sense cap mena
de vergonya
|
Els edificis de Can Franquesa, de Can Ricart i, potser també, el de la cantonada amb el carrer Balari i Jovany pretenen que vagin a terra per a construir-hi nous i maravellosos blocs de pisos 'moderns'. | La desídia demostrada de sempre per l'Ajuntament de Barcelona, no hi posarà cap pega en que siguin tan impersonals i horribles com els últims que han permés construir al Carrer Gran. |
Veient la tendència a enderrocar cases i edificis "vells" i substituir-los per edificacions noves, altes i impersonals, que estem patint en els últims temps al nostre poble, els rumors, les informacions i les evidències sobre el futur de la Plaça del Comerç ens ha de posar a tots en alerta. No és només que la probabilitat de que els edificis que substitueixin els que volen enderrocar siguin "d'obra vista" -és a dir d'imitació barroera i barata de l'obra vista amb aquestes rejoletes de color ataronjat- d'alçada molt superior a l'actual i d'aspecte mediocre... A la Plaça del Comerç, correm el risc de que deixi de ser una plaça, de fet l'última plaça que manté el 'sabor' de la nostra Comunitat Mil·lenària, i quedi reduïda a un racó fred i impersonal, ja que "l'aliniació" que, no se sap perquè, estan perpetrant al Carrer Gran, farà que retrocedeixi uns quatre metres. Prou menuda que és, només faltarà que la facin enrera aquest bocí. |
Per altra banda, els fets històrics que van succeir en aquesta plaça i que amb l'enderrocament del Casinet i del Cinema Atlàntida i posterior substitució per els horribles edificis actuals, van començar a quedar borrats de la memòria col·lectiva, continuaran el seu procés de degradació amb la potinada de l'edifici de Can Don Víctor/Farmàcia Franquesa i, si també va avall com sembla, el de Can Ricart. La nul·la sensibilitat del centralisme barceloní i l'afany de lucre dels actuals propietaris, estan fent que Sant Andreu de Palomar, després de passar per veritables perills al llarg dels seus 1011 anys d'Història Documentada i que els nostres avantpassats varen saber afrontar, vagi ensorrant-se en una mediocritat i una grisor que els andreuencs d'ara hauríem d'impedir si volem ser dignes dels esforços i de l'amor al seu poble que els andreuencs d'abans van manifestar. |
ho
permetrem sense dir-hi res?
|