| |
Can Riera dataria del segle XVI i sobreviu en un aparcament
de camions de La Verneda.
El pla Sector Prim projecta blocs de fins a 18 plantes.
La supervivència de Can Riera, l'única masia que queda en
La Verneda (Barcelona), està en l'aire. Es tracta d'una edificació
robusta i senyorial, prop de la futura estació de l'AVE de La Sagrera.
La portalada principal encara lluïx una placa de pedra en la qual
s'intuïx la data de consagració: 1574. Encara manté una de les finestres
gòtiques originals en el segon pis i diversos elements originals
dels segles XVIII i XIX. En Can Riera, a més, viuen encara
una dona octogenària i un home de mitjana edat, memòries
vives del passat agrícola de la finca.
Els terrenys que Can Riera va conrear durant gairebé cinc
segles avui és una llaminera parcel·la edificable entre els carrers
Santander i Rambla Prim, molt menys perifèrica gràcies a l'arribada
de l'AVE. De grans dimensions (192.852 m2), té aprovat un pla urbanístic
anomenat Sector Prim, que impulsa Barcelona-Sagrera Alta Velocitat,
una societat formada per l'Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri
de Foment. Preveu construir 3.509 pisos (el 45% dels quals serien
protegits o tutelats), que albergarien a uns 7.700 nous veïns en
torres de fins a 18 pisos d'altitud. No seran edificis 'singulars'
de reputada signatura, però deixaran una bona petjada en l'skyline
de Barcelona, perquè estaran envoltats de blocs que no solen passar
de les 10 plantes i es veuran sobradamente des de La Sagrera, Sant
Martí de Provençals, Sant Andreu i Sant Adrià del Besòs.
L'Ajuntament de Barcelona va aprovar les requalificacions al juny
de 2010 i en la documentació del pla s'estimava que la urbanització
de l'entorn (inclosos els enderrocaments) es realitzaria entre 2012
i 2014, perquè la construcció dels pisos tingués lloc de 2013 a
2017. No obstant això, el projecte avança amb lentitud i aquests
terminis semblen avui molt poc probables, encara que no hi ha cap
nou calendari sobre la taula. La fase actual és acordar la reparcelació
del terreny, una mica "llarg i complicat" segons Barcelona-Sagrera
Alta Velocitat "perquè cal posar d'acord a molts propietaris". A
més és potser l'àmbit menys urgent de tot el Pla Sant Andreu-Sagrera,
per la seva poca relació amb les obres de l'AVE. Quan es tanqui
la reparcelació, es donaran terminis a empreses i residents per
a mudar-se i després començaran els primers enderrocaments. La construcció
de pisos queda tan lluny que encara ni s'ha plantejat revisar la
quantitat en funció de la demanda actual d'habitatges, molt menor
després de la punxada immobiliària.
La masia en concret està en terrens propietat de la promotora IOSA
Immobles S.L., exfilial de COMSA, que posseïx el 18% de la superfície
afectada pel pla. Fonts de la promotora assenyalen que les obres
poden trigar encara "diversos anys" i que el lideratge correspon
només a les administracions, així com la decisió de "què ha de conservar-se
i què no". Respecte a replantejar el nombre de pisos, comenten que
"encara és prompte per a estudiar-lo" i que arribat el moment ja
decidiran si els encara convé "construir els pisos o vendre els
terrenys a altres promotores".
Apropat,
una plataforma de veïns de La Sagrera i de Sant Martí, reivindica
la preservació de la masia i un mur confrontant del segle XVIII,
que és l'últim tram supervivent de la històrica Riera d'Horta. Ara
per ara cap de les dues coses està protegida com patrimoni i, de
fet, en els informes del Sector Prim, la masia només apareix esmentada
com "construcció rústica" no residencial. Conservar ambdues exigiria
modificar substancialment el pla urbanístic, però no ho impossibilitaria.
Apropat,
que compta amb historiadors i arqueòlegs entre les seves files,
va elaborar un informe de les característiques i elements de valor
històric de Can Riera i la Riera d'Horta –a manca de cap
estudi fet per les administracions– i ho va remetre al novembre
al regidor de Sant Martí i a l'Ajuntament.
Com no van obtenir resposta, van buscar colar en la Comissió d'Hàbitat
Urbà i Medi ambient una pregunta directa al consistori. Ho van aconseguir
a través del grup municipal de *ICV-*EUiA, que dijous passat va
instar a l'Ajuntament a estudiar abans d'un mes el valor patrimonial
del conjunt i la seva inclusió en el Catàleg protegit de la ciutat.
La proposta va ser acceptada i el Districte de *Sant Martí afirma
que "ja s'ha iniciat el procés".
El que queda de l'oasi
Can Riera subsisteix enmig d'un tosc aparcament de camions,
però gaudeix encara d'una certa quotidianitat rural, amb un gall,
més de 30 gats esterilitzats i un modest jardí arbrat. Un camp de
futbol –el qual usa la U.E. Sant Andreu per a entrenar– completa
el paisatge. Però els anys fan mossa en algunes estructures, ja
molt fràgils. Per exemple, una teulada lateral s'ha esfondrat, s'ha
format un colomer en una habitació i els antics safarejos estan
ja molt danyats. El seu aïllament –amb prou feines se la veu des
del carrer– ha estat la seva sort i la seva perdició, perquè la
va preservar del fervor constructiu del desarrollisme però l'ha
privat també de l'estima del barri. La majoria de veïns ni saben
que la tenen aquí.
Els elements més antics, a part de l'estructura i els murs, són
una placa de 1574 i una finestra gòtica. La placa comporta un cert
debat, ja que la segona xifra té una grafia poc clara, com s'aprecia
en el video
adjunt, i podria ser també un 3 o un 4 mal dibuixat,
amb el que la casa seria encara més antiga. "Les plaques d'aquest
tipus no eren usuals en 1400 ni en 1300, per això pensem que és
un cinc. Es refereix a la data de benedicció religiosa o de reforma,
però amb seguretat es va col·locar a posteriori", expliquen Jordi
Petit i Eduard Milà, membres de Apropat.
"En tot cas, es tractaria de la masia més antiga del districte",
rebla Eduard, historiador de professió.
|
|
La finestra
també té la seva molla. Després d'ella hi ha dues petits bancs cortejadors
de pedra. "Fa anys el ‘masover’ va rebre una sustanciosa oferta
per a comprar la finestra, d'algú entès, suposo. Sort que no acceptés!",
celebra Diego Apaolaza, l'inquilí més jove. Dóna al segon pis, una
golfa molt gran i plena de les cordes i pals per a assecar viandes.
La primera planta és la residència principal, amb un ampli menjador,
dues habitacions nobles amb dormitori segregat i mitja dotzena d'estades
secundàries. Una d'aquestes té una espitllera per a fusells sota
la finestra, en un angle que permetia disparar a qualsevol intrús
que s'acostés a l'entrada principal.
Va ser una finca pròspera, en la qual també vivien criats i bestiar.
En la planta baixa hi ha dependències menors per al servei, un generós
vestíbul i una cuina original del segle XVIII. Conté una xemeneia
de dos metres d'ample amb arc davanter de ferro, fogons de ceràmica
per a carbó i rajoles decoratives "que arriben a els 30 euros per
peça en el mercat negre", explica Jordi Petit, arqueòleg.
En la façana queden restes de dos deteriorats rellotges solars i
al costat de la casa hi ha una segona construcció més baixa i blanca,
"una era per a guardar la collita i batre el gra" segons Petit i
Milà. En la part posterior queden part de dues tines ceràmiques
del s. XIX, per a emmagatzemar vi. Fins a l'arribada de la filoxera
(1877), el cultiu fonamental de Can Riera va se la vinya.
Després de la plaga, les terres es van dedicar a hortalisses i verdures
i van ser explotades per pajesos locals fins a finals dels 80, quan
van deixar de ser rendibles. En els 90 es van vendre per a crear
l'actual aparcament de camions, sense cap melindreig estètic, que
va destruir totes les canalitzacions i l'enorme bassa d'aigua de
la finca. Dels dos pous amb sostre que va haver tampoc queda ni
rastre.
No obstant això, no tota la casa està documentada. Necessitaria
una neteja a fons i la retirada dels enderrocs acumulats per a poder
valorar bé algunes pintures que s'intuïxen en el rebedor, per exemple.
També podria contenir un passadís subterrani d'accés als canals
de reg: "La meva mare assegura que de jove va baixar amb el meu
pare a una espècie de soterrani, al que s'accedia aixecant una tapa
i que donava a una galeria molt llarga, per la qual van caminar
una bona estona", rememora Apaolaza, que ha buscat sense èxit la
tapa durant anys.
Desnonats, però a mitjà termini
Tant Apaolaza com l'altra inquilina, Isabel, estan immersos en un
procés de desnonament. AL morir Cisco, l'últim 'masover', van reclamar
la propietat de les seves estades en virtut de la usucapió o prescripció
adquisitiva. Encara que estan empadronats en la masia des de fa
dues generacions, van perdre el judici perquè els seus contractes
són verbals i manquen factures de llum o aigua al seu nom. "El meu
pare va conèixer al senyor Cisco en els anys 70 i ell li va oferir
diverses de les estades per a venir-se amb la dona i els sis fills,
en canvi d'un petit import que pagava en efectiu", compte Diego
Apaolaza, que tenia cinc anys quan es van mudar. A causa del judici,
celebrat fa gairebé una dècada, pesa sobre ells una ordre de desnonament,
que de moment no s'ha portat a terme.
Fa tres mesos la seva advocada els va comunicar que havia de començar
a fer maletes. "Sóc realista i veig que difícilment em podré quedar
a viure aquí a llarg termini; però si no van a construir ja, per
què no puc quedar-me mentrestant i seguir cuidant la casa?", es
planteja. Adverteix, molt seriós, que no tolerarà que tirin la masia
avall i que impedirà l'accés de les excavadores "com sigui". Somia
amb veure algun dia a Can Riera rehabilitada i cuidada, "sense
que perdi la seva olor a rosada ni els seus gats", dedicada a "alguna
cosa que li sigui útil a la gent del barri" i amb lliure accés per
a poder tornar a visitar-la de tant en tant.
El trist final
de Can
Nyau
Can Riera no ha estat sempre l'única masia de La Verneda.
Tenia una veïna igual d'antiga i interessant: Can Nyau. També va
ser pròspera en el seu moment i tenia una bonica façana principal,
amb jardí i pou. Lamentablement, discretes excavadores la van derrocar
la tarda-nit del 20 de maig de 1992, mentre el F.C. Barcelona jugava
el seu mítica final de la Champions en Wembley, pocs mesos abans
dels Jocs Olímpics. Els veïns estaven mirant el futbol i ningú va
acudir a plorar-la. No obstant això, en aquells terrenys de tan
urgent reforma, avui només hi ha una rotonda de terra, buida i descurada.
Can Nyau, no obstant això, es va cobrar fa poc la seva petita venjança.
Amb les obres de l'AVE van remoure els terrenys i van aflorar uns
40 esquelets agrupats de set en set en una fossa comuna. El Pla
de Barcelona, inclòs l'antic municipi agrari de Sant Martí de Provençals,
va viure durs combats bèl·lics, el que explica també l'obertura
de l'espitllera defensiva per a fusells en Can Riera. La
principal hipòtesi és que els 40 individus trobats van ser camperols
o somatens joves executats per degollació, perquè no presenten impactes
de bala ni lesions òssies greus. Ara bé, no s'ha pogut determinar
si els van matar durant la Guerra dels Segadors (1640-1656) o durant
la Guerra de Successió (1705-1714). La prova del Carboni 14 té un
marge d'error de 80 anys i ja no queda res de Can Nyau, que hauria
donat pistes per a esclarir la incògnita.
informació de Meritxell
M. Pauné (memartinez@lavanguardia.es)
a 'La
Vanguardia' el 27 de juliol 2012
|
no tenim imatges de 
