..Existeix des que l'home és home, un principi que ningú s'ha atrevit a contradir mai: tot el que comença, acaba. I la veritat és que així és. Avui, alguns carrers de Sant Andreu estan mobilitzats per culpa de la final del concurs de televisió on participen l'Eli Cadenes i la Kristina Fabra. El Francisco s'ho ha muntat molt bé per animar a tothom a que truqui i participi i son molt pocs els que es perden aquest esdeveniment. Mentre que els partidaris de l'Eli poden anar a La Fusteria a votar per la seva victòria, els de la K poden fer-ho al bar Peris. Tots surten guanyant: les noies aconsegueixen vots i els amos, fan caixa. Un negoci rodó a jutjar per la quantitat de gent que passen pels dos locals.

El Francisco s'acosta al Fidel:
- Això rutlla, eh Fidel?
- I tant! La gent no para de consumir i de trucar. La Kristina ho tindrà molt fàcil per guanyar.
- Posa'm un aigua, si us plau.
- Ara mateix.

En una taula, xerraven unes quantes dones:
- I quan dius que farem la següent reunió? -pregunta la Sara.
- La propera setmana si voleu -diu la Remei -. He rebut uns quants articles nous que estic segura que us agradaran.
- Per mi cap problema. Tinc al meu home, encantat de la vida! -diu la Trini.
- Va, va, que això torna! -diu la Sara.

El Fidel apuja el volum de la televisió quan s'acaben els anuncis:
- Tornem d'aquesta pausa! -diu l'Àlex Casademunt -. Us asseguro que els nervis entre els cinc finalistes estan a flor de pell. Però després de les actuacions d'ells, és el moment d'acomiadar al concursant que fins ara, ha rebut menys vots. Aquí tinc el sobre amb el resultat..., o sigui que molta sort a tots i totes.

Obri el sobre, respira i llegeix:
- L'audiència de "Jo vull cantar" amb els seus vots mitjançant les trucades o els missatges de mòbil han decidit que qui ha d'abandonar el programa sigui... Sebastià!

El públic aplaudeix, alguns criden el nom del noi, mentre que al pub i al bar, tothom mostra la seva alegria perquè les dues noies continuïn concursant.
- Un moment, Sebastià -continua l'Àlex -, ara tindreu tots temps d'acomiadar-los d'ell, però abans de parlar amb tu una estona deixa'm recordar a tots els espectadors del programa que les línies continuen obertes per votar al vostre guanyador: la K, la Flora, l'Andreu o l'Eli. Un o una d'ells rebrà un premi de trenta mil euros i gravarà un disc produït pel Marc Parrot. I ara sí, Sebastià, mirem aquest vídeo que resumeix el teu pas pel programa.

A La Fusteria, el Rai parlava amb el Rafa:
- Mira que no estic acostumat a veure aquest tipus de programes i amb aquest abans que expulsin a algú, sempre m'agafa com una cosa, un neguit... que no puc amb ell -diu el cambrer.
- S'ho fan bé aquests de la tele. I el Francisco també s'ho ha muntat bé, no?
- La veritat és que sí. Ha aconseguit que vingui gent a votar i veure el concurs. I a sobre, en la tele que vaig comprar, es veu de puta mare.
- Ara que ja ets co-propietari del pub, suposo que tindràs més mà per fer i desfer.
- Bé, encara no ho sóc. Fins la setmana que ve no signo cap contracte ni res. Però ho seré. Al Fede de fet, em sembla que fins i tot li convé. Ha d'estar massa pendent dels seus pares ara, diu. I per altra banda, així, l'Iris també em podrà donar un cop de mà. Ei Rafa, mira qui entra...

El Rafa es gira i veu entrar a la Charlotte amb el nen. La Fusteria estava plena d'okupes que havien decidit recolzar a l'Eli ja que els de tota la vida votaven més per la Kristina. El Patxo alça la veu de sobte:
- Calleu, un moment de silenci. Que van a cantar juntes!!

Tothom guarda silenci i també al bar Peris per escoltar la cançó que interpretaran juntes la Kristina i l'Eli:
- I ja tenim preparades a l'escenari a la K i a l'Eli que juntes interpretaran la cançó dels Pets, "Bon dia". Amb vosaltres, la K i l'Eli!!!

La gent de plató trenca en aplaudiments i comença la seva actuació.

(La Kristina)
- La vella Montserrat, desperta el barri, a cops d'escombra tot cantant, les primeres persianes, sobren feixugues badallant.
(L'Eli)
- Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal, i es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.
(Totes dues)
- Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia, damunt els caps un sol ben insolent il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.

(L'Eli)
- Al bell mig de la plaça la peixetera pren paciència amb la Consol que remuga i regala grans bafarades d'alcohol.
(La Kristina)
- I al pedrís reposant l'avi Josep no es deixa perdre cap detall i amb esguard es pregunta quants dies més té de regal.
(Totes dues)
- Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia, damunt els caps un sol ben insolent il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.

(La Kristina)
- Nens xisclant, olor a pixum de gat,veïnes que un cop ha passat et critiquen.
(L'Eli)
- Gent llençant la brossa d'amagat i un retardat que amb ulls burletes et mira i diu Bon dia!
(Totes dues)
- Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia, damunt els caps un sol ben insolent il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.

(Totes dues i el públic de plató, del pub i del bar)
- Bon dia, ningú ho ha decidit però fa un gran dia, damunt els caps un sol ben insolent il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent. I fa un bon dia!

Tothom a La Fusteria aplaudeix. El Rafa havia estat ballant amb el Rafita i el nen reia molt divertit. En aquell local es respirava un ambient de felicitat i alegria, potser també, ajudat pels petas que alguns okupes havien decidit fumar-se.

La Paquita es dirigia al bar Peris quan se n'adona al passar per davant, que l'antic quiosc de la Clara ara té un rètol on es pot llegir "Llibreria MR". Se n'adona que hi ha llum encesa dins però continua el seu passeig fins arribar al bar on es troba en la porta amb la Carme, la Núria, el petit i la minyona.
- Ei, hola! -diu contenta la Paquita.
- Tu també vens a veure la final del concurs amb la resta? -pregunta la Carme.
- Sí, el Francisco m'ha convençut. Això està ple!
- No sé si és bo pel nen -diu la Núria.
- No et preocupis, nena..., que els petits estan fets a prova de qualsevol cosa. Escolta, a veure si una tarda berenem que vull estar una estona amb el teu fill -diu la Paquita.
- Doncs dilluns ja marxem a casa. Haig de fer uns tràmits allí i quan pugui ja tornaré.
- Aquest cap de setmana et truco i quedem. Per cert Carme, ja he vist que tenim un nou veí a Sant Andreu...
- Sí, sí, però encara no l'he conegut. Ha fet tota la paperassa el seu advocat. A veure si quan dilluns obri la llibreria em presento i el conec.
- Va, passem? -diu la Núria.

Totes entren i la Paquita torna a mirar enrere cap a la llibreria. Una estona més tard, tothom torna a estar pendents d'una nova expulsió al concurs.

- Les actuacions que acabem de veure han estat magnífiques. El nostre jurat que avui opina només com a espectadors també, així ho han confirmat. Però lamentablement, dels quatre, un ha de deixar ara el concurs. Moltíssima sort per tots. Aquí tinc el sobre i així diu el seu contingut: l'audiència de "Jo vull cantar" amb els seus vots mitjançant les trucades o els missatges de mòbil han decidit que qui ha d'abandonar el programa sigui...

El realitzador mostra les cares de patiment dels quatre cantants que s'agafen de la mà molt fort. Però només tres d'ells sospiren quan no escolten el seu nom.
- ...Andreu!

Tots quatre s'abracen i al pub i al bar esclata l'alegria i l'emoció al saber que l'Eli i la K continuen competint per guanyar aquest concurs.

A casa dels Benjumea també seguien amb atenció el concurs però amb menys animació que la resta dels veïns.
- "Tendríamos que haber bajado al Peris, abuelo. Seguro que debe haber una buena montada allí."
- "No estoy pa muchos jolgorios, Oscar. No sé ni siquiera si veré el final del concurso."
- "Si ya le queda poco. Ahora hablan con los familiares y después cantan los tres un trozo de una canción cada uno. Supongo que ahora saldrá el Ros."
- "Cada vez que recuerdo que todo esto de la Sandra y la Raquel ha sido causado por este concurso..., se me pone un nudo en el estómago."
- "Ya lo imagino, abuelo. Pero ahora ya está. Tenemos que intentar superarlo."
- "Oye, ¿la Amelia no lleva mucho tiempo en el baño?"
- "Si, tienes razón. Voy a ver si necesita algo."
- No, no necessito res -diu ella apareixent en aquell moment.
- El abuelo estava preocupat per tu. Què feies tanta estona aquí tancada?
- Res, volia confirmar una sospita que tenia des de feia unes setmanes.
- "Niña, ¿va todo bien?"
- "Sí, señor Juan. O al menos eso creo. Si a usted no le disgusta ser bisabuelo, a mi tampoco..."
- Besavi dius? Però això vol dir...
- Sí, Óscar. Estic embarassada...
- Amèlia!
- Un bisniesto... Por fin una alegría en esta casa... -mormola el Juan.

L'Óscar s'aixeca del sofà amb un gran somriure i abraça i es menja a petons a la Canya.

- I després de parlar amb el pare de la Flora, aquí estic amb el Ros Cadenes, el germà de l'Eli. Anem ja molt justets de temps però, què li diries a la gent de la teva germana perquè la votessin?
- Hola, doncs jo només puc dir que és una tia collonuda i que canta molt bé. Li vull donar tot el meu suport i suposo que ella sap que hi ha molta gent que també l'està recolzant perquè guanyi. Ets molt valenta i confiem tots en què guanyaràs.
- I ja per últim, el tercer familiar de les finalistes és la mare de la K, la Dora. Bona nit..., què podries dir tu per convèncer a la gent perquè votés a la seva filla?
- Hola a tothom... Bé, penso que tal i com van les coses, de la meva filla poc es pot dir. Ella ha demostrat que és molt bona cantant, que gaudeix cada segon que està interpretant un tema i que es mereix l'oportunitat de gravar un disc amb cançons que segur, ens agradaran a tots. Només per això val la pena que guanyi.
- D'acord Dora, dit queda això, i ara sí Àlex, pots donar pas a l'actuació de les tres finalistes.
- Efectivament, elles ja estan preparades a l'escenari, han de tornar a cantar però aquest cop cadascuna interpretarà un fragment d'una cançó. Faran un medley, i atenció! Després de la pausa publicitària que farem quan hagin cantat les tres, sabrem qui d'elles, de la K, la Flora i l'Eli..., qui d'elles, no guanyarà aquest concurs. Ara per ara, escoltem com canten les tres finalistes de "Jo vull cantar". Fort l'aplaudiment i endavant!!

Mentre canten, al bar Peris, un home s'acosta a la Paquita:
- Està guapa la meva exdona, oi?
- Vicenç! Vicenç Fabra!! -diu la Paquita aixecant el cap -. Quina sorpresa!
- Ho sé, jo tampoc esperava trobar-te aquí. Veig que la meva filla és estimada encara per la gent de Sant Andreu.
- La Kristina dóna molta vida a aquests carrers, Fabra. I què fas per Sant Andreu?
- Doncs he vingut a portar a la Paula.
- No em diguis que has vingut amb ella?
- No ho saps, Paquita?
- El què? Què hauria de saber?

Poc després, la Paquita surt del bar amb moltes preses, caminant fins la llibreria. Dóna colps contra la porta de l'establiment i del magatzem veu sortir a una adolescent morena i alta que somriu al veure a la Paquita. Gira les claus i obre i totes dues s'abracen.
- Paquita!!! Què contenta estic de tornar-te a veure...
- I jo, Paula! Estàs feta tota una dona ja!
- Hola Paquita -diu veu d'home.
- Manel..., quant de temps.
- Sí, molt.
- I has tornat a Sant Andreu..., t'has instal·lat...
- Sí. Vull començar de zero, Paquita. Vull fer-ho aquí.

Tots dos es miren fixament.

El silenci regnava en el bar i al pub. L'Àlex Casademunt estava a punt de donar a conèixer el nom de la finalista que quedaria en tercer lloc:
- L'audiència de "Jo vull cantar" amb els seus vots mitjançant les trucades o els missatges de mòbil han decidit que el tercer lloc d'aquest concurs sigui per la... Flora!!

Tothom torna a cridar d'alegria, satisfets perquè la K o l'Eli guanyaran el concurs.

- Parlem ara amb la Flora però si us plau, no deixeu de votar perquè avui sabrem qui és la guanyadora de "Jo vull cantar"!!
Les tres noies al plató s'abracen i ploren emocionades. Quan la Flora seu amb l'Àlex, les altres dues s'agafen de la mà sense poder contenir les llàgrimes.

Tot el que comença, acaba. Algunes coses triguen més que d'altres. Aquest estiu han tornat a casa vells coneguts amb secrets obscurs que no sabrem mai si sortiran a la llum.
Hem descobert la intimitat d'algunes dones que han trobat un bon remei per acabar amb la rutina sexual que les envoltava.
Hem sabut que la família és més que un vincle de sang. Que es pot estimar a algú com un fill o un nét malgrat saber que no ho és. I que no es pot acceptar a la veritable família si no és així com ho sentim.
Hem perdut a gent que estimàvem. Hem tingut al nostre costat a persones de bon cor que han sabut solucionar grans problemes i que han tornat les coses al seu lloc.
Hem conegut l'èxit de la feina ben feta i de l'amor verdader. Progressar, intentar aconseguir millorar, acceptant les oportunitats quan apareixen..., és una bona forma d'obtenir la felicitat.
I hem patit amb les emocions d'un concurs musical on participaven dos joves noies amb mentalitats llunyanes al model establert per la televisió però en el qual han sabut adaptar-se i ficar-se al públic a les butxaques. Per les seves veus, per la seva manera de ser. Canten cadascuna la seva darrera cançó, molta gent està pendents d'elles, i del resultat final.

- I el públic, l'audiència d'aquesta primera edició de "Jo vull cantar" ha decidit...

Ara que tot Sant Andreu està pendent de saber com acaba tot, ara comencen una nova vida persones a les que ja coneixem d'abans i altres a les que coneixerem d'aquí a nou mesos.

- ...mitjançant les trucades al fixe o enviant missatges de mòbil, que la guanyadora dels trenta mil euros i que gravarà el seu primer disc sigui...

Però tot això, i molt més... serà un altre estiu... Gràcies a tots, de tot cor.

-CONTINUARÀ ... POTSER...

Channing