular, ni per a l'autocrítica.
Només hi cap diàleg amb aquells col·lectius que lloen les seves
decisions en qualsevol circumstància.
Aquest govern municipal se serveix per a això de cinc premisses
de gran projecció i que durant anys semblaven tenir suficient arrelament
en la nostra ciutat per a mantenir-nos callats:
- Primer.
Cal envoltar-se d'un halo de populisme i transparència, que proporcioni
a l'opinió pública la sensació que les decisions adoptades sempre
van a tenir en consideració la sensibilitat de la comunitat.
- Segon.
Cal crear tants marcs de participació com sigui possible, per a
traslladar al ciutadà la confiança que forma part del sistema de
decisió, encara que mai arribi a utilitzar aquestes lleres, o d'intentar-lo
resulti obertament ignorat.
- Tercer.
Cal fomentar el corporativisme en el sistema participatiu tradicional,
de manera que en cas que la ciutadania reaccioni davant qualsevol
decisió municipal i pretengui un exercici efectiu i contradictori
d'aquesta participació, són sovint algunes AAVV o la pròpia FAVB,
les quals fent seus els arguments de l'administració, reprimeixen
i critiquen qualsevol besllum de dissidència.
- Quart.
És fonamental controlar el major nombre de mitjans de comunicació,
de manera que si aquests no recullen la dissidència popular, aquella
no existeix. I si la cobreixen, els condicionaments són tan diversos
i de tal entitat que difícilment es pugui obtenir una crònica objectiva.
- Cinquè.
Aprofitar la màxima universal que totes les persones tendim a mirar-nos
el melic, és a dir, no ens importa massa tot allò que no ens va
a afectar directament, per a tractar de sembrar la discòrdia i divisió
entre els barris, amb arguments com el Nimby o la insolidaritat.
La dissidència respecte qualsevol decisió municipal ha d'interpretar-se
sempre com sinònim de marginalitat i com a tal deu ser tractada.
Però aquest sistema de control tan eficaç, sembla que està demostrant
tenir greus fisures. L'inconformisme de milers de ciutadans que
han vist com les seves preocupacions són permanentment ignorades
quan no reprimides, i la falta de voluntat política per a oferir
formules de consens i participació real, ha estat el germen que
ha afavorit l'aparició en la nostra ciutat de diverses plataformes
i moviments veïnals alternatius.
Per a què serveix omplir-se la boca de participació amb tants fòrums
i tant màrqueting:
- Convocatòries sobre l'estat dels districtes.
- Audiències Públiques.
- Iniciatives Populars.
- Consultes ciutadanes.
- Fòrums i consells sectorials.
- Comissions de Seguiment.
- Plenaris oberts a la participació ciutadana.
- Consells Ciutadans.
- Normes de funcionament dels districtes.
La Carta Municipal de Barcelona, aprovada en 1998 pel Parlament,
ratificada recentment pel senat de Madrid, a més de diverses referències
en el seu articulat, té un Títol íntegrament dedicat a la Participació
Ciutadana, el Títol IV.
On està aquesta aquesta participació?, On els ponts que se suposa
tendeix l'administració al ciutadà per a escoltar i atendre en tant
que sigui possible les seves reivindicacions? No parlem aquí del
tot val, parlem d'escoltar a les comunitats que demanen diàleg i
obrir vies de consens per a procurar solucions més justes i col·lectives.
Caldrà preguntar a tots els col·lectius presents en la taula com
és la seva percepció referent a això, però crec que no trobaran
en aquest tema grans diferències.
Per això, el Sr. Clos hauria de saber que, molt han de canviar les
coses o al maig de 2007 aquest Govern Municipal és possible que
es dugui més d'una sorpresa.
Avui estem aquí tots aquests col·lectius junts per a traslladar
un missatge clar i inequívoc als nostres governants, no admetem
com única referència possible en la política municipal, aquesta
pràctica permanent de fets consumats, en nom de l'interès general,
com concepte jurídic indeterminat a la seva lliure disposició. L'interès
general és expressió de la sobirania popular i en ella estem inclosos
tots els ciutadans. Cal escoltar a aquests ciutadans i donar solucions
justes i equilibrades per mitjà del consens.
La proliferació de Plataformes és un símptoma que els partits polítics
són incapaços de detectar i analitzar les necessitats de futur de
la societat. Una participació ciutadana real és vital per
a aconseguir un model de ciutat millor per a tots amb una visió
equilibrada global i sostenible.
Dimecres 29 de març, es manifestaran en aquesta ciutat els veïns
de molts col·lectius que connecten plenament amb aquest malestar:
Riera-Viaducte de Vallcarca, Plataforma Salvem Vallcarca, veïns
d' Els Tres Turons, AVE pel Litoral, Associació Damnificats del
Carmel, Plataforma Horta-Parc de l' Amistat, Veïns del Raval, Plataforma
pel Soterrament de Sants, El Forat de la Vergonya, A.VV. del Guinardó,
Plataforma Vall d' Hebron, Grup Sant Andreu per les Casernes ...,
tots ells celebraran mobilitzacions a les vuit del vespre (20:00
hores), cada col·lectiu en les seves zones d'influència i amb els
seus respectius continguts, però amb un rerefons comú
"L'administració té l'obligació d'escoltar a la ciutadania i
proporcionar solucions de consens".
Aquest és sens dubte un
primer pas en el que tots esperem sigui un necessari retrobament,
entre la ciutadania i els governants, però alhora anunciem que no
dubtarem a estendre, potenciar i coordinar les nostres accions en
la mesura que aquesta administració segueixi ignorant la realitat
ciutadana de la pròpia ciutat
que governa. |
contra la mentida de l'actual participació
ciutadana |
Sant Andreu de Palomar segle XXI 
