Les dones afganeses, en nom de les quals les tropes nord-americanes van bombardejar l'Afganistan fa poc més d'un any, continuen sense poder treballar a Herat, a l'est de l'Afganistan. El senyor de la guerra que controla la regió, Ismail Khan, manté la majoria de restriccions que els talibans van imposar. Una mica més al nord, a la província de Mazar-e-Sharif, qui mana és Abdul Rashid Dostum, que la premsa internacional de principis dels noranta titllava de «sanguinari sense escrúpols». Amb tot, tant Ismail Khan com Dostum es consideren aliats del govern afganès -i Dostum, a més, és viceministre de Defensa-, perquè s'han compromès a no derrocar el president, Hamid Karzai, si a canvi els deixen fer i desfer els seus feus particulars.

A altres zones de l'Afganistan els combats es mantenen i 10.000 efectius nord-americans continuen lluitant contra reductes talibans i senyors de la guerra no aliats, i buscant un tal Ussama Ben Laden. El 19 de març, poques hores abans de l'inici dels bombardejos sobre Bagdad, els Estats Units també van començar al sud de l'Afganistan l'operació militar més important al país des de la caiguda dels talibans. El 29 de març van morir dos soldats nord-americans en una emboscada -i ja en són 63 des de l'octubre del 2001-, i dos dies abans, un treballador del Comitè Internacional de la Creu Roja, que va ser crivellat al sud del país per uns desconeguts. La setmana passada va tocar el torn a onze civils, als quals una bomba nord-americana va caure sobre casa seva. Es pot dir que només hi ha una certa tranquil·litat a Kabul, on 5.000 efectius de les tropes internacionals continuen desplegats i, malgrat això, els atacs amb míssils hi són habituals.

Aquest és l'Afganistan que el govern nord-americà va deixar amb la seva operació Llibertat Duradora que, igual que l'operació Llibertat per a l'Iraq, pretenia reduir el risc del terrorisme internacional, salvar la població d'un règim opressiu i promoure la reconstrucció del país. El gran perill, Ussama Ben Laden, continua desaparegut, de la mateixa manera que les armes iraquianes de destrucció massiva. L'opressió dels talibans ha estat substituïda per la dels senyors de la guerra i els fonamentalistes -alguns dels quals ocupen carteres al govern afganès-. I el pla Marshall per a l'Afganistan -que també s'ha anunciat per a l'Iraq- no va començar l'any passat i els pressupostos generals del govern nord-americà per a aquest any no preveuen cap partida per al govern de Karzai.

El repartiment del pastís de les inversions, però, com a l'Iraq, sí que ha començat, i el consorci Halliburton -que el vicepresident nord-americà, Dick Cheney, va dirigir i al qual el Pentàgon va oferir encarregar-se de sufocar els focs dels pous petrolífers de l'Iraq i la licitació de les futures obres- és un dels beneficiaris del gasoducte que travessarà l'Afganistan des del Turkmenistan fins al Pakistan, i que és previst que es comenci a construir a l'estiu.

Mònica Bernabé
Kabul
*Article publicat al diari El Punt
el 15 d’abril del 2003