.. Cada persona té en un moment determinat, un passat, un present i un futur, i el Pol com qualsevol persona d'aquest món també.

Fumant una cigarreta, mirant per la finestra de casa seva el paisatge barceloní, pensa en el seu futur. De fet, és un privilegiat perquè coneix quin és el seu destí. El Pol n'és conscient de tot el que li espera i per això no té rellotges a casa seva, ni cap calendari, ni res que pugui fer referència al pas del temps. Té els dies contats i ho sap. Per això va decidir un dia que tot el temps que li quedés, seria per gaudir al màxim, per aprofitar cada minut, cada segon.

Després d'estar amb una dona, li agrada fumar. Se sent satisfet pel que acaba de fer. Aquest és el seu present: estar amb dones, practicar sexe amb elles i sempre, en cadascuna de les seves cites, fent-les creure que serà sexe segur. Però en Pol ho té molt clar. Sap que sempre passarà el mateix, sap que sempre ell pronunciarà la mateixa frase:
- Hòstia, sembla que s'ha trencat el condó...

I ja coneix per les experiències que ha tingut, tot el que passa minuts després d'aquesta frase. Ell només segueix el corrent perquè sap des del moment en què qualsevol dona entra per la porta de casa seva, com passaran els minuts següents: ell aprofitarà una estona per preparar el preservatiu que farà servir. El traurà del seu embolcall i li tallarà la punteta amb unes tisores. Després ho tornarà a doblegar i ho ficarà a l'embolcall. Agafarà uns quants més i els deixarà damunt la tauleta de nit o se'ls endurà on la dona l'estigui esperant. A continuació, apagarà els llums o enfosquirà l'habitació i començarà a mantenir els primers contactes amb ella. A algunes les despulla, a d'altres deixa que el despullin... Petons, carícies, llepades..., fins que la temperatura puja a un nivell on ja es demana una altra mena de contacte sexual. I quan arriba el moment de la penetració, ell s'ho fa perquè l'amant no vegi com agafa el condó manipulat, ni com se'l posa. Després, tot sembla normal tant per ell com per ella..., i quan s'arriba al clímax...: la frase.

Sí. El Pol sap que aquest procés és el que sempre repeteix des de fa tretze mesos. Mai es penedeix després. Mai té cap sentiment de culpa. Mai es preocupa per saber si haurà aconseguit el seu propòsit.

Mentre el Pol mira per la finestra de casa seva, li agrada recordar el seu passat. Des que anava a l'institut sabia sense cap mena de dubte que li agradaven les dones. Es fixava en les de la seva classe, en les noies de cursos superiors i fins i tot en les professores que no passaven els 50 anys. En Pol mai havia tingut dubtes com d'altres companys seus, ni havia tingut curiositat per provar els plaers que podria donar fer-ho amb homes. El Pol a més, tenia un bon aliat per portar-se a les noies a on ells volguessin: el Dídac. Tots dos eren molt atractius, i ja des de l'institut, se'ls intuïa que tindrien cos d'altleta, i esperit de gigoló. Cada setmana s'explicaven l'un a l'altre amb quantes noies s'havien embolicat, a quantes havien ficat mà, i com havia estat la primera vegada que van practicar una penetració. El Dídac es va avançar per uns mesos. Tenia molt poder de seducció i el Pol se n'aprofitava arreplegant els bocins que quedaven d'elles després d'haver passat per les mans de l'altre. Clar que el Pol no arreglava la situació, més bé l'empitjorava perquè després d'aconseguir el que volia d'elles, les deixava tirades com el que tira un mocador de paper després d'haver-lo fet servir.

Quan l'institut es va acabar, les vides d'ell i del Dídac van anar per camins molt diferents. El Pol va començar a estudiar Antropologia, una carrera que li interessava molt, encara que no tant com les companyes de curs o fins i tot, alguna professora. En Pol creixia, millorava per moments el seu aspecte físic, ja no necessitava del seu amic per lligar, i cada cop li agradava més valer-se per sí mateix i practicar sexe. Això sí, continuava deixant-les tirades després de cada sessió de luxúria.

Afortunadament per ell, el Pol tenia uns pares que es podien permetre comprar-li un estudi perquè s'independitzés quan va començar l'últim any de carrera. Això li va permetre augmentar els seus contactes i arribar a portar a més d'una noia a la vegada fins al seu llit. Sexualment no es podia queixar. Tenia l'èxit assegurat. I als estudis li anava també tot molt bé.

La fi de carrera es va celebrar amb un sopar de luxe en un molt bon restaurant de Barcelona. Aquí el Pol s'havia promès acomplir més que mai. No es volia conformar amb cap companya de classe, ja li quedaven poques per testar..., òbviament, les menys atractives, i aspirava a acabar la nit al costat d'una dona que li fes sentir el que cap altra l'havia fet sentir. Però no trobava gènere que l'interessés el suficient com per aconseguir el seu objectiu.

Quan ja ho donava tot per perdut, als banys va coincidir amb una dona morena, ulls verds bon cos que portava un vestit molt cenyit i escotat. Ell la va revisar de dalt a baix i ella es va deixar observar. Després es creuaren les mirades i cadascú entrà al bany que li pertocava. Un cop el Pol va sortir, se'n va anar cap al reservat on els seus companys ja s'acomiadaven. Alguns se n'anirien de festa però ell no podia deixar d'observar aquella porta esperant la sortida de l'atractiva dona. Però els seus companys reclamaven la seva atenció i va haver de desistir. Un cop acomiadats tots, el Pol va decidir retirar-se a casa sol i sense l'objectiu complert. Però el que no es podia imaginar és que mentre caminava cap a casa, un cotxe s'aturaria a la seva alçada i que algú obriria la porta per convidar-lo a entrar. Pol es va apropar i va veure qui conduïa: la sorpresa que es va endur va ser estupenda, i va pujar.

La dona morena del restaurant, va ficar el cotxe a un aparcament subterrani no molt llunyà d'aquell lloc i dins del vehicle, el Pol per un cop es va deixar manipular per una dona, madura a més a més, i que uns quants minuts després, el va deixar a una cantonada qualsevol. Estava satisfet, molt, malgrat que li tocava caminar una llarga estona cap a casa seva. Només li va saber greu el fet que la dona li va demanar de no fer servir el condó perquè, segons ella, obtindria més plaer, noves sensacions. Pol que dins del cotxe només pensava amb el seu membre, va acceptar i es va deixar endur.

Setmanes després, una grip estiuenca, el va obligar a anar a un centre de salut. En Pol portava uns quants dies que no podia dormir pel mal de cos i de cap que patia, però el que més l'estranyava eren les picors que sofria per tot arreu i la pèrdua de pes que sofria. Ell va explicar tots els símptomes i va reconèixer la seva agitada activitat sexual. Unes anàlisis i poc després un diagnòstic fatal: patia hepatitis B. En Pol no va saber reaccionar: volia cridar i plorar però no sortia de la seva sorpresa. Volia preguntar com, quan, qui li va encomanar però en el fons sabia fins i tot, on va ser. I des d'aquell moment, les postures, sorolls, i sensacions que recordava d'aquella nit a l'aparcament, es van transformar en ombres, malsons i odi cap al sexe i cap a aquella maleïda dona. Ràpidament, es va posar en mans dels metges però ja era massa tard per curar la malaltia. Tot i que van poder-la aturar i al cap d'uns mesos li confirmaven que tot i que havien detingut l'acció del virus, n'era portador i que per això havia d'anar amb molt de compte amb les relacions sexuals que mantingués perquè podria contagiar la malaltia a les seves amants.

Però el Pol ja no va tornar a ser el mateix. No deixava de pensar en aquella nit. S'havia obsessionat amb aquella dona i va decidir venjar-se pel que l'havien fet.

Fa pocs mesos, el Dídac va aparèixer de nou a la seva vida. Va ser una trobada casual en un gran magatzem. El moment va ser emotiu i s'ho van explicar tot, o quasi tot... Aquest continuava sent tot un conqueridor tot i que buscava una estabilitat sentimental que mai arribava a aconseguir. Econòmicament li anava molt bé i al Pol l'intrigava saber com podia ser si de feines anava sempre molt just. Dídac sentia curiositat per saber com anava la vida sexual del seu amic, parlar del que parlaven quan estudiaven junts, però en Pol s'havia tornat reservat i tots dos van decidir respectar els silencis de cadascú.


De mica en mica, el Pol va tornar a sortir de festa i a fer vida social, gràcies, en part, al Dídac. I sempre surt amb l'objectiu de portar a casa a una dona.

Fa un parell de mesos, al Pol l'han detectat un càncer al fetge causat per una activació del virus de la hepatitis. Ell té clar el seu futur. I té encara més clar que continuarà venjant-se de totes les dones que pugui.

El mòbil sona, i el Pol deixa de banda el repàs pels seus records mentre mira per la finestra:
- Digui?
- Hola Pol, sóc jo..., la Paquita. Havia pensat que podríem quedar per prendre un cafè algun dia d'aquesta setmana si et ve de gust. Què me'n dius?
- Clar que sí dona... Truca'm quan et vingui bé. Estic a la teva disposició.

Pol penja el mòbil i aixafa la cigarreta amb força contra el terra d'una planta que té a una taula.

-CONTINUARÀ DEMÀ...-







Channing