"Aquest és una acte de reivindicació, una mobilització en defensa del mar, de la seva gent, i de la democràcia. Però és també un acte de trobada fraternal amb l'esperit que un altre món és possible en moltes coses. Ens mou la voluntat responsable, l'exigència moral de decidir sobre els assumptes públics que afecten la nostra vida.

El nostre nunca máis avui es fa extensible als actes d'inhumanitat. És un nunca máis a la suspensió de les consciències i a la producció de l'odi. És un nunca máis al terrorisme que destrossa vides i convivència. És un nunca máis a les dictadures i als fanatismes. És un nunca máis als mandataris posseïts per l'ardor guerrer i un nou esperit imperial. És un nunca máis a la guerra. Un No a la guerra.

MERCADERIES PERILLOSES
No és difícil enllaçar tot això amb el Nunca Máis que ens convoca. Un nunca máis a la circulació de mercaderies perilloses gestionada amb freqüència amb formes de capitalisme delinqüent o especuladors sense escrúpols. Molts dels que es denominen conservadors haurien de reflexionar sobre el significat etimològic d'aquesta paraula i no afavorir polítiques que obren pas als verdaders genets de l'Apocalipsi.

Però, ¿poden pilotar correctament l'Administració pública tots aquells que no creuen en la necessitat i l'eficàcia dels serveis públics? Per l'interès vital de protegir el nostre medi ambient, l'ecosistema marí no es pot escatimar en dotacions públiques per al salvament, la prevenció, la descontaminació i, dues coses molt importants, fons per ampliar la protecció d'espais naturals i la investigació als nostres centres i les nostres universitats.

TARD I MALAMENT
El Govern ha actuat tard i malament, i de mala gana, i tot el que s'ha aconseguit ha estat gràcies a aquest remolcador popular, que ha anat al davant, estirant l'Administració. Avui volem tornar a llançar una alerta. Després de les mesures efectistes preses per a la vigilància marítima arran del succés del Prestige, s'ha tornat a la situació anterior. S'ha abaixat la guàrdia. No s'ha acabat, no s'ha resolt, no s'ha acabat l'assumpte, malgrat el que sosté el president del Govern. Reclamem una solució definitiva per al vaixell enfonsat que, com és sabut, segueix expulsant un mínim de dues tones diàries. Aquest preu, en aquestes condicions, és per a Galícia i per al Cantàbric un càstig.