..Hi ha persones que semblen estar en el lloc adequat en el moment oportú. Una cosa així li passa a la Remei que sembla trobar-se en el seu ambient treballant com a cambrera al bar Peris. Se la veu àgil, eficient, agradable, cordial i propera en el tracte als clients a la majoria dels quals ja coneix. Una feina que no només és de cara al públic sinó que és pel públic, pels clients, alguns dels quals li deixen una propina que al final de la setmana ajuda a pujar considerablement el seu sou. Persones entre les quals ella troba companyia, se sent animada i moltes vegades, estimada.
Tot això s'acaba quan surt de la seva feina i torna a casa amb la compra feta, on la seva mare ha estat cuidant al Mateuet. Normalment, el nen dorm i ella només pot encendre la tele, seure en el sofà i veure el programa de torn fins que el cansament s'apoderi d'ella.

- És el moment de saber qui dels dos proposats per abandonar el programa ha estat escollit per vosaltres perquè marxi. -diu l'Àlex Casademunt -. La Miríam em porta el sobre amb la solució. És un moment de molts neguits, de molta incertesa, però no us faré patir massa. Obro el sobre i llegeixo: l'audiència mitjançant l'enviament dels missatges de mòbil o trucant al telèfon del programa han decidit per un 61% dels vots que el concursant que ha de continuar a l'acadèmia sigui...

El públic crida els noms dels dos proposats i el presentador fa una pausa per crear tensió fins que dóna la resposta.

- Josep!! -crida l'Àlex.

La gent del públic aplaudeix animada mentre la colla de concursants abraça i dóna ànims a la Mar que és la noia que ha de deixar el concurs.

- Ai, pobre Eli, quina plorera li ha agafat -diu la Remei mentre es mira el concurs -. Devia haver fet una bona amistat amb la noia aquesta que se'n va.
- I ara, Mar -diu l'Àlex -, mira aquest vídeo que resumeix la teva breu estada a l'acadèmia de "Jo vull cantar".

Mentre l'emeten, la Remei s'aixeca del sofà i va a la cuina per agafar l'ampolla d'aigua i dur-se-la un altre cop, al sofà. Un cop estirada en ell, beu de l'ampolla un llarg glop.

- Doncs li diem adéu a la Mar i li desitjem molta sort. I ara arriba el moment que tots esperàvem però que ningú vol que passi i és el de les valoracions que farà el jurat sobre les actuacions que heu fet avui. Molta sort a tots i a totes i quan vulgueu, comença el Gerard Quintana. Molt bona nit, Gerard.
- Bona nit, Àlex, bona nit a tothom. Jo parlaré de la Kristina.

La K es posa dreta i mira al jurat seriosa.

- Kristina, tens una veu magnífica i has trasmés moltes emocions en el tema que has interpretat amb les teves companyes. Estic convençut que aprendràs a millorar tot lo bo que ja tens. Per tant, continues una setmana més al programa.
- Felicitats! Kristina! -diu l'Àlex entre les mostres d'entusiasme del públic que aplaudeix amb molta força -. Ets la primera en assegurar la continuïtat en "Jo vull cantar" i ara és el torn de la Bea Conde, representant d'artistes. Els que vau seguir el programa la setmana passada no la recordareu i és que l'Evarist Mejines ha hagut de deixar-nos per qüestions personals. O sigui que Bea molt bona nit, ocuparà el seu lloc! Benvinguda... -diu entre els aplaudiments del públic -, quan vulguis.
- Bona nit a tots. És un plaer treballar amb vosaltres en aquest fantàstic programa!. Jo vull parlar amb el Marc Fàbrega.

El noi s'aixeca i l'escolta atentament. La Remei es queda parada al veure a la Bea i s'ho mira entre badalls.

- Hola, Marc. Mira, jo normalment represento a artistes del món del cinema, el teatre o la televisió. Algun cop he estat contractada per cantants i t'haig de dir que és una feina molt dura la que tenen. Concerts, entrevistes, reportatges en revistes... No només s'ha de saber cantar sinó que s'han de tenir unes altres qualitats que em sembla que tu no reuneixes. Com que no dónes els requisits mínims per seguir en comparació a d'altres companys teus, lamentablement, et proposem perquè no continuis en el programa.
- Marc, ets el primer proposat... Uf, una mica dura la Bea, eh nois? -diu l'Àlex - però a vegades aquest món és així de dur.

El públic mostra la seva desconformitat amb la decisió pressa.

- Aquesta deu estar molt mal follada -diu la Remei al escoltar el que ha dit i el to en què ho ha dit.
- Seguim amb la Llum Durà directora de càsting de la productora. Molt bona nit, Llum -diu el presentador.
- Bona nit a tots i a totes i jo començo pel Josep.

El noi que ha estat salvat per l'audiència, s'aixeca i es posa en peu.

- Josep, avui has cantat amb dos companys teus una cançó no massa complicada dels Queen. En el posat d'escena diguem que t'has sortit prou bé però vocalment encara vas molt fluix la qual cosa ha perjudicat una mica als teus companys. Per aquesta raó et proposem perquè abandonis l'acadèmia.

La decepció se li veu a la cara mentre el públic és lamenta majoritàriament. La Remei, però, ja s'ha quedat dormida al sofà.

Quan la Remei es desperta, obri els ulls poc a poc. En realitat no ha estat dormida molta estona, però la seva sensació és que ha passat molt de temps. Mira cap a la tele. El presentador està acomiadant el programa i recorda els telèfons per votar als dos nominats que aquesta setmana són el Marc i la Tina.

- Vaja, l'Eli s'ha salvat..., què bé. -diu la Remei endormiscada.

Agafa el comandament, apaga la tele i se'n va al llit, sola.

Al dia següent, al bar només estaven la Isabeleta i la Charlotte a primera hora de la tarda, acabant de prendre's un cafè, agafades de les mans:

- Quina sort hem tingut trobant data pel casament tan aviat -diu la Charlotte.
- Sí, el 8 d'agost. D'aquí uns dies només.
- Em sembla que la teva mare no s'ho ha pres massa bé.
- Suposo que ella esperava que si em tornava a casar, fos almenys, amb un altre home. Diferent és tenir-te com a parella que com a esposa. Però també s'acostumarà.

La Remei s'acosta a elles:

- Quina escena més romàntica. No sabeu quant us envejo, parella.
- Tu no estàs amb ningú? -pregunta la Isabeleta.
- No. Els homes fugen de mi quan saben que tinc un fill. Em sembla que em quedaré soltera per a sempre.
- No, dona. Ja veuràs que en el moment que menys t'ho esperis, trobaràs a l'home de la teva vida.
- Tan de bo! Per cert, quina criatura més bufona que teniu! És maquíssim! Sereu unes mares estupendes!

- Això esperem, Remei. Ens cobres?
- Clar. 4,50 €.
- Hem de fer tants preparatius pel casament -diu la Charlotte.
- Us caseu?? Felicitats! -diu molt contenta la Remei.
- Té, no tinc res més petit -diu la Charlotte donant-li a la Remei un bitllet de 50 euros.
- Ara us porto el canvi.

La Remei marxa a cobrar i la parella s'aixeca i recull les seves coses. Quan reben el canvi, surten del bar:

- No li hauries d'haver dit res del casament. Demà ho sabrà tothom.
- I què, Isabel? Si fos per mi ho sabria tot el món! -diu la Charlotte fent-li un petó -. Per cert, has confirmat la reserva al restaurant de Badalona?
- Hauria d'anar personalment demà per pagar un senyal. Li demanaré al Rafa que em porti en un moment i així de pas, li explico que ens casem la setmana vinent... si és que ningú li diu abans.

Totes dues segueixen el seu camí. La Remei acaba de recollir la taula quan baixa el Fidel del seu pis.

- Remei -diu el Fidel -, vaig a comprar unes coses i torno de seguida. Et quedes al càrrec, eh?
- Clar, ves, ves!

En el moment en què surt el Fidel, es troba amb la Bea entrant al bar.

- Bea!
- Hola, maco...
- Què hi fas tu aquí?
- Mira, estava fent un tomb i he pensat, vaig a veure com li va al bar del marit de la meva client. I ja veig que molta feina no en teniu...
- Si has vingut buscant-me les pessigolles ho tens clar.
- Tranquil, Fidel. Vinc en son de pau. Puc passar doncs?
- Passa, passa. Total, jo me n'anava.

La Bea entra amb aquell somriure fals que posa amb tanta mestria i seu a la barra deixant la seva bossa vermella en una cadira. La Remei surt de la cuina i se la troba allí.

- Ostres! Vostè és la de la tele, no?
- Em vas veure ahir?
- Sí, bé... una estona només. Ja l'havia vista per Sant Andreu alguna vegada. És la representant de l'Àngela, no?
- Efectivament. I tu no treballaves al quiosc del costat?
- Sí, però ja veu... Les coses canvien d'un dia per l'altre. Què vol?
- Primer, que no em tractis de vostè. Em fa sentir més gran... i encara no tinc edat per això.
- I tant que no. Si se la veu molt... molt...
- Jove? Ja ho pots dir...
- De fet anava a dir, cuidada, en el sentit de què es nota que es maquilla molt bé i va a fer-se tractaments de bellesa.
- És cert. Dedico molta part del meu temps a mantenir-me així, amb aquesta pell i aquesta joventut. Totes les dones ho haurien de fer. Tu no has anat a un SPA?
- Em sembla que no sé ni què és un "espan" d'aquests...
- Un SPA és un centre on pots sotmetres a tractament de bellesa, de relaxació, de gimnàstica... Surts com nova.
- Em sembla que jo no tinc temps. Soltera i amb un fill, ja en tinc de sobres si de tant en tant cau algun home que em doni una alegria -diu rient.
- Jo per això no tinc problemes. Jo també soc soltera i sempre tinc a prop algú que em satisfaci com jo vull.
- Ara no t'entenc... Tens una agenda tan plena d'homes que pots triar a qualsevol sempre que vulguis? I jo que veient-te ahir en el programa amb la mala llet que gastaves pensava que el que més necessitaves era un bon polvo!
- Això de la mala llet és un posat només... I no, no tinc cap agenda. Tinc una cosa millor.

La Bea agafa la bossa i l'obri ensenyant-li el que hi ha dins a la Remei que es posa vermella i tot.

- No fotis???
- No cridis, dona!
- On vas amb això??? Jo havia sentit que la gent portava rajoles a la bossa, però d'això??? Mai, eh?
- Doncs és pràctic, còmode i molt, molt... molt, efectiu, Remei. El millor company per dones solteres i amb poc temps com nosaltres.
- No sé, eh? Jo soc més del mètode tradicional...
- Doncs ho hauries de probar. Segur que et distreuràs moltíssim quan estiguis a casa avorrida o cansada. Queda't amb aquesta targeta.

La Bea treu de la bossa una targeta de visites negra amb lletres vermelles que li dóna a la Remei

- "La Maleta Roja", "pequeños lujos eróticos" -llegeix la Remei -. Què és això?
- Doncs una empresa feta per dones per les dones, per assesorar i posar a l'abast de qualsevol d'elles, productes com el que tinc a la bossa. Per satisfer els seus desitjos i les seves fantasies... Queda-te-la. Molt aviat faré una reunió d'aquests productes a casa meva amb un grup exclussiu de dones interessades en aquesta mena de... companyia.
- Com si fos una reunió de tupperwares?
- Més o menys, però més divertit. Si vols venir, estàs convidada... Truca'm i ja concretem. Tens el meu telèfon darrere.
- Mai hagués pensat que això existís... -diu al·lucinada la Remei.
- La vida, estimada, està plena de coses desconegudes. Només has de saber com descobrir-les. I bé, et deixo, que faig tard.
- Ostres, si no t'he servit res...
- Tranquil·la, la propera vegada. Adéu, nena!

La Bea surt contenta del bar i la Remei es queda mirant fixament la targeta que li ha donat.

La Remei passa el dia envoltada de gent. Parla amb ella. L'atén. Riu amb alguns i critica a d'altres. Però sempre, quan arriba a casa només l'espera el seu fill dormit i un comandament a distància per encendre la televisió i que li serveixi d'acompanyament. Clar que ara té una possibilitat de portar molt millor les hores de soledat...

La Remei treu la targeta de la bossa i es queda mirant-la fixament.

... i sinó, que li diguin a la Bea Conde a la que des de fa molt de temps, no li cal cap tipus de companyia masculina per trobar consol... durant les hores que passa sola.

La bossa vermella de la Bea està oberta damunt de la taula del menjador des d'on se senten uns llargs i profunds gemecs.

-CONTINUARÀ ...-

Channing