Enfront de la xarxa creada per la societat civil, la fàbrica hi oposarà el seu sistema. 'Can Fabra' es convertirà en una fàbrica que ho proporcionarà tot al seu obrer: assistència mèdica, economat, guarderia pels fills dels obrers (la 'Casa-Cuna') clubs d'esports, entitats de lleure... tot un complex societari que pretén allunyar l'obrer de la seva classe.
Més enllà dels elements positius que tenia aquesta organització social creada per la fàbrica, cal que tinguem en compte la veritable voluntat del patró a l'hora de crear-la. Basat en una mena de paternalisme, l'objectiu era donar a l'obrer tot allò que necessitava i convertir la fàbrica en el centre absolut de la seva vida. La fàbrica li donava el jornal, però també hi podia comprar més barat, deixar els fills quan es treballava, jugar a futbol després del treball, trobar-se amb els companys per jugar al dòmino, etc. La fàbrica es converteix en productora i en controladora de la vida del seu treballador.
Seria excessiu parlar de colònia a Sant Andreu, i a 'Can Fabra', però el precepte original no deixaria de ser el mateix.

És per aquest motiu que un dels sobrenoms que tindrà la 'Fabra & Coats' serà "can mamella". Certament, aquest no era el sobrenom més utilitzat a l'època ja que la gent parlava de "la fabra", "ca l'alzina" (en referència a una d'aquelles fàbriques precedents i fusionades) o, senzillament "la fàbrica".
Però "can mamella" és un àlias interessant ja que és molt il·lustratiu del que era la fàbrica: tothom en xuclava, i ho podia xumar tot, la setmanada, l'alimentació i l'oci. Aquest és un sobrenom positiu, força exemplificador de la importància que a Sant Andreu ha tingut sempre el que ara en diem Can Fabra. No podem oblidar que és una fàbrica situada al mig del poble i no més enllà de les vies dels trens, i que fou la primera gran fàbrica andreuenca.

No podem deixar de parlar dels conflictes que hi hagué al llarg de la seva història, tot i que no fou una fàbrica molt conflictiva, podem destacar vagues durant la dècada dels anys deu i, sobretot, les convulsions que provocà els consecutius expedients de regulació dels anys setanta i vuitanta, que causaren vertaders traumes a molts andreuencs.

Amb tot, la fàbrica continua éssent la fàbrica. Les societats s'articulen en relacions de molt diversos tipus, bàsicament econòmiques i culturals, però també s'articulen amb el territori amb uns fils molt més subtils que entren en la intimitat de les persones i dels grups socials, les classes. La fàbrica, com a element protagonista de la contemporaneitat, és un referent en la vida social de milers de pèrsones i es converteix en molt més que una simple productora, ja que la fàbrica representa la vida de qui hi ha treballat, la seva escola i el seu referent generacional.
'Can Fabra' n'és un exemple ben clar a Sant Andreu de Palomar: malgrat expedients de regulació, malgrat la feina malpagada i els abusos, les decepcions i les hores davant d'una màquina, els antics treballadors de la fàbrica es varen volcar en la reivindicació de la seva recuperació: Can Fabra pel poble!, cridaven.

I perquè? Que té 'Can Fabra' que no tinguin milers de fàbriques de tota Catalunya? Doncs té milers de vides tancades entre quatre parets. Milers de trocets de vides d'obrers que, malgrat les decepcions, senten "ca l'alzina" com una part indestriable de la seva existència, perquè les parets i les xemeneies han superat la seva condició arquitectònica per assolir-ne una de sentimental que és molt més important.
Una fàbrica no són els fils ni els quadres de producció sinó el sofriment, les alegries i el trauma que han generat.

Per tots aquests motius, entrar a la fàbrica que encara queda mitjanament en actiu va convertir-se en una experiència única: tocar les parets, observar les inmenses xemeneies i descobrir racons plens de pols significava entrar en la dimensió dels sentiments i en les percepcions més íntimes de milers de persones que van fer de la fàbrica un model de vida i que, a partir de la fàbrica entenien la societat, amb les seves meravelles i els seus horrors.

Jordi Rabassa