Aquests són Capítols d'Estiu, fets per anar aguantant fins a l'inici de la 6ª temporada
bo i que han marxat de Sant Andreu de Palomar hem considerat amb en Channing que era bo seguir amb la tradició
No s'emeten mai per la tele (de moment)
|
CAPÍTOL
11
d'El Cor de l'Estiu 2006 |
| "QUOTIDIANITAT" ..La vida passa a cada segon sense que a vegades valorem el que fem, el que vivim. Fets tan normals com menjar, dutxar-se, rentar-se les dents, sortir a comprar o dormir, son tan habituals que mai sabem apreciar petites coses que passen, petits detalls que ens poden ser de gran utilitat al futur. Però és normal que se'ns escapin. No podem evitar-ho. No estem pendents de aquests fets. I només els recordem quan passa alguna cosa que hi té a veure. Moltes coses han passat a Sants aquestes setmanes, i d'algunes més que passaran. I ningú sap res. El Salva parla amb el Fidel al bar: - Ja tinc ganes que arribi la setmana que ve, per marxar de vacances. - Tancaràs molts dies? - No, una setmana només. Aprofitaré per arreglar algunes coses al pis. La Isabel em va dir que em deixaria que l'Àlex s'estigués amb mi aquests dies. - Això és bo. La Marina i jo estem pensant també de fer un viatge abans que torni a l'institut. Però no m'agrada deixar a la meva mare tota sola. - Té a la Trini. A més, segur que si l'Antònia sap que no marxeu per ella, és ben capaç de desheretar-te! -diu el Fidel rient. - I al setembre? Com t'ho faràs al bar? - No ho sé, també ho estic rumiant fa dies. El que és segur és que res serà com abans. - Mira que n'han passat coses d'un temps ençà, eh? El més fort això del Valverde. No ho hagués pensat mai que un home com aquest podria fer una cosa així. - La vida està plena de sorpreses. - Ara que jo ja m'he quedat més tranquil, per l'Eva sobretot. No saps com ho ha estat passant la pobre. - Ei, al tanto, que entra... - Hola, bon dia -diu l'Eva només entrar fent dos petons al Salva. - Com va? - Bé, però molt atabalada. Demà et pots quedar amb la Claudia? He de tornar a declarar a comissaria. - Sí, i tant, cap problema. - No sé per què no em deixen en pau d'una vegada. Si el Valverde ha confessat, per què continuen remenant-ho tot? - Ho han de fer, és la seva feina -diu el Salva. - Vaig a seure i prendre alguna cosa que s'ha quedat la meva mare amb la nena mentre jo baixava a l'oficina a resoldre un problema. Tot son problemes aquest estiu! Fins ara... - Eva... -diu Fidel. - Què? -respon bruscament. - Només volia saber, què vols prendre.. - Una tònica..., gràcies. Fidel mira amb resignació al Salva que es queda preocupat. Al Ràpid, el senyor Juan netejava la maquinària que ja portava temps sense fer-la servir i estava agafant pols. La Marina baixa per les escales: - Bona tarda senyor Juan, com va això? - Ya ve, Marina, dejando a punto esto. Que las máquinas son como las personas: deben estar siempre a punto para que no fallen cuando más las necesitas. - Sí que té raó. I el seu fill com es troba? - Fotut, como diríais en catalán. Yo no sé qué líos llevará mi hijo, pero está que no levanta cabeza. - A vegades es fan coses pel bé propi sense pensar en les conseqüències. Bé, jo el deixo que el Salva m'està esperant al bar del Fidel. Fins després... - Ande con Dios... La Marina surt just quan entren l'Óscar i la Canya amb els cascos d'haver anat en moto, als braços. |
 |
- Hola, abuelo. |
Capítol 010 · Capítol 011 · Capítol 012 ·
Tornar a Pàgina Capítols d'Estiu 2006
Tornar a Pàgina El Cor de l'Estiu
L'equip de la WEB STAP ©
amb l'esplèndida col·laboració dels amics i amigues
€noc, tplana, Koko, Spock, Channing, Sadie, Bl@u, Lubosch, Casablanca,
Tàntal, Massagran, Mooon, Antaviana, Baulena, Gòmix
i altres 'cardíacs', vam procurar cercar la informació, dades, imatges i fer resums,
per tal que els andreuencs, i la resta de catalans (en el sentit més ampli) coneguessin quina imatge es donava de nosaltres.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |