'SANT ANDREU'

..En els moments més durs és quan una persona se n'adona de qui son els seus amics, qui l'estima, qui es preocupa per ella. Després de tot el que han viscut la família Benjumea, ara és quan més necessiten que els hi facin costat. Perdre-ho tot sembla una cosa insuperable. L'angoixa que es pateix costa molt de descriure amb paraules. Però fer un petó, donar una abraçada o donar les gràcies, és tan fàcil i tan bonic que quan es fa, sembla que totes les penes i les preocupacions queden enrere.

Els Benjumea es van passar molt de temps donant mostres d'agraïment i de carinyo a molta gent. L'Òscar es va quedar a casa de l'Amèlia, la Sandra amb la Pepa van ser acollides durant un temps al pis dels Galiana i el senyor Juan va marxar amb la Trini i el Francisco a Sant Andreu, i va conèixer els seus carrers, la seva gent i el seu ambient. Les sensacions que el senyor Juan va rebre eren tan bones que no s'ho va pensar dos cops i quan es va assabentar que havia un pis lliure disponible per ser ocupat i amb un lloguer molt assequible, ell va trucar als seus nets i els hi va donar l'adreça de la seva futura llar. I a qui no sabeu qui va viure en aquell pis?

El senyor Juan s'ho mirava tot molt bé i molt somrient mentre la Carme i la Clara li ensenyaven:
- Ja veu que tot està molt cuidat -diu la Clara -. La meva filla va estar molt per ell.
- Quan el Francisco va comentar el que els hi havia passat, vam pensar que potser, estaríeu interessats en llogar-lo -diu la Carme -. La Núria vol estar un parell d'anys estudiant al conservatori de Paris. O sigui que per tenir-lo tancat millor que visqui algú, no?
- En aquest pis va viure durant molts anys el nostre pare, i durant uns mesos, la seva neta va viure aquí amb ell fins que... bé...
- "Hasta que falleció, ¿no?"
- Sí, però no ho volia dir amb segones intencions... -diu la Clara tallada.
- "No se preocupe, la he entendido perfectamente. Esta casa me tiene fascinado. Aquí se nota que ha habido mucho amor, ternura y emociones. Están en el ambiente."
- I ja veu que està moblat. Poden venir quan vulguin.
- "Esta tarde mismo nos instalaremos. Acepto sus condiciones."
- Doncs res, senyor Juan -diu la Carme -. Benvingut a Sant Andreu!
- Gràcies! -va dir ell molt il·lusionat.

Al vespre, mentre els Benjumea tomaven possessió del nou pis, tenia lloc molt a prop d'ells un gran esdeveniment que semblava que mai tornés a passar. Aquell bar en el que durant tants anys vaig viure moltes emocions, avui tornava a obrir les portes i ningú s'ho va voler perdre. El Marcel i el Fede van anar acompanyats cadascú dels seus fills, en una altra taula seien la Montse amb el seu marit, el Sàhara, i el Narcís amb la Neus i a la barra la Trini, el Francisco i la Remei. L'arribada del Paco com no, es va fer notar mentre la Cecília posava carones.

- Ei família! Ja som aquí! -va cridar el Paco només va entrar.
- Calla! Que no canviaràs mai!
- Hola Peris, maco!!
- Paco! -va cridar fent-li una abraçada -. Agafa lloc i pren una copa de cava a la meva salut, home!

Després van anar passant molts més: la Paquita, la Carme, la Clara, les germanes Balaguer amb la nova noia del mercat, la florista, el Nelson amb el Rai, la Isabeleta i la Iris, el Rafa amb el seu soci d'un negoci de missatgeria que ha obert molt a prop del Peris, la Sara amb el seu fill acompanyava a l'Àngela i la meva Carolina... Tothom reia, gaudia un altre cop del Bar del Peris i a ell i al Fidel se'ls veia tant feliços...

El Fidel es va acostar a la porta quan van entrar la Maise i la Irene, per rebre-les:
- Hola guapíssimes! Gràcies per venir! -diu fent-se petons entre ells.
- No ens perdríem la inauguració del bar del Peris per res del món -diu la Maise.
- Veniu que us presento a la gent.
- Què maco és... em recorda una mica al Pati -diu la Irene.
- El Peris va convertir el Pati en el seu bar, que no és el mateix -puntualitza el Fidel.

- Mira quina cosa més guapa acaba d'entrar -diu el Fede somrient.
- Eh, que jo també l'he posat l'ull -diu el Marcel.
- Tu estàs casat encara, jo ja em vaig divorciar i per tant, soc més lliure que tu.
- Bah, no diguis ximpleries...

Però tots dos es van quedar bocabadats al veure que el Paco va ser el primer que va fer servir les seves arts de seducció amb la Irene quan el Fidel se la va presentar.

La Paquita es va acostar a la Remei:
- És una sort que m'hagis presentat a aquesta dona, Remei. Necessitava a algú a la pensió, no podia tota sola...
- Ja veuràs com la meva esposa i tu us entendreu la mar de bé -diu el Francisco.
- Sembla una bona feina -diu la Trini -. Estic segura que ens ho passarem molt bé.
- I no necessites més treballadors? -diu la Remei.
- Busques feina? -diu la Paquita.
- Els meus pares han decidit vendre's el tot a cent i ara m'he quedat sense feina estable.
- Estic segura que trobaràs aviat alguna cosa -diu la Paquita.

La Marta i el David van passar per la porta del bar:
- Segur que no vols entrar?
- El meu pare no m'ha convidat, i a més, he d'anar al pis de Sants a veure què puc recuperar del que ha quedat sense cremar.
- Després ens veiem a casa, d'acord?
- Molt bé... I passa-t'ho bé de part meva -li diu el David fent-la un petó.

La Marta entra saludant als amics, mentre el David es mira durant uns segons tota la gent que hi ha al bar des de fora, marxant trist després. El Peris, però, el veu passar de llarg.

- Marta! -diu el Fidel -. Aquesta és la Maise, la meva ex de la que et vaig parlar.
- Tu ets la modista? -pregunta la Marta.
- Bé, cuso, faig arrangements, aquestes coses.
- No siguis modesta, germaneta! Té molta traça amb el fil i l'agulla.
- És que estic buscant pel meu taller una persona que sàpiga d'això. La feina no és molt pesada i el sou és normalet. Té, et dono una targeta i si et vols passar demà, parlem.
- No m'ho puc creure -diu la Maise emocionada.
- Veus? Ja et vaig dir que no podies faltar a la inauguració -diu el Fidel -. La noia necessitava a algú i vaig pensar en tu. A més, quan acceptis la feina, et tindré a prop per pagar-te el que et dec. Ves que no acabis vivint aquí...
- Ja veurem, Fidel... -diu la Maise.
- No seria mala idea -diu la Irene -, total, jo no tinc res a fer i pel que he vist, hi ha bon material...
- Calla i oblida't dels homes! -diu la Maise.

Tot seguit, van entrar el Max, l'Enric i el Beni. El Peris es va acostar a ells per saludar-los i convidar-los a passar i a que prenguessin el que volgueren. La Marta va anar a buscar al Peris...
- Peris, podem parlar un moment?
- Si és del David... no... avui no.
- Ha marxat, no ha volgut entrar per tu.
- Em sap greu, filla. Les coses són així.
- Ara vivim junts aquí, a Sant Andreu. Si us plau, no esteu així per sempre...
- De moment, cadascú farà la seva. I Marta, ves amb compte. Aquest David no és el David de quan sortíeu abans... I ara si em disculpes...

Quan van entrar els Benjumea, les cares de l'Òscar i el Juan es van il·luminar. El noi es va reunir amb el Max i l'Enric mentre que el senyor Juan va anar a parlar amb la Trini i el Francisco. La Sandra que portava a la Pepa, per contra, es va sentir observada i intimidada sense saber què fer. Llavors va veure com algú se li acostava:
- Hola, tu ets la noia que viurà al pis de la Núria?
- Suposo que sí...
- Em dic Narcís, i tu?
- Sandra.
- Hola, Sandra. Et deus sentir rara, veritat? No deus conèixer a ningú, oi?
- Sí, una mica estranya sí em sento.
- T'agrada el pis on viuràs?
- Sí, és maco...
- Què et va passar a la mà?

La Sandra va callar i es va mossegar la llengua per no donar-li una mala contestació. Però llavors, va mirar als ulls del Narcís i alguna cosa va canviar al seu interior...
- Un accident, però estic bé -va respondre'l ella.
- I ella qui és?
- La gossa? Es diu Pepa, era de la meva mare...
- Al pis on viuràs, també hi va viure un gos. Era de l'Adrià, es deia Trasto...
- No ho sabia...
- I la Neus i jo tenim també una gossa, es diu Estrella. Vols que te les presenti?
- Clar...
- Què xulu!! Ja veuràs com faràs molts amics per aquí! Veniu, veniu!

La Sandra va acompanyar al Narcís que es va encarregar de presentar-li a tota la gent que hi havia al bar.

Una mica més tard, el Peris, acompanyat pel Fidel, va cridar l'atenció de tots:
- Si us plau! Un moment d'atenció! Gràcies... Tothom té cava? Que ara arriba la hora del brindis, eh?
- I del discurs!! -crida el Paco.
- Sí, però seré breu! -diu el Peris content-. Amics i amigues. Avui és un dia molt important per mi. Avui encetem un altre cop la vida d'aquest bar, del vostre bar, amb cares noves com la del meu soci, el Fidel, al que ja alguns coneixeu. Tenia ganes de tornar, volia tornar, i ho he fet. La Cinta sempre estarà al meu cor i al vostre també, ho sé... Però, la vida continua. Al tornar, he vist que algunes coses han canviat per aquí, però d'altres segueixen sent les mateixes i això em fa sentir que torno a estar a casa meva. Per vosaltres, amics i amigues! Per Sant Andreu!
- Per Sant Andreu! -criden tots.

El Peris va aixecar la copa de cava i tota la resta de convidats, també.

I com ha dit el meu estimat Peris, la vida continua. A partir d'ara, noves emocions, noves històries, gent nova i gent de sempre compartiran les vostres vides cada dia i ompliran els vostres cors. Igual que jo us portaré a tots en el meu cor per sempre. Un petó i adéu.