Una dona de 29 anys, Amina, va morir lapidada públicament dissabte a la província de Badakhshan, al nord-est de l’Afganistan, després que un líder religiós local la condemnés per haver comés adulteri. Segons algunes fonts, aquesta seria la primera vegada que una dona mor lapidada a l’Afganistan després de la caiguda dels talibans i des que Hamid Karzai ocupa la presidència del país. Altres fonts, en canvi, asseguren que ja s’havia donat un altre cas en aquesta mateixa zona de l’Afganistan.

En concret, els fets van ocórrer al districte d’Argo, una zona rural a uns 300 quilòmetres al nord de Kabul, la capital de l’Afganistan. Amina va morir apedregada públicament, després que el seu marit i altres homes la treguessin per la força de casa dels seus pares. De fet, el mateix marit de la dona, que tot just havia tornat de l’Iran després de cinc anys d’exili, va participar directament en la lapidació, després d’acusar-la d’haver mantingut relacions sexuals amb un veí. La Comissió Independent sobre Drets Humans a l’Afganistan –un organisme que ha de vetllar pel respecte dels drets humans al país- va informar que la pena de mort per lapidació la va dictar un líder religiós de la zona, malgrat que aquesta mena de condemnes només les pot imposar un tribunal. Al suposat veí adúlter, el líder religiós el va condemnar a rebre 100 assots. La policia provincial ha obert una investigació dels fets.

Pena de mort a l’Afganistan
La nova Constitució de l’Afganistan, aprovada el gener del 2004, reconeix la pena de mort de manera explícita. En concret, la Constitució diu textualment a l’article 23 del capítol segon: "La vida és un regal de Déu i un dret natural dels éssers humans. Ningú ha de se privat d’aquest dret tret que així ho disposi la llei".

Què diu l’islam sobre l’adulteri?
Pel que fa a l’adulteri, l’islam el condemna, però l’Alcorà no diu en cap moment que els adúlters o les adúlteres hagin de ser condemnats a mort ni lapidats. En concret, l'Alcorà (24 2-9) estableix que "tant l'adúlter com l'adúltera han de ser castigats amb cent assots". L’experta en islam Dolors Bramon exposa en el seu llibre Obertura a l’islam que "la pràctica [de a lapidació per adulteri] prové del judaisme i qui l'aplica no segueix la doctrina de l'Alcorà, en el qual no hi ha cap referència a aquesta pena. Els partidaris de lapidar els condemnats per adulteri esgrimeixen un argument segons el qual una tradició posa en boca del califa Umar una aleia que després no seria inclosa en la recensió alcorànica feta pel seu successor, Utman, i acceptada en endavant per sunites i xiites. El suposat fragment eliminat hauria ordenat: 'No us aparteu del costum dels vostres pares, perquè és una impietat. Quan un vell i una vella cometen adulteri, lapideu-los sempre. És un càstig procedent de Déu. Déu és poderós, savi'. Dolors Bramon també hi afegeix: "Crec que val la pena concloure amb l'evidència que la pena capital aplicada als adúlters està en clara contradicció amb un altre passatge alcorànic (4, 30/25) que la fa del tot impossible, ja que estableix, en parlar de les dones musulmanes de condició esclava, que tan bon punt es trobin sota la protecció del matrimoni, si cometen adulteri, han de rebre la meitat del càstig fixat per a les dones lliures, és a dir, 50 assots de fuet".