Reconec que més d'una vegada he estat crític amb el PP en l'assumpte del Prestige. Un dubte em torba ara: ¿dec ser un professional i un agitador del ressentiment, tal com acusa el senyor Aznar els que han estat crítics amb l'acció dels governs central i autonòmic?

Però recupero la tranquil.litat al completar la lectura del perfil que tracta dels ressentits. Com si fossin gossos, afirma que borden per les cantonades. Rancor és el que surt de la seva boca i, com que jo no sóc una persona rancorosa, dedueixo que no em puc donar pas per al.ludit, ja que un detall que distingeix els ressentits, segons el president del Govern, és que pretenen destruir Galícia. Un retrat tan monstruós no em pot afectar, perquè sóc dels que desitgen el millor per a la terra gallega i la seva gent. S'ha de ser un malànima per voler-los mal.

Deu tenir bona informació el senyor Aznar per exposar, amb absoluta seguretat, un quadro tan terrorífic. El militant de base d'un partit pot llançar acusacions gratuïtes contra els seus adversaris. Un governant, en canvi, ha de saber sempre el que es diu i, si ha pintat una situació caïnita a Espanya per culpa del quitrà, és que sap més coses. Les que es deu haver guardat per utilitzar-les contra els ressentits i rancorosos quan convingui. Per a això hi ha els serveis d'informació, que tenen el president ben informat en tot moment.

Animant els seus seguidors en la croada contra els crítics, el senyor Aznar ha demanat que surtin al carrer a pregonar els grans èxits aconseguits per ell i el senyor Fraga en la lluita contra el quitrà. Respectuosament vull fer constar que potser és una exageració, però no seguiré per aquest camí perquè no em puguin acusar de ressentit i rancorós.

Entre els aspectes foscos de la crisi del Prestige, un dels més estranys ha estat el comportament de la comunitat científica espanyola, d'una banda, i la (absència de) relació que hi ha tingut el Govern. La perplexitat nacional i internacional de nombrosos científics, la falta de respostes a aquest absentisme des del primer moment, comença a fer efecte en l'opinió pública. Simplement, no hi ha resposta, ni fàcil ni complicada, per al que ha passat.

Quan es va produir el desastre de Doñana, es va crear aviat una comissió encapçalada pel president del CSIC, César Nombela, que, encara que a alguns no els agradessin molts dels seus integrants, va dur a terme la feina que se n'esperava. Va incorporar experts estrangers, va establir relacions amb centres nacionals i internacionals i va encapçalar el pla de comunicació sobre cada pas que es feia en el tractament de sòls i aqüífers.

¿Per què no s'ha seguit aquest model amb el Prestige? Misteri absolut. Des del principi es va propagar la notícia que ens faltaven mitjans. ¿Quins mitjans? Si alguna cosa té Espanya és litoral. I si alguna cosa té enganxada a aquest litoral són centres d'investigacions marítimes. N'hi ha a la Corunya, Vigo, Cadis, les Balears, Barcelona o València, per mencionar-ne només alguns. Escampats per universitats i instituts hi ha a més una cohort d'especialistes en corrents marins, oceanografia o medi ambient marí. ¿Es va consultar a algun d'ells? No. ¿Tenia el Govern, com a mínim, els telèfons d'aquests experts? Sí. ¿I doncs? Centres internacionals consultats per aquest diari han respost, també amb sorpresa, que no van ser requerits per institucions de la comunitat científica espanyola --ja no diguem del Govern-- malgrat que posseeixen experiència en aquestes catàstrofes, com el US Geological Survey, l'institut dels Estats Units que té protocol.litzades totes les actuacions que es van realitzar, entre altres llocs, a Alaska quan hi va haver el vessament de l'Exxon Valdez.

Es pot dir una cosa semblant respecte a les característiques del fuel, la naturalesa del seu potencial contaminant, el seu comportament a diferents profunditats o la seva viscositat segons la temperatura. A Espanya hi ha diversos instituts de petrologia (Granada, UPC, Complutense, entre altres) que estudien precisament aquest tipus de problemes. Cap d'ells va ser consultat. Ningú sap per què.

Però tampoc se sap per què la comunitat científica es va mantenir en silenci alimentant tot tipus de rumors, des que hi havia censura política fins a històries de repre- sàlies contra els sectors més crítics. Sí que és veritat que en algunes llistes de distribució, com la de l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), alguns experts han explicat que ells van dur a terme experiments en els seus laboratoris, encara que amb dades insuficients per l'opacitat oficial, sobre què podria estar passant amb el petroli en el fons del mar. Cap d'aquests treballs ha vist la llum, però els seus resultats s'han confirmat després. Alguna cosa es mou Ara sembla que alguna cosa es mou. La revista nord-americana Science publicarà avui una carta en què 400 investigadors espanyols denuncien la descoordinació que hi ha hagut entre el Govern i la comunitat científica. Han adoptat aquesta mateixa postura uns 300 científics de la plataforma Fundació per a la Pau, que es consideren marginats de la crisi. Les protestes arriben tard. I no aclareixen per què s'ha produït aquesta marginació, quin tipus de voluntat política ha convertit l'accident en un desastre així i per què els portaveus de la ciència no s'han manifestat des del primer moment per aclarir el que ha passat. Aquest chapapote també s'ha de netejar si es vol restaurar la confiança en una comunitat científica a la qual li ha faltat reflexos i una millor percepció del que n'espera la societat que l'alimenta.

Particulars que passejaven per la platja, voluntaris, personal de l'Administració i membres de grups ecologistes han recollit 13.000 aus banyades de petroli des de l'inici de la crisi del Prestige, però el nombre d'aus mortes podria ser molt més elevat i podria augmentar.

Els cadàvers no arriben a les platges
El segon informe sobre l'impacte del fuel a les aus, elaborat per SEO- Birdlife, assegura que els exemplars morts oscil.len entre 60.000 i 130.000, fins a 10 vegades el nombre d'aus realment recollides. ¿I els cadàvers? Rubén Moreno, tècnic de SEO, explica des de la Corunya que la major part de les aus mortes mai arriben a la costa perquè són devorades per altres animals, es desintegren o s'enfonsen al mar. "Els càlculs es basen en antecedents científics. Es tracta --diu-- de l'episodi més greu de mortaldat d'aus a Europa després de l'Erika, l'any 1999". En aquella ocasió es va estimar que n'havien mort de 150.000 a 300.000 exemplars. Altres sinistres greus presenten xifres molt inferiors, com l'Amoco Cádiz (1978), amb 5.000-22.000.

Des de les costes de Portugal fins a França
Galícia és la comunitat on s'han trobat més aus amb

petroli (8.378, sumant les mortes i les vives), sobretot a la Costa de la Mort, seguida d'Astúries (1.715), el País Basc (885) i Cantàbria (624). A les platges franceses se n'han recollit 830, i 789 més a Portugal. Pel que fa a espècies, destaquen per la seva abundància els somorgollaires, els gavots i els frarets, però també hi ha molts mascarells i corbs marins.

Fugir del fred i caure a la trampa
De les 13.221 aus banyades de petroli que s'han recollit, 3.873 han pogut sobreviure, però ara els ornitòlegs s'enfronten a un altre problema: no saben què fer-ne. No és bo que passin molt de temps als centres de recuperació, però tampoc es poden alliberar a les zones on van ser rescatades. Moreno explica que algunes s'han portat a l'estuari del Sado, a Portugal, "però aquesta possibilitat no sempre és factible".
La catàstrofe, a més, s'ha produït en una època i en un any especialment sensibles. La costa gallega se sol omplir a l'hivern d'aus del nord d'Europa que fugen del fred, però aquest any, amb un hivern gèlid a la resta del continent, n'hi ha hagut una allau. "Les aus van caure en una trampa mortal", conclou el tècnic de SEO.

Vist ara, el Prestige és a la nostra vida. Menja amb nosaltres, gairebé és a la sopa. Sabem que es tracta de la més gran catàstrofe ecològica d'Espanya i que el Govern no va saber fer-hi front ni, prèviament, encertar-la amb el destí del vaixell. Però quan es va produir el naufragi, les coses eren molt diferents, fins al punt que els que governen van intentar mig tapar l'assumpte, secundats per mitjans afins, que després van quedar en evidència.

Va ser en aquest clima en què va néixer Nunca Máis, una plataforma reivindicativa, que en cap moment va ser ni va voler ser una ONG, ni molt menys una fundació d'ajuda als mariners. ¿La va crear el BNG? No. Però sí que la va ajudar a néixer. Abans de constituir-se en una seu prestada pel Bloc, s'havien produït reunions de diferents organitzacions a la Corunya, Santiago i la vila de Laxe. La gent estava indignada, sentia impotència i el comentari que anava de boca en boca no era cap altre que "alguna cosa hi hem de fer".

I ho van fer. Mariners de diverses confraries, sindicalistes, polítics i artistes van impulsar Nunca Máis, que va tenir la gran posada en escena amb la manifestació de Santiago, històrica per haver estat la més gran que s'hi recorda. Aquell dia, tot Galícia, menys el PP, va ser Nunca Máis. I el PP no ho va ser de miracle, perquè fins a l'últim moment va intentar afegir-s'hi, a canvi que no es demanessin dimissions. Mentrestant, alcaldes populars, com tants altres socialistes i nacionalistes, organitzaven autobusos per omplir-los amb gent que anava a cridar, ben fort, Nunca Máis.

¿Instrumentalitza el BNG Nunca Máis? No. La plataforma ha superat la capacitat de control que pot exercir el BNG amb els seus 5.000 militants, per molt actius que aquests siguin, que ho són. I avui són a les seves files tots els partits, excepte el PP, tots els sindicats, organitzacions de mariners, artistes, professionals, empresaris... Una infinitat de gent del carrer, d'esquerres i de dretes, que parla gallec i castellà, i que vota a qui li sembla. Fins a 200 organitzacions i uns mil artistes integrats a Burla Negra, que té vida pròpia i organitza festivals amb els quals recapta fons.

¿Nunca Máis és nacionalista? No, però és innegable que sí que és profundament galleguista i que coincideix més amb l'oposició socialista i nacionalista que amb Aznar o Fraga, després que els que els governen van sembrar el desgovern. No és una qüestió d'esquerres o de dretes, sinó de sentit comú. Dit d'una altra manera: Nunca Máis és un moviment conservador, que lluita per conservar el medi ambient del seu país. Paradoxalment, potser el més genuí moviment conservador. L'escriptor corunyès Manuel Rivas és el seu portaveu més conegut. L'home que hi posa cara i ulls, i boniques paraules als seus discursos. Com les d'ahir a EL PERIÓDICO, entrevistat per Salomé García, quan va dir que Nunca Máis és "un moviment ciutadà de dignitat".

Tot el que toca Nunca Máis és un èxit de públic, que inquieta --i molt-- el poder, perquè en els seus actes s'hi solen demanar dimissions, i encara hi ha gent que ha d'anar-se'n a casa, però no vol. Per això el PP i el Govern, una altra vegada auxiliats per certs mitjans d'(in) comunicació, han emprès una burda campanya contra Nunca Máis, on segurament també es deuen haver fet coses malament i de manera precipitada, però lluny, en qualsevol cas, dels monumentals disbarats del Govern.

És possible que Nunca Máis sigui difícil d'interpretar en clau de present i que es tracti més aviat d'un moviment de futur, que va avançat respecte dels vells esquemes d'avantguardes, sindicats i partits. Les seves banderes gallegues tenyides de negre són a les finestres de les cases de mig Galícia, el públic de Riazor secunda en bloc les seves consignes, la gent hi aporta diners --més ara que abans de l'atac mediàtic llançat per Madrid-- i en els actes que fan donen la cara, portant adhesius, persones com Rosalía Mera, l'exdona d'Amancio Ortega, segona més gran accionista de Zara, mig propietària de Zeltia i una de les principals fortunes d'Espanya. Només així es poden explicar la ja històrica manifestació de Santiago, les concentracions simultànies de Vigo, la Corunya, Ferrol i Ourense, el funeral pel mar a la Corunya, l'apagada de les ciutats, els festivals, les protestes als carrers, les enganxades de cartells... En definitiva, un símptoma del que ha canviat Galícia en poc temps. Potser també l'antesala d'alguna cosa sonada a Madrid, que està a punt d'arribar.

Té els ulls plens de mar i, en conseqüència, són propensos a la llàgrima. Com els milers de gallecs adscrits a Nunca Máis, assisteix atònit a les desqualificacions del Govern, mentre persevera en la protesta més serena que es recorda contra la pitjor catàstrofe ecològica que ha patit el seu poble. Malgrat que és incapaç de dir un improperi, no es pensa rendir.

--Sigui sincer, ¿es fa amb radicals tal com denuncia el Govern?
--Sí, n'hi ha uns quants. Hi ha Jaime Pita, el segon de Fraga. És el que més em recorda la kale borroka. Es diu que la gent porta un monstre per dins, però Pita el porta per fora. Utilitza el poder per agredir els seus ciutadans. Aznar mateix és un element radical.
--¿A qui representa Nunca Máis?
--A gairebé 200 organitzacions, incloent-hi una assemblea de 1.000 artistes anomenada Burla Negra. Si no s'hagués creat al seu moment, s'hauria creat l'endemà. És un moviment ciutadà de dignitat. Hi ha qui ho veu com una conspiració... No han entès res.
--¿Segur que no ballen al so que toca el Bloc?
--No hauria adquirit pas la dimensió que té si s'hagués plantejat amb els vells esquemes de la política. Això no hauria produït mai una reacció democràtica d'aquesta magnitud.
--Però a les manifestacions hi havia símbols del Bloc.
--A la manifestació de Santiago, la més nombrosa que es recorda a Galícia, hi va haver un símbol unànime: el paraigua. Perquè plovia de carallo. Aquest apèndix ortopèdic, quasi una part més del cos dels gallecs, que tenim caràcter amfibi, té un sentit metafòric molt gran, perquè se'ns volien pixar al damunt.
--¿Se sent agredit?
--A Santiago van protestar el 10% dels gallecs, unes 200.000 persones. Els votants del PP s'han sentit traïts. El Govern tracta Galícia com una guarderia. Ens va voler explicar un conte per anar a dormir, però al despertar el malson seguia.
--¿La catàstrofe tindrà conseqüències electorals per al PP?
--A mi no m'importen gaire les conseqüències electorals. Em preocupa què passarà amb el mar i amb la gent. El Govern vol que la contaminació es giri contra el poble.
--¿Avui qui representa més Galícia, Fraga o Nunca Máis?
--Un poble el representa la seva esperança, i avui l'única esperança de Galícia és Nunca Máis.

--¿I Fraga?
--Hi ha una dita portuguesa que el defineix perfectament: "El bé l'ha fet malament i el mal l'ha fet bé". No vull parlar gaire d'aquesta gent perquè se m'espatlla l'estil.
--Els accidents marítims formen part de la seva biografia.
--Des de petit he viscut vuit catàstrofes contaminants serioses. Aquests xocs et deixen noquejat. I el Prestige ha sigut el súmmum. El púgil tirat a la lona ha decidit que era el final, o s'aixecava o ho deixava córrer, com van fer les balenes que es van suïcidar fa dies a Burela (Lugo).
--Devien tenir ànima gallega.
--Jo estic molt acostumat a mirar el mar. I m'han passat històries amb peixos que ni tan sols m'he atrevit a transcriure en conte. Aquelles balenes, per mi, havien estat expulsades del seu paradís i van decidir matar- se abans de morir malament, com fan alguns pobles.
--Concreti un retret al Govern.
--Cap dels dirigents que van venir, tard, a Galícia van mirar el mar. Aznar, Cascos, Matas, cap. Jo no dic que es fiquessin enmig del chapapote, però parar-se, escoltar el mar, mirar-lo als ulls... Si mires el mar una estona, després no pots dir estupideses. Encara que siguis Aznar. El mar ensenya a escoltar i si has de callar, a callar. I si parles, no et surt mai una bestiesa. El mar crea un llenguatge intel.ligent.
--¿I què van mirar quan van venir?
--Aznar va mirar un mapa. Era a Galícia, però va mirar un mapa de Galícia per saber on era. Tots es van passejar amb el cap cot, com amb mala consciència.
--¿I no van veure poques infraestructures per afrontar el desastre?
--No hi ha cap previsió per part del Govern per dotar-nos de remolcadors moderns. El poble gallec sí que n'ha creat un: Nunca Máis és el remolcador del poble. És com rebutjar els vaixells de la Generalitat... Ja ho deia el meu avi: hi ha gent de dretes, d'esquerres i mal educats. Aquests són uns mal educats.
--¿Quant de temps estan disposats a mantenir la protesta?
--Estem fets en l'adversitat. Sé que hi ha una part de Galícia que no trencarà el pacte amb el mar passi el que passi. Si algú escolta el mar ara a Galícia, són els joves. I ells no ho oblidaran.
--¿Vostè ha recollit chapapote?
--És clar que sí.

En la crisi del Prestige hi perdem tots, malgrat que cada un a la seva manera lluita per evitar que la pesta negra en forma de marea es fiqui a dins de casa nostra.
En el seu cas, el Govern del Partit Popular --que per no voler embrutar-se les sabates de cru amb els primers abocaments en aquests moments es troba amb el petroli fins al coll-- intenta en va treure les taques que li han anat a parar de ple a la solapa de la seva jaqueta argumentant un intent de politització de la catàstrofe per part dels altres grups polítics.

Atenent els articles 325 i 326 (sobre el delicte ecològic), 329 (prevaricació ecològica), 334 (danys a la fauna silvestre) i 338 (danys a l'espai natural protegit) que, entre altres, recull el Codi Penal, les mesures negligents, deficients, inadequades i extemporànies adoptades per les administracions implicades no només transcendeixen l'escenari polític.
Les actuacions irresponsables dels governs autonòmic i central davant de la marea negra --nom que tant fa bullir la sang entre les files del PP-- poden ser constitutius de delicte de prevaricació ecològica.
Quan totes les mirades apuntaven amb desesperació a una costa gallega cada vegada més i més negra, els irresponsables ho feien en clau de caça, de berenar, d'oci, cap al lloc que més els convenia.

QUAN ELS experts van demanar que s'arrossegués el petroler fins al port per poder-lo buidar allà de manera segura, els irresponsables van decidir arrossegar-lo contra vent i marea mar endins. Ni el pitjor havia passat, ni les mesures adoptades pels irresponsables van ser les correctes. El vaixell va ser ferit de mort per un armador avar i uns inspectors massa condescendents amb la ferralla, però qui el va arrossegar moribund pel mar fins a dessagnar-lo en forma de marea negra i enfonsar-lo va ser qui va prendre la decisió d'allunyar-lo de la costa.

Les mesures adoptades per les administracions implicades --en concret, pel Ministeri de Medi Ambient i pel Ministeri de Foment-- van originar una marea negra composta per substàncies tòxiques letals per a la vida, tant animal com humana, i de considerables proporcions que ha ocasionat una catàstrofe ecològica de molt greus efectes sobre el mar, el litoral, les platges, la flora, la fauna marina i les aus a les zones afectades i nombrosos danys econòmics en el conjunt.
Per totes aquestes raons Els Verds hem presentat davant del fiscal general de l'Estat, Jesús Cardenal, una denúncia contra els ministres Álvarez-Cascos i Matas per prevaricació ecològica que espero que sigui tinguda en compte per iniciar els processos legals i jurídics.
Aquest ha estat un cap de setmana molt dur per a tots els que hem recorregut la costa gallega, entre Laxe i Camelle, entre Muxía i Fisterra, entre la vergonya per haver per- mès que una cosa així tornés a passar i la indignació al comprovar totes les mentides que hem sentit, entre l'evitable descoordinació dels voluntaris i l'absència dels que no volen donar la cara, entre la desinformació i la falta de respostes coherents. Només la històrica manifestació celebrada a Santiago de Compostel.la ens va deixar una bona sensació al crit multitudinari del Nunca máis! Finalment hi ha una majoria que navega al mateix vaixell. Només uns quants naveguen a la deriva.

NO ENS conformem. Aquesta nova generació de ciutadans que volen avançar en terra ferma per tornar a començar no es resignen. L'ecologia pot madurar, i madura, en uns plantejaments de política que en aquestes setmanes passades s'han fet cada vegada més necessaris. Estem a favor de les marees vives, de la capacitat de transformació, de les respostes sensates a la negligència i a l'especulació dels irresponsables, d'una ecologia política carregada de valors i que rebutja la idea que aquest planeta pot ser considerat i tractat com una mera mercaderia.
Nunca máis! per sempre.

- Se están recibiendo llamadas de voluntarios de TODO EL MUNDO que quieren venir a colaborar y desde la Xunta les están diciendo que no vengan, que no hace falta.

- Todos los medios existentes son particulares. La Xunta todavía no ha gestionado la recogida de los residuos con ninguna empresa y los cubos que se sacan de la playa, con mucho esfuerzo, se depositan en los puertos y en rincones de los arenales sin que nadie venga a por ellos.

- La gente está limpiando sin mascarillas ni guantes y ya hay asociaciones que han analizado (por su cuenta, por supuesto) el combustible y advierten de que puede ser CANCERIGENO por inhalación, debido a los gases que desprende y al elevado contenido en azufre.
Os puedo asegurar que despues de dos días en la playa el sonido que produces al respirar es como el de un silicoso. Los mocos salen negros.

- Se están muriendo decenas de alcatraces en las playas porque la gente del centro de recuperación de fauna no da abasto. Yo he estado ayudando a recoger pájaros en Barrañan, llevándolos en MIS cubos y en MI coche porque nadie se hacía cargo de ellos.
La gente de protección civil no está en las playas. No hay ni un sólo técnico evaluando la situación.
NO SE VAN A LIMPIAR LAS ROCAS porque según la Xunta, "ya se lo llevará el mar".
Tenemos la costa asfaltada como si fuese una carretera y ya se ha solidificado.

- Greenpeace ha estado en Ferrol limpiando CON SUS PROPIOS MEDIOS y la policia les ha echado de la playa para que no lo viesen los medios de comunicación.

- No se va a pedir la declaración de zona catastrófica porque según el ejecutivo NO HAY MAREA NEGRA.

- La compañía a la que pertenece el Prestige ha fletado otro barco con la misma cantidad de carga para realizar el pedido que se ha perdido, claro.
Este barco hará la semana que viene el mismo recorrido que el Prestige y recalará en A Coruña, si nadie lo impide.
Este barco estuvo retenido más de una semana en un puerto europeo (no recuerdo el nombre) y se le impuso una sanción al armador por las graves deficiencias que presentaba. Es de UN SOLO CASCO y lleva 26 AÑOS navegando por ahí cargadito de crudo.
Con un poco de suerte, la ría de la Coruña, que es la única que se ha salvado esta vez, se puede asfaltar en un par de semanas.

- Portugal ha puesto balizas vía satélite para controlar la evolución de las manchas e insiste en que se está liberando más crudo en la zona del hundimiento. La Xunta dice que es mentira sin aportar ninguna prueba, mientras los portugueses están publicando fotos vía satélite.

- Los barcos que salen a faenar en la zona autorizada están sacando los aparejos :TODOS, los de superficie y los de arrastre llenos de petróleo.

- Se está acusando a los perceberos de que no ayudan, siendo ellos los que mejor se manejan en las rocas. No es así: el presidente de la cofradía de percebeiros ha declarado (en la SER, dónde si no) que se han ofrecido a limpiar desde el primer día, pero piden que la Xunta se haga cargo de los más que posibles accidentes que pudieran suceder durante las faenas de limpieza. Tal y como están las rocas de impregnadas y resbaladizas necesitan cuerdas de seguridad y arneses de protección, Y NO SE LOS VAN A DAR.
El mar está muy mal porque, qué os voy a contar, ya han empezado los monzones, y nadie se va a hacer cargo de ellos si se rompen una pierna o si se matan en los acantilados.

- Ayer hicimos una pancarta de 12 m de largo con el lema "ZONA CATASTRÓFICA, XA!" y la colgamos en Riazor, aprovechando el Depor-Juve y que la prensa extranjera está aquí.
Al llegar a casa estuve viendo un rato el partido en diferido por TVE. LAS TOMAS PANORAMICAS DE LAS GRADAS SE CORTABAN AL LLEGAR A LA ZONA DE LA PANCARTA. Mi madre me ha dicho que vio el partido por Canal+ y NO ENFOCARON LA PANCARTA y os aseguro que se leía desde todo el estadio.

- El día 1 de diciembre, domingo, está convocada una manifestación en Santiago para pedir la declaración de zona catastrófica. EN LA TV NO SE HABLA DE ELLO.
Los que estéis en Galicia, por favor, manifestaos. Si no se logra que haya un movimiento popular fuerte, en cuanto deje de ser noticia y se vaya la prensa extranjera (en Londres, las portadas de los periódicos insisten en que es LA CATASTROFE ECOLOGICA MAS IMPORTANTE EN LA HISTORIA DE EUROPA) esto caerá en el olvido.

- La gente YA ESTA EMIGRANDO. Y mientras tanto, Fraga de caza con Cuiña y el CONSELLEIRO DE MEDIO AMBIENTE. Y aquí no dimite nadie.
Se les llena la boca hablando del medio ambiente, de la protección de la naturaleza, de Kioto, Río, etc, y luego ¿qué? Y lo que es peor, se les llena la boca hablando de eficacia y de democracia y lo que han hecho es lo más antidemócrata que se puede hacer: HAN ABANDONADO AL PUEBLO.

No sé si habréis llegado hasta aquí. Yo estoy tan cabreada, tan decepcionada y con tal sensación de impotencia que hasta me cuesta escribir.
Os aseguro que una cosa es verlo en la tele y otra estar allí, tocarlo, olerlo, y ver las playas desde la arena, ver los pájaros completamente llenos de crudo sin poder moverse y ver a los pescadores, gente curtida y con una vida muy dura, LLORANDO al ver el mar.

La plataforma "Nunca MAIS" está pidiendo dinero para comprar el material que no da la Xunta y ponerse a limpiar.