'CANVIS'

..Quan vaig anar-me'n al llit i tancava els ulls, sabia que seria l'última vegada que veuria la llum del sol, els mobles de casa, la roba que duia posada o la cara dels meus fills i del Peris. Per això, un cop el vaig tancar, vaig començar a recordar tot allò que m'envoltava, tot el que havia viscut i desitjava poder retrobar-me amb la gent que m'estimava i que ja no hi era amb mi des de feia temps.

Tot va ser com un somni. De mica en mica jo sentia com m'apagava, com si fos una espelma que es queda sense cera i que molt lentament va afluixant la intensitat de la flama fins que s'apaga i deixa de donar llum.

Però ara estic en una altre lloc on puc continuar gaudint de la meva gent, dels morts però també dels vius, encara que ho faig d'una altra forma. Puc veure què fan, que els hi passa a la vida, si pateixen o no..., malgrat que jo des d'aquí no puc fer res per impedir que cometin errors o per ajudar-los a que prenguin decisions encertades. Només podré narrar els fets d'aquells que vaig conèixer i d'altres que potser, podria haver conegut.


És curiós com es poden produir canvis en les vides de les persones, canvis que marcaran amb més o menys intensitat el seu futur, canvis que també es poden produir a diferents escales.
Pel Francisco el canvi serà gran però a petita escala. Ell que portava tota la vida vivint sol sense dependre de ningú, sense donar-li explicacions a ningú, ara haurà de compartir pis amb una persona, la Trini, per molt de temps amb tot el que això comporta. Compartiran el menjar...
- On son els cereals amb fruites del bosc que tant m'agraden? -crida ell des de la cuina.
- Me'ls he acabat aquest matí, carinyo! Baixa i compra més! - diu ella des del bany.

Compartiran televisió...
Arriba el Francisco per seure al sofà trobant-se a la Trini mirant un serial a la televisió.
- Que et queda molt? No falta res perquè comenci el programa aquell que recupera els millors clàssics del cine en blanc i negre...
- Blanc i negre dius? Això està molt més interessant i no li queda res perquè s'acabi.

El Francisco s'acomoda al sofà fins quedar-se adormit.

I naturalment, compartiran el bany...
- Trini, que et queda molt?
- Cinc minutets carinyo!
- Això és el que vas dir fa deu minuts, amor! -diu amb to de impaciència.
- Surto de seguida vida meva! O és que no vols que la teva dona estigui maca el dia que agafarem el barco del amor i farem una lluna de mel de la que te'n recordaràs tota la vida!?
- No sé com em vaig deixar convèncer per canviar el viatge a Roma per un creuer pel Mediterrani. A mi els vaixells em maregen!
- Ja veurem qui et mareja més -diu la Trini sortint del bany -, si el barco o jo!
- Estàs guapísima amor meu -diu fent-li un petó -, però ara haig d'entrar que em cago!
I ficant-se entre ella i la porta, entra al bany, tancant-la i deixant fora a la seva esposa.

Hi ha gent que canvia de lloc de viure, com l'Àngela que marxarà amb el Peris a Sant Andreu. Ella començarà una nova vida, i ell recuperarà la seva vida..., els amics de tota la vida, i el seu bar, malgrat que el meu desig de que estigui acompanyat pel nostre fill no el veuré acomplit... almenys de moment.

D'altres que tornen d'una altra ciutat, com la Irene Sendra. Va marxar a Madrid per triomfar com actriu i aquest estiu torna per retrobar-se amb la seva família i poder recuperar-se...
Les tres germanes s'abraçaven al saló del pis de la Maise molt contentes pel retrobament:
- Quantes ganes teníem de veure't!
- Mira que no dignar-te ni a fer una trucada de telèfon... -li recrimina l'Helga -. Sempre hem hagut de ser nosaltres les que t'hem trucat a tu.
- Va, ara tan se val - diu la Maise -. L'important és que has tornat, Irene.
- I la Mercè? - pregunta la Irene.
- Ha marxat de viatge amb els amics de l'institut. Ja s'ho mereixia, la pobre ha pencat com una burra aquest any.
- I ha fet la burra també... Cada cop que penso en el que ella i la Maica em van fer...
- Ja veig que teniu moltes coses per explicar-me -diu la Irene.

Totes tres seuen en el sofà agafades de la mà, deixant a la Irene al mig.
- Segur que tu tens moltes més coses per explicar-nos. Com és la vida d'actriu? Segur que has conegut a molta gent! A molts famosos... -diu entusiasmada la Maise.
- No hauràs parat d'anar a festes, i de lligar!
- Això nena, conta'ns! Has lligat amb molt tios d'aquests guapots, que fan tant de goig per la televisió?
- Va Maise, serà millor deixar-la -diu l'Helga -, l'estem atabalant.
- No, no, no m'atabaleu... Tenia moltes ganes de veure-us, us he trobat tant a faltar!
- Però a tu et passa alguna cosa -diu la Maise -. Ho noto a la teva mirada. Et trobes bé? Ha passat alguna cosa que ens hagis d'explicar?

La Irene que es mira a la seva germana no pot evitar trencar a plorar i abraçar-la.
- Nena..., però que tens? -diu l'Helga.
- Ja, tranquil·la..., no passa res, ara estàs amb nosaltres...
- Estic bé, estic bé -diu eixugant-se les llàgrimes.
- No et volem pressionar, Irene, però si ens has d'explicar res...
- Segur que tot és culpa d'un home -sentencia l'Helga.

La Irene pren aire i després de mirar-se a les dues germanes diu...
- Fa uns mesos, mentre rodava a la sèrie, vaig patir un accident...
- Però com és que no ens vas dir res? -diu la Maise exaltada.
- Et trobes bé? Què va passar? Ai, pobreta meva!
- Estava embarassada i vaig perdre el fill que esperava...
- Per l'amor de Déu, Irene! -diu la Maise.
Maise abraça un altre cop a la seva germana que es posa a plorar amargament.

Els canvis es poden produir a petita escala, canviant de pis o de lloc de viure...
La Trini i el Francisco embarquen per començar el seu creuer pel Mediterrani, en un vaixell de luxe ple de comoditats, de serveis, i de instal·lacions per distreure als passatgers.

... o es pot ser un canvi de ciutat malgrat que sigui per intentar trobar una calma i una estabilitat perdudes...
El telèfon mòbil de la Irene sona. L'Helga li passa la bossa, i la seva germana agafa el telèfon. A la pantalla apareix escrit el nom d'Abel i ella penja.
- Qui era? -pregunta la Maise.
- Ningú...
- Veieu? Ja sabia jo que havia un home pel mig. No es pot confiar en ells! -diu enèrgicament l'Helga.
- Vaig a fer-te unes herbes i després t'estires per descansar una mica.
- Gràcies Maise -diu la Irene deixant el mòbil dins de la bossa.

... o també hi ha persones que decideixen canviar de país, com la Virgínia, que va decidir tornar a Mèxic...
La Virgínia surt del "Vesubi" a la mateixa vegada que entra la Loli.
- Ei, hola reïna! Però tu no te n'anaves?
- Sí, però he decidit fer-ho més endavant. He començat a fer un curs que m'obliga a quedar-me per Sants unes setmanes més.
- Ah, me n'alegro doncs! Suposo que així ens veurem de tant en tant!
- Clar que sí dona.
- I de què és el curs que has començat?
- Diguem que vull ampliar una mica horitzons partint dels meus coneixements.
- D'acord... doncs et deixo que el Gabriel m'espera. Adéu Virgínia.
- Fins un altra, Loli -diu somrient.

La Virgínia fa unes passes i ensopega amb un gat que no marxa espantat. L'agafa i mirant-lo a la cara li diu:
- Hola... què estàs sol? Uiii... pobrissó... Em sembla que jo podré ajudar-te, i tu a mi també...

-CONTINUARÀ ...-

Channing