.. - Mira a qui tenim aquí -diu el Martí mentre avança fins la barra.
- Què hi fots tu fora de la presó?
- Calma't estimada esposa... Només he vingut per saludar i prendre'm una copa..., res més.
- Per tu no hi ha de res en aquest local -diu el Matt.
- No sé com han pogut deixar sortir a un criminal com tu! -diu la Paquita.
- Criminal? Jo? -somriu el Martí- Últimament abunden molt els criminals per Sant Andreu... Veus aquesta senyal que tinc a la cara? Doncs me la va fer fet la teva filla...
- I ara? Com t'atreveixes...??
- Ei, para el carro Paquita... La teva filla va parlar amb un amiguet seu perquè m'apallissessin i així obligar-me a signar els papers de la separació. I si no t'ho creus, pregunta-li a ella.
- Ets un fill de puta, Martí. Però no em deixaré enredar, saps??
- Com tu vulguis, Paquita. No em creguis... Ara que no penso deixar que les coses es quedin com si res.
- Ves-te'n a la merda, Martí!
- Me'n vaig Olga. Adéu.
- Fora d'aquest local, Martí -diu el Matt.
- Ja sabia jo que no em podria prendre res...
- Com t'han pogut deixar sortir -diu l'Olga enfurrunyada.
- Pagant la fiança, estimada... Tinc un advocat que sembla que sap fer molt bé la seva feina. Bé, però ja marxo. No vull destorbar més. Ens tornarem a veure ben aviat... Amb permís...
El Martí marxa amb la sensació de victòria deixant amb males cares a l'Olga i al Matt.

La Carme es desperta i va a la sala per esmorzar, quan es troba asseguts a taula, al Jordi amb l'Elsa.
- Bon dia Carme. Ja no recordava l'aspecte que feies després d'aixecar-te del llit...
- No sabia que l'Elsa estigués aquí... Hi ha novetats?
- Sí, n'hi ha una força important -diu la detectiu.
- Què s'ha descobert? -diu el Jordi.
- Sabem que aquests dos actuen seguint les regles del joc de rol. Per això vam pensar que actuaven cada eclipsi de sol. En el cas de la Júlia hem constat que així va ser. La seva desaparició va coincidir amb una època d'un eclipsi complet. Però amb el cas de la Berta...
- Què? Ai, dona! Parla d'una vegada... -diu la Carme nerviosa.
- L'any que la Berta va desaparèixer no hi va haver cap eclipsi complet de sol. Consultant amb astrònoms, per les dates en que la Berta desaparegué es va produir un eclipsi parcial de sol. Ni tan sols es va ocultar el 50 % de tot l'astre, i a la península es va veure molt poc.
- Què vols dir amb tot això? -diu el Jordi.
- Que d'actuar, no ho fan necessàriament quan hi ha eclipsi complet. I fenòmens d'aquest n'hi ha cada any, tot i que normalment són de poca rellevància.
- I t'han dit quan es produirà el següent eclipsi parcial? -diu la Carme.
- Sí... Demà mateix...
- Què?? Oh, Déu meu!! -crida la Carme que es posa a plorar.
- Calma't dona... -diu el Jordi recolzant-la.
- Ho sento molt... Però fem tot el possible per poder trobar-los. La policia n'està al corrent de tot... Vosaltres mateixos vau voler denunciar els fets.

- Heu de fer més! -crida la Carme- En menys de 24 hores, la meva filla pot morir a mans d'aquells...
- Bé, jo marxo. Estic seguint una pista. He de parlar amb una persona, però em costa molt fer-ho...
- Amb qui vols parlar? -diu el Jordi.
- Amb la mare del Sergi... La tenen internada en un centre i em posen molts entrebancs, però ho acabaré aconseguint... Sé que és difícil, però calmeu-vos... No cal que m'acompanyeu a la sortida.
L'Elsa surt, mentre el Jordi es queda amb la Carme abraçada a ell.

Paquita entra en l'habitació on està la seva filla. La Natàlia és amb ella.
- Hola, puc passar?
- I tant... Jo surto a fer un cafè. Voleu alguna cosa?
- No, gràcies, Natàlia -diu la Marta.
Natàlia surt i la Paquita seu al costat de la seva filla.
- Està molt per tu aquesta noia, no?
- Sí, m'acompanya sempre que pot... És una molt bona amiga.
- Me n'alegro molt, nena. He parlat amb el metge. Possiblement, la propera setmana et donin l'alta.
- Bé... Menuda parella farem el David i jo. Ell amb una crossa i mira'm com estic...
- Això marxarà i tornaràs a estar com sempre... -diu la Paquita- Marta, filla... La policia quan et va prendre declaració li vas dir que el Beni et va venir a buscar... Realment va ser així? En mi pots confiar...
- Ai, mare... Ara no tinc ganes de parlar d'això...
- Però ho hem de fer, Marta. El Martí ha sortit de la presó i m'ha dit que tu vas anar a veure al Beni per fer que l'apallissés... Marta, filla... això no és veritat, oi?
Marta tanca els ulls i gira el cap a l'altra banda per no mirar a la seva mare.
- Sí..., és cert... -diu mentre li cau una llàgrima- L'Olga estava tan malament... I jo em sentia una mica en deute amb ella... La mort d'en Carles en part va ser per culpa meva... Li vaig demanar al Beni aquest favor... i ho va fer...
- Però com no vas pensar que...? Ai, Déu meu, Marta... I què li vas prometre a canvi d'aquest favor? Eh?
- Mare..., jo no sabia que ell... sortiria... -diu la Marta plorant- Em va trobar, es volia cobrar el favor... Però em va seguir fins a casa i...
- Li vas prometre sexe?? Marta, filla....
- Ho sento, mare... Tot ha estat culpa meva...
Marta plorant, es llença als braços de la seva mare que l'acull també plorosa.
- Calma't nena... No passa res... No t'has d'amoïnar per res... Quan trobin al Beni el tornaran a ficar en la presó. Tothom creurà que et va intentar violar... I el Martí no obrirà boca. No li convé emmerdar-se.
- Mare... tinc por...
- No et preocupis... La teva mare cuidarà de tu...

En un altra habitació de l'hospital, el Toni des del llit està mirant per la finestra les poques estrelles que n'hi ha al cel, quan sent a algú entrar...
- Mari, no t'esperava...
Toni calla de sobte al veure qui l'ha anat a visitar...
- Martí! Què hi fas aquí?



Channing