ubicació de STAPWEB STAP - Pàgina IniciSTAP Superfície ComercialMenjar i Beure a STAPLa Salut a STAPles Comunicacions a STAPLa Història de STAPLes Entitats de STAPLa Cultura i l'Esport a STAPels Andreuencsper què la WEB STAP
Solidaritat STAP
ASHDA
novembre 2003
"A l'Afganistan ningú parla de drets humans"
entrevista a Sahar Saba, activista afganesa -Kunduz (Afganistan)-

·1974 Portaveu del comitè d'Exteriors de RAWA ·Premi Alfons Comín 2003

• Les bombes de Bush no van alliberar el seu poble del terror. Li van canviar la cara

S'amaga amb zel la cara i la identitat. Ser dona, demòcrata i laica encara és una tríada maleïda al país de Hamid Karzai. Però Sahar Saba, com totes les lluitadores de l'Associació Revolucionària de Dones Afganeses (RAWA), treballa a la clandestinitat perquè la democràcia s'instal·li al seu país. La Fundació Alfons Comín premia avui el seu coratge.

--Era només una nena quan va prendre consciència política.
--Tenia 7 anys quan els russos van envair l'Afganistan. La meva família i jo vam abandonar Kunduz, al nord del país, i vam viure en diferents camps de refugiats del Pakistan. Quan tenia 9 anys, els meus pares es van assabentar del sistema secret de formació de RAWA i em van enviar a una de les seves escoles.

--¿El seu pare ho va consentir?
--Sí. Sempre m'ha recolzat. Els meus oncles al principi el van pressionar perquè es negués a escolaritzar-me, perquè el meu destí era casar-me als 15 anys. De fet, el seu consentiment li va costar que deixessin de parlar-li durant anys.

--¿Què va aprendre lluny dels seus?
--Vaig aprendre què era la democràcia, quins eren els drets de la dona, com s'ha de lluitar per defensar-los. L'impacte d'aquella escola va ser tan gran que, tres anys després, quan vaig anar a visitar la meva família al camp de refugiats, no podia entendre per què hi havia tantes diferències. Em vaig adonar de la vida que feien les dones com la meva mare.

--Una vida sense futur.
--¡Ni tan sols podia expressar la manera com volia viure! La seva feina començava a les quatre de la matinada i acabava a mitjanit. No podia decidir res. Li vaig demanar que vingués amb mi i li va costar molt prendre aquella decisió. Però en dos anys es va alfabetitzar, es va apuntar als cursos d'infermeria i és auxiliar en un hospital de RAWA. Avui és feliç.

--La felicitat no és habitual.
--No. El 90% de les afganeses tenen problemes psicològics. Se senten mentalment atrapades. Per la falta de seguretat. Moltes són violades i, quan no van totalment tapades, els llancen àcid a la cara.

--¿Això passa en l'era posttalibana?
--En medis urbans, poques dones accedeixen avui a l'escola i a la feina sense el burca. Però la concepció dels que governen l'Afganistan no es diferencia de la dels talibans. Continuen les lluites entre els senyors de la guerra.

--Hamid Karzai oneja la bandera dels drets humans.


--¡Ningú parla de drets humans a l'Afganistan! Les de Karzai són paraules boniques per enganyar Occident. Si pregunta a un nen afganès què ha fet el Govern per ell, es posarà a riure, simplement. Fa poc vaig ser a Kabul i a l'Afganistan oriental, i vaig poder veure la desesperança a les cares de la població.

--Però Kabul ha seleccionat algunes dones per a la Loia Jirga...
--¡Fins i tot tenim una Miss Món! Però elles no només no representen les dones afganeses, sinó que fins i tot les poden perjudicar.

--L'ull occidental ja no mira cap al seu país. ¿Aquesta és la pitjor tragèdia?
--Sí. S'han tornat a oblidar de nosaltres. Fins i tot hem vist en titulars que les dones de l'Afganistan estan totes alliberades. Però RAWA diu al món quina és la realitat. Encara que sembli sorprenent, tot està sota l'amenaça dels fusells. I la religió els serveix de coartada. A vegades resulta fins i tot còmic veure com, abans de dir bon dia, la gent diu: "En el nom de Déu". Per por.

--Suposo que la seva tasca desgasta.
--Val la pena intentar-ho. S'ha d'eradicar el fonamentalisme. Se l'ha de desarmar completament. I després s'hauria d'estabilitzar el país i, el que és més important, secularitzarlo, separar Estat i religió. RAWA demana la inclusió d'aquest principi a la Constitució. Només així hi haurà una garantia per a les dones.

--La seva proposta sona a utopia.
--No és impossible. És necessari que els governs implicats a l'Afganistan
--EUA, França, l'Índia, Pakistan-- deixin de recolzar els fonamentalistes.

--Si no hi ha alguna cosa a canvi, em temo que...
--¡Només així serà possible aturar el terrorisme global!

--¿A vostè li és possible fer una vida normal?
--Quan ensenyo a desenes de nenes m'omplo d'esperança. Però també sóc humana i reconec que la nostra vida no és fàcil. S'ha d'assumir la clandestinitat, les amenaces, els canvis de domicili i de nom, el risc de morir assassinades.

--Conviure amb la por.
--Exacte. En una manifestació al Pakistan, ens van atacar 300 fonamentalistes armats amb pals i revòlvers. Això passa. I jo sóc als primers llocs de la llista negra dels talibans.



Núria Navarro
El Periódico de Catalunya
25 de novembre del 2003.

 

ASHDA - notíciesnotícies
Resolució de RAWA sobre els atacs terroristes als EEUU

Mònica Bernabé és periodista andreuenca
L'Anna Tortajada ha escrit un llibre sobre el viatge d'ella i la Mònica a l'Afganistan
"El crit silenciat"
Barcanova


Solidaritat STAP

inici pàgina

WEB STAP - Pàgina Inici
webstap@sant-andreu.com
Tornar