..Si havia un fet que no agradava a ningú era la fi de les vacances d'estiu. El bar Peris havia tancat una setmana per descansar i ja feia una altra que havia reprès el ritme de feina malgrat que a qualsevol li hauria agradat estar-se una setmana més de vacances. Tots tenien cares de desgana i resignació. El Fidel explicava com li havia anat per Madrid, la Sara narrava com s'havia comportat "el nen" i el Ventura, i el Gonzalo li deia a qui l'escoltés quins trucs havia fet servir per evitar que les plantes es sequessin durant una absència una mica llarga. Tots tornaven amb la feina i a la rutina moixos... bé, tots no. La Remei era la única que des del primer dia, arribava al bar amb un gran somriure a la cara. Animada, eixerida, contenta, cada matí afrontava la jornada amb energia i molt bon humor.

La Trini i el Francisco havien demanat uns cafès i unes torrades. Mentre esmorzaven, ella li anava mostrant al seu marit les fotografies que s'havien fet durant les seves vacances a Penyíscola. Aquell mateix matí les havia anat a recollir. La Remei se'ls hi acosta.
- Ja veig que esteu preparats per la vida moderna, eh?
- Per què dius això? -diu la Trini.
- Per les fotos, és clar. Deus ser l'única persona en aquest món que encara porta rodets a les botigues per revelar.
- En això té raó, carinyo -diu el Francisco -. Ens hauríem de comprar una càmera digital que pot fer moltíssimes més fotos que la que tens.
- A mi deixeu-me amb la meva càmera, que ja m'està bé. A més, una d'aquestes modernes amb tants botons i tantes mandangues, segur que no sabria ni com funciona. Les fotos com tota la vida s'han fet.
- Ai, Trini... -diu el Francisco aixecant-se -. Ens hem de posar al dia en moltes coses, que sinó, el tren passarà i ens quedarem endarrerits. Cobra't, Remei. Ja seguirem a casa veient les fotos. Vaig ara a parlar amb l'Aureli que volem mobilitzar als veïns perquè votin i salvin a l'Eli del concurs.
- Ostres, sí, pobre... Compteu amb mi per trucar o enviar missatges, eh? -diu la Remei -. Amb lo bé que ho fa, no entenc com l'han pogut proposar per abandonar el concurs.
- Segur que tot és culpa de la malparida aquesta del jurat..., la Bea. Mira que té mala llet la tia aquesta.
- Bé, dones, us deixo. Vaig tirant. Adéu -diu el Francisco.

La Remei seu on estava l'altre.
- Vols que t'ensenyi les fotos?
- No entenc per què dius això de la Bea. Tampoc és tan filla de puta com sembla a la tele. És només, un paper que representa.
- I tu com ho saps?
- Res, res... M'ho imagino.
- Ei, ei, ei, para el carro, morena! T'ho m'estàs ocultant alguna cosa, Remei, que ja ens coneixem i tens aquesta mirada de voler explicar-me una cosa que no pots explicar. O sigui que ja pots estar xerrant-t'ho tot!
- Molt bé, Trini, però ni una paraula a ningú, d'acord?
- D'acord...
- M'ho promets?
- T'ho prometo...

La Remei es fica la mà a la butxaca i treu una targeta que li ensenya a la Trini.
- "La Maleta Roja, pequeños lujos eróticos". I darrere posa el teu nom i el teu número de telèfon. Què significa això?
- Trini, no et creuràs el descobriment que he fet.
- M'ho penses explicar o què?
- M'he fet representant d'articles eròtics per a les dones.
- Què??
- Fa un parell de setmanes em van convidar a una reunió. La representant convida a casa seva a un grup escollit de dones, possibles clientes, i mostra els articles que ven. Com si fos una reunió de tupperwares però en lloc de potets són... objectes eròtics, per jugar sola, o en parella.
- Tu estàs boja...!
- Trini, ha estat per mi tot un descobriment. Quan vaig anar pensava que em moriria de la vergonya, però que va! Totes anàvem al mateix i la representant va crear un ambient de confiança que ens va fer alliberar-nos de tots els tabús. Vam parlar obertament de les nostres relacions sexuals, d'èxits i fracassos, dels problemes que tenim les dones al llit... I creu-me, som moltes més de les que pensem.
- I al final què?
- Doncs al final de la reunió pots comprar els articles que més t'hagin interessat. Els encarregues i t'ho envien a casa, tot molt discret i confidencial. I la veritat, vaig sentir-me tan bé i vaig sortir tan satisfeta, que m'he animat a ser representant jo també d'aquesta empresa.
- M'estàs dient que has de muntar tu també una reunió d'aquestes?
- Sí, però no només per fer negoci, sinó també per ajudar-nos les unes a les altres. Tu ja saps que jo en el sexe en sé unes quantes postures que deixen als homes al·lucinats. Doncs ara, tinc una altra mena de companys de llit que et puc ben assegurar que no desmereixen a cap dels homes amb qui he estat.
- Què em dius ara??
- Cada nit trobo el que necessito amb les joguines que em vaig comprar. I penso ampliar la col·lecció. Creu-me, Trini..., hi ha tot un món per descobrir.
- Per cert, com vas contactar tu amb aquesta empresa? O és que coneixies a la representant de la que m'has parlat?
- Trini..., la representant aquesta és la Bea Cortés. La jurat del concurs..., l'agent de l'Àngela...
- La mare que va parir..., mai ho hagués dit...

- Sembla molt freda però tot és un paper. A casa seva ens va tractar molt bé. Es nota que és una dona amb classe i que té estil. I malgrat que la majoria d'amigues que havia convidat eren de l'alta societat, en el fons totes compartíem les mateixes misèries i frustracions en el sexe.
- Si és que una dona mal follada ho està sent rica o pobre.
- Trini! Un respecte, dona... -diu somrient -. Bé, què em dius?
- Què et dic sobre tot això? Que està com un llum!
- No! Què em dius a venir a la primera reunió que penso organitzar?
- Ah, no, això sí que no!
- Va Trini... has de venir. A més, necessito fer-la al teu pis.
- Clar, i el Francisco que faci d'hostessa, no et fot?
- Si us plau! No puc fer-la a casa meva, és massa petita. Ajuda'm, Trini... i si em fas el favor, et faré un descompte en la teva compra.
- Primer, no penso anar. Segon, com estàs tan convençuda que jo et compraria res? No ho necessito.
- Nena..., que estàs casada amb el Francisco... I mai està de més, tenir una petita ajuda, creu-me. Els articles d'aquesta empresa pot fer que t'aixequis cada dia amb un bon somriure.
- Així estàs tu de contenta.
- Va, què em dius?
- Ai, mare que me'n penediré... Però d'acord. Et deixaré fer-la a casa meva, i que el senyor ens agafi confessats. I avisa'm amb temps per treure'm al Francisco de sobre una bona estona.
- Gràcies, Trini! Ets la millor amiga del món!
- Marxo, que faig tard i he d'anar al mercat. Adéu, "lianta"!

La Trini marxa i la Remei es guarda la targeta a la butxaca i recull la taula. Quan torna darrere del taulell, apareix la Sara que baixa del pis.
- Per fi he aconseguit que el Ventura es dormi. Estic esgotada ja, i això que no he començat encara a treballar.
- Quan obriu la perruqueria?
- Encara no sé res de la Cecília. O sigui, que no tinc ni idea. Uf, necessito distreure'm. Ficada a casa, amb el nen, el Fidel, sense treballar... estic desesperada!
- Sara..., tu vols posar una mica d'alegria a la teva vida?
- No em vindria malament, Remei.
- Tinc la solució, creu-me... -diu somrient.

Una tarda, la Trini s'ho va fer per treure's de sobre al Francisco durant unes quantes hores durant les quals, la Remei va congregar al pis de la seva amiga, a un grup de dones interessades en conèixer els articles de l'empresa que representava, entre elles la Sara, la Bea i la Paquita. La Remei va posar damunt d'una taula, dos maletins vermells grandets mentre la resta de senyores menjaven del pica pica que s'havia preparat.
- Senyores, amigues... Benvingudes a la meva primera reunió de productes de La Maleta Roja. Com ja us he explicat, intentarem passar una estona agradable i sobretot, sense embuts. No dubteu en preguntar el que vulgueu, en fer qualsevol comentari, o fins i tot, en compartir experiències. Som dones modernes que volem millorar una part de la nostra vida, la sexual. Doncs bé, amb aquests productes, ho podrem aconseguir. Us presento ara, als protagonistes d'aquesta reunió.

La Remei obre els maletins i la majoria de dones, s'apropen per veure millor tot el que hi ha dins.
- Mare de Déu senyor! -exclama la Trini
- Quantes coses!!
- Això serveix per donar plaer? -pregunta la Sara senyalant un aparell d'estranya forma.
- I també hi ha productes cosmètics i lubricants...
- Ara mateix començarem a veure cadascun d'aquests articles -diu la Remei -. Els podreu tocar i veure de més a prop. Estic convençuda que des que sortiu d'aquí avui, ho veureu i ho sentireu tot... d'una manera, diferent.

La Remei es deté i pren aire mirant a la Bea que assenteix amb el cap com donant la seva aprovació a la tècnica i la manera amb la que està portant la reunió.

Aquella va ser la primera reunió d'unes quantes més que va organitzar la Remei amb molt d'èxit. Per fi havia pogut trobar una feina complementària en la que s'hi trobava a gust i que sabia fer a la perfecció. I ja no només pels diners que començava a guanyar sinó també per saber que estava ajudant a que moltes dones del seu voltant desenvolupessin una vida sexual molt més completa i enriquidora.

Del que potser la Remei no era conscient és que no només estava fent bé entre les dones de Sant Andreu..., sinó també entre alguns homes...

Un matí, entra el Francisco molt somrient al bar Peris on l'atén un no menys somrient Fidel que li treu brillo al taulell amb molta energia i alegria. Tots dos es miren amb complicitat com si sabessin les raons del seu bon humor, s'acaben donant la mà.

-CONTINUARÀ ...

Channing