'EXCUSES'

..Des de l'arribada a port, el Francisco només temia una cosa: el bombardeig a preguntes que els hi faria la Remei:

- Com us ha anat tot? Què alegria em fa tornar-vos a veure! Francisco, tu estàs més morenet, oi? Heu fet moltes visites? És tan maco Itàlia com diuen? Heu conegut a molta gent al vaixell? A que no mareja gens? Si ja us ho deia jo que una cosa tan gran com aquesta ni es sentiria el moviment! I segur que tot ple de luxe... Jo haig de fer també un creuer. Us heu gastat molts diners? És tot tan car com sembla? Que us heu fet moltes fotos? I com era per dins el vaixell? Era tot com a "Vacaciones en el Mar"?
- Prou!!!!! Remei! -crida el Francisco.

La Remei calla de sobte sorpresa per la reacció de l'home que continua dient més calmat:
- No veus que la Trini no es troba bé?

La Trini i la Remei es miren, i la Trini sense dir paraula, comença a fer-se aire amb un ventall. L'altra, llavors, decideix no dir res més.

A la mateixa hora que arribaven a Barcelona el Francisco i la Trini, es presentava el Nico a casa de la Sandra, com cada dia des que ell li va prometre que l'ajudaria a dibuixar amb la mà esquerra. I ella, per més que intentava algun cop distreure'l amb mirades, petons o carícies, mai aconseguia el seu propòsit perquè si havia una cosa que caracteritzava al Nico era la seva perseverança. Si ell anava a donar-li classes de dibuix no anava a distreure's amb d'altres coses.

- Portem dues hores aquí asseguts i ja més o menys me'n surto amb la lliçó d'avui. Per què no esmorzem alguna cosa i després seguim?
- Encara no, Sandra. Com tu has dit molt bé te'n surts més o menys. I ja saps que fins que no et surti bé del tot, no t'aixecaràs d'aquí.
- Ets un profe massa dur. M'agrades més com a parella... ets més simpàtic - diu ella fent-li un petó a la galta -, ets més carinyós... -diu fent-li un petó al coll -, ets més calent... -diu posant-li la mà a l'entrecuix.
- Prou, Sandra! Hem d'aprofitar el temps en aprendre a dibuixar! Ja tindrem temps de distreure'ns quan toqui!
- Perdoni'm vostè, senyor professor... Ja em poso a la feina -diu la Sandra molt seriosa.
- Va, perdona'm tu a mi pel to. Només ho deia pel teu bé... -diu ell fent-li un petó al braç.
- Està bé... Per cert, algun dia podríem anar a casa teva a fer classes. Des que ens coneixem que mai m'has portat... No vols que em conegui la teva família?
- I ara a què ve això? -diu somrient el Nico.
- Ah, no sé, volia dir-t'ho fa dies.
- Va, no pensis en res i segueix dibuixant que estàs a punt d'aconseguir-ho. I quan ho facis, ja saps el que toca...
- Treure a la Pepa a passejar?
- Això mateix! -diu ell rient.

Tots dos acaben fent-se un petó i després, continuen amb la feina.

Durant tot el trajecte cap al pis del Francisco a Sant Andreu, cap dels tres no va dir res. La Remei els va acompanyar per ajudar-los amb l'equipatge. Un cop al pis:
- Vaig a deixar aquesta maleta al dormitori, estimat -diu la Trini -, i després entro al bany que no m'aguanto més. Fins ara!

La Trini marxa quedant-se el Francisco amb la Remei:
- Un pis molt... maco, eh? Mai havia estat.
- Bé, és molt clàssic. Ara suposo que la Trini li farà algun canvi per sentir-se més a gust. Ah, Remei, perdona'm per allò d'abans al port. No volia molestar-te...
- No passa res home. A vegades és que començo a xerrar i se'm va el cap! -diu somrient -. A més, si hagués sabut que la Trini no es trobava bé, no l'hagués atabalat tant... Què li passa? No heu fet un bon viatge o què?
- Sí, sí... jo sí almenys. Els dos primers dies van ser genials, aprofitant tots els serveis del vaixell, sobretot ella. Al tercer dia vam visitar Tunísia. El centre ho vam recórrer prou bé però a mi el que més em va impactar va ser la medina que reflectia perfectament la forma de vida de la ciutat...
- Perdona, Francisco, però m'ho explicaràs tot amb detall o podràs dir-me només què té la Trini?
- Oh..., doncs la Trini va passar-s'hi els dos següents dies sense baixar del vaixell. Pels matins es trobava malament la pobre i preferia quedar-se al llit. Jo, en canvi, m'aixecava amb ganes de fer de tot. He dormit cada dia com un tronc. Jo el que penso és que roncava i no la deixava dormir bé, però em diu que no.
- I la resta del creuer, què?
- Doncs per Roma sí que vam anar el dos. I per Montecarlo on vam poder estar una estona en un casino. Però no vam tenir sort aquella vegada i vam perdre. Però la notava estranya aquests dies. Jo penso que continuava sense trobar-se bé i no m'ho volia dir. I aquest matí ja hem arribat a Barcelona.

La Trini torna en aquell moment.
- Què esteu xerrant?
- Res, coses del creuer. Una llàstima que no t'hagis trobat bé tot el viatge -diu ell.
- Ja tindreu ocasió de viatjar més, oi Trini?
- I tant!
- Bé, jo marxo que m'he deixat al Mateuet amb la meva mare.
- Gràcies per acompanyar-nos fins aquí -diu el Francisco -. I gràcies pel teu regal... Ho continuarem aprofitant!

La Remei es queda parada per un moment sense saber de què parlava, però mirant fixament la cara de felicitat del Francisco de sobte recorda el regal que li va fer a la Trini, i és quan ella també riu.
- Res home, res... A disfrutar-ho, eh? -diu contenta la Remei -. Fins un altra, parelleta... Adéu!

Un cop marxa la Remei, el Francisco fa una abraçada a la Trini:
- Benvinguda un altre cop a casa... Desfem l'equipatge o vols prendre alguna cosa?
- Em ve de gust picar alguna coseta i ja després ens posem a endreçar-ho tot. Estic molt cansada rei meu...
- Doncs seu i espera'm que de seguida torno.
El Francisco li fa un petó a la Trini i surt de casa. Ella seu al sofà i engega la tele.

Mentrestant, el Nico admirava el dibuix que li havia quedat a la Sandra:
- Veus què bé està? Els traços son més lineals i estan més definits. Al final acabaràs dibuixant millor que jo!
- Què burro que ets!

El Nico li fa un petó a la Sandra...
- T'estimo!
- Nico... -ella no pot dir res més perquè ell la fa callar amb un altre petó.
- Ets tan maca..., em tens boig, Sandra Benjumea...
- Va, para -diu somrient -, que hem de treure a la Pepa, te'n recordes?
- Ah, sí, havíem fet un tracte...
- Exacte! A més, el meu germà pot arribar en qualsevol moment. I no voldràs que ens enxampi en plena feina, no?
- Ets molt dura... -diu ell apartant-se d'ella -. Però està bé. Treure'm a la Pepa. Ah, però recorda que aquesta tarda he quedat amb un company de classe i que no ens podrem veure fins a aquesta nit...
- No et preocupis, que podré estar sense tu una estona... -diu rient ella.
- Vaig al bany i sortim.

El Nico s'aixeca i se'n va. La Sandra aprofita per recollir una mica la taula amb preses i amb decisió, agafa la bossa del Nico i l'obre. Treu la seva cartera i agafa el seu DNI. Quan sent el soroll de la cisterna del bany, ho deixa tot al seu lloc tan ràpidament com pot, coincidint amb la tornada del noi al saló.
- M'ajudes a recollir?
- Per tu, el que faci falta! -diu ell fent-li un altre petó.
- Jo mentre vaig a per la corretja de la Pepa.

La Sandra va cap a la porta de la seva habitació i abans d'entrar es deté un moment mirant al Nico fixament, amb cara de preocupació. Després, marxa a buscar el que volia.

Al cap d'una estona, el Francisco torna a casa amb unes quantes bosses d'un supermercat.
- Has anat a comprar?
- Clar, aquí tenim la nevera buida.
- Haver-m'ho dit que t'hagués acompanyat.
- No, amor meu. A tu et convé descansar. Ja sé que vas fer un intent per fer-me feliç i per tu també, sortint per Roma i Montecarlo. Però se't notava que no estaves bé del tot. Ara vull que descansis que jo m'encarregaré de tu.

La Trini se'l mira mig emocionada des del sofà on estava asseguda.

- Vaig a deixar tot això a la cuina i ara torno.

Sentim, patim, i no volem fer patir als qui ens estimem. Per això moltes vegades, mentim. La Trini, asseguda al sofà, deixant fer al seu marit, no podia treure's del cap records que li feien mal però que no s'atrevia a explicar per por de fer patir. Preferia quedar-s'ho de moment per ella mateixa.
Perquè la Trini sabia per què el Francisco al creuer, va dormir profundament algunes nits...

- Vols aigua, carinyo, abans de ficar-te al llit? -preguntà la Trini en veu alta.
- Sí, si us plau! -deia ell des del bany.

Ella agafà el got i li posà aigua deixant caure una pastilla que desfeia ràpidament, abans que el seu marit sortís.
- Pren, amor meu! Segur que avui dormiràs com un angelet!
- Gràcies, estimada! Estàs en tot -diu ell bevent-se l'aigua.

... Ella sabia que no va passar algunes nits amb ell...

Trini s'aixecà de matinada, es va vestir i va agafar la seva targeta de crèdit i va sortir de la cabina per anar-se'n al casino i jugar a la ruleta.

... I ella sabia que al matí següent havia de posar alguna excusa per descansar ja que no havia dormit la nit anterior...

El Francisco va seure al llit i agafà les mans de la seva dona:
- Ves-hi tu rei, jo no em trobo bé. Em sembla que el sopar d'anit m'ha regirat l'estómac -li va dir la Trini un matí.
- Avui tampoc em trobo bé, amor meu. Però tu ves, que Sicília deu ser un lloc molt maco. Jo tinc el cap que m'explotarà! -li va dir al següent matí.
- Quan torni, et faré un massatge o unes herbes perquè et trobis millor -li responia sempre el Francisco.

... Però en realitat el que ella tenia no era cansament sinó mala consciència per mentir al seu home i per haver perdut en el joc molts diners.

La Trini tornà a la realitat quan el Francisco li porta de la cuina un petit entrepà de pernil i un parell de copes de vi:
- Brindem pel nostre amor i la nostra vida junts -diu ell molt feliç.

Ella agafa la copa i amb un somriure forçat, brinda i beu.

Sentim, patim, i a vegades no ho volem explicar i posem excuses per evitar donar a conèixer el que sentim..., el que patim. En certes persones que noten que hi ha alguna cosa que se'ls amaga, senten curiositat i això les porta a voler saber, a voler obtenir una informació que no els hi vol ser donada...

La Sandra arriba al pis del Nico per la tarda. Aquell matí havia mirat el seu DNI per conèixer la seva adreça. Però abans de tocar el timbre sent un crit de dona dins del pis:
- No, no! -sent la Sandra que crida la dona -, els dits no, si us plau... els dits no!
Al cap d'uns segons, la dona torna a cridar...

... Perquè obtenir una informació que no et volen explicar a vegades pot ser molt desagradable.

La Sandra, espantada, decideix marxar d'allí.



-CONTINUARÀ ...-

Channing