La represalia no s’ha fet esperar.
Després de l’èxit popular de la Campanya Contra la Europa del Capital, es castiga un dels seus membres actius, el Centre Urbà Autogestionat Can Masdeu, amb un irregular procés de desallotjament.
S’aplica així un cop més la mateixa estrategia de criminalització i aillament -cruel i ineficaç- que de totes maneres no ha evitat que 500.000 persones sortissin al carrer.
Volem fer notar que la ‘minoria antisistema’ que ara volen desallotjar, és la mateixa ‘majoria cívica’ que protestava massivament fa només uns dies.
Volem fer notar que passat l’instant mediàtic, els que el 16M es manifestaven amb nosaltres ara ens tornen a enviar els antidisturbis a fer la feina bruta.
Volem fer notar que desallotjar centres socials és una manera més d’acabar amb la infraestructura logística dels moviments socials.
En definitiva, volem fer notar que aquest és un càstig a la participació, l’exercici de la democràcia directa i el dret a la diversitat i la dissidència, estretament vinculat amb els fets que acaba de viure aquesta ciutat.

Can Masdeu ha estat gairebé mig segle abandonat. Durant 47 anys s’ha tancat el casalot i els seus voltants, però desde que nosaltres vam arribar el passat 22 de desembre, s’ha obert l’accés a les terres i a la casa i molts veins ja s’hi passegen. El delicte no es va començar a cometre el passat desembre, el delicte s’ha comés durant els 47 anys anteriors. Un indret que ha estat en desús i pel qual no hi cap bon us previst, s’està usant actualment sota els següents criteris:

Us agroecològic. S’està cultivant prop d’una hectarea de terreny. S’està recuperant l’antic sistema de rec. S’han recuperat les mines d’aigua. S’està treballant en un projecte d’energia solar. S’està rehabilitant la casa. S’estàn recuperant els jardins. Totes aquestes iniciatives estan enmarcades en un projecte de permacultura orientat a l’us racional i sostenible dels recursos i al tancament dels cicles de la materia, l’aigua i l’energia.

Us social. El barri de Canyellas pateix un greu dèficit d’infraestructures. Entre d’altres mancances, no existeix cap centre cívic ni cap casal de joves ni cap hotel d’entitats. El nostre espai és un espai pel barri. Ens estem coordinant també a nivell de districte de 9 barris, participant activament en el seu teixit associatiu. Hem format part de la cavalgata de reis i del carnaval. Actualment estem preparant la primera festa major de Canyellas. L’assamblea de Can Masdeu ha tingut també un paper actiu en les movilitzacions per una nova cultura de l’aigua i la campanya contra l’europa del capital, col.laborant també amb entitats com l’Ateneu de 9 Barris o els Casals de Joves de Prosperitat o Roquetes. A més a més, els veins ens comenten que es senten més segurs desde que nosaltres vivim a la vall. Per últim, afegir que la casa també serveix per a la realització d’activitats i trobades populars, com les diferents jornades que hem fet fins ara o la trobada del passat febrer on es van reunir 150 activistes d’arreu del món en contra del canvi climàtic.

Rehabilitació. Durant 47 anys s’ha comés seriosa negligència amb un indret que està catalogat com a patrimoni històric. L’abandó concient ha provocat un seguit de problemes d’infraestructura que acabarien amb la casa tard o d’hora de no fer-s’hi res. Nosaltres no estem aquí malmetent ell patrimoni històric o artístic. Tot el contrari, la nostra presència resol un greu problema de manteniment. L’abandó és el causant dels problemes actuals. De totes maneres, aquests problemes, que ja estan sent subsanats, no representen un perill d’habitabilitat. Arquitectes sense fronteres dona suport tècnic al projecte i està preparant un informe sobre la situació del casalot.

Habitatge. 30 persones estan vivint a la casa permanentment. Que és més important, el dret constitucional a l’habitatge o el delicte d’usurpació?

I l’Hospital de Sant Pau, que vol fer aquí? Ja es va intentar construir una presó, projecte que els veins van parar. Quina altre barbaritat poden intentar ara? S’ha parlat d’un cementiri... També es parla d’un possible ‘trueque’ amb Dragados o Emte, que rehabilitarien l’hospital anexe o el conjunt monumental de Domenech i Muntaner quedant-se a canvi amb tota la vall (per fer-hi que?)

El seu projecte sintetitza el model neolliberal que denunciem. L’Hospital de Sant Pau promou la precarització laboral i els acomiadaments massius dels seus treballadors mentres especula amb el seu patrimoni. Ja fa dos anys, l’Hospital va desallotjar el Rancho Grande, casa okupada de Sant Andreu. A la Vall de Sant Genís, on està ubicat Can Masdeu, s’està especulant apfofitant que es tracta d’una zona d’equipaments, classificació que deixa la porta oberta a tota mena d’agressions.

Nosaltres en canvi estem rehabilitant un espai mort oferint alternatives viables als problemes que denunciem. El nostre projecte agroecològic i social és un experiment alternatiu, imperfecte però necessari, davant d’un model agroalimentari i econòmic dominant que està acabant amb l’equilibri natural del planeta i condemna la majoria dels seus habitants a la pobresa. Si l’Hospital vol curar gent, que ens deixi a nosaltres treballar en la curació d’altres ‘malalties’ tan o més greus (i que a vegades són les mateixes). A més a més, nosaltres cumplim els objectius del Pla Metropolità, que preveu un us educatiu, ambiental i lúdic de la vall, així com la recuperació de l’agricultura tradicional. Cumplim tambe els estatus del Parc de Collserola, que preveu la protecció d’aquesta darrera vall de solana sense edificar. Com cumplim innombrables convenis internacionals referits a la reducció d’emissions de CO2, la protecció de la biodiversitat i la protecció del patrimoni històric.

Passem del discurs a la pràctica i al fer-ho ens topem amb els interessos del diner.

El nostre projecte compta ja amb el suport de 50 organitzacions. Entre elles la gran majoria de les entitats del districte de 9 Barris, especialment de la Coordinadora Cultural, de les xarxes ecologistes i de la Plataforma Civica en defensa de Collserola, dels veins que es passen a visitar-nos o a seure als bancs de l’entrada, de xarxes internacionals com EYFA o Rising TIdes i dels moviments socials de Barcelona.

Es tracta d’un procés irregular. Hem intentat parlar amb els responsables de l’Hospital però no hi ha hagut manera. L’única notificació que hem rebut sobre tot el procés judicial ha estat una fulminant ordre d’expulsió en 48 hores provinent del jutjat número 4. Entre d’altres irregularitats, esmentar que no s’ha informat mai als imputats sobre les diligències, que el nostre cas està obert a dos jutjats alhora, que el jutje està de vacances mentres s’esgota el breu plaç de presentació del recurs i sobretot, que dues resolucions incials que consideraven que l’okupació no és delicte han acabat, després de les pressions i recursos dels advocats de l’Hospital, convertides en una ordre d’expulsió inmediata. Considerem per tant que ens trobem davant d’un cas clar d’indefensió -perque no se’ns ha donat la possibilitat de defensar-nos- i de negligència -per abandó d’un espai de valor històric durant 47 anys-.

Per tot això, anunciem que d’aquesta casa no ens treuen. Que exercirem una resistencia ferma, noviolenta, concorreguda i original. I que fem una crida a la solidaritat activa i a la protecció dels recursos dels moviments socials.

I olé!

CONTRA LA EUROPA DEL CAPITAL I LA GUERRA,
CONTRA LA ESPECULACIÓ I ELS DESALLOTJAMENTS

27 de març 2002 - Can Masdeu "