..- Passa -li diu el Marcel a l'Ester.
- Què bé que hagis tornat de Lleida, si és que algun cop hi vas estar... Puc seure? -diu al costat del sofà.
- Sí, és clar -tanca la porta i seu a l'altre costat del sofà- Què vols?
- Encara continues emprenyat per allò que et vaig dir?
- Sí. Em sento enganyat. Si hagués sabut que treballaríem junts, m'ho hagués pensat millor.
- Marcel, sóc una professional -diu ella somrient- Em sabré comportar a la feina.
- Ja has de fer que sigui així, perquè sinó plegaré.
- Què dur t'has tornat... Però respecte això, hi ha un petit entrebanc...
- Un entrebanc? Quin? De què parles?
- Com que no em trucaves per escoltar les teves queixes al respecte, m'he permès venir a casa teva i fer-t'ho saber personalment.
- No entenc res...
Ester treu de la seva bossa, uns fulls.
- Això és la còpia del contracte. Si et fixes en l'últim paràgraf, on està la lletra petita, veuràs qui hi ha una clàusula que no et permet deixar la feina si no és a canvi d'una bona indemnització pels danys que pots ocasionar a l'emissora.
- Com pots...? -diu emprenyat mentre ho llegeix.
- Jo mateixa faig fer tots els esforços possibles perquè fos inclòs aquest punt.
- Encara no hem començat a treballar junts i ja em penedeixo d'haver anat aquell dia a la teva cita. Per què has tornat?
- Bé, jo només et volia dir això. Ara marxo. Fins aviat..., Marcel. No cal que m'acompanyis. Ja veig on és la porta. Bona nit.
Marcel no li diu res, i quan surt, estripa la còpia del contracte.

Cinta atura al Peris quan aquest entra en la barra:
- Què vols reina? No veus que hi ha molta feina aquest matí?
- Només serà un segon. T'ho volia haver dit ahir però no trobava el moment...
- Què passa ara?
- Al setembre faré l'examen d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys... Ahir vaig fer els tràmits que havia de fer...
- Coi de dona!! Ara a estudiar tot el mes d'agost, no? Va... -diu emprenyat.
Marxa cap a la cuina.

Cinta surt i va cap a la taula on és el Narcís.
- Que sol estàs...
- Estic esperant a l'Adrià. A casa amb l'Isaac m'ho passo bé, però diu l'avia que m'estigui amb l'Adrià una estona perquè ell també està sol. I com que m'agrada estar amb ell...
- Ja... Vols prendre alguna cosa mentre arriba?
- Un batut de xocolata, si us plau. Mira, ja ve.
- Bon dia Cinta...
- Bon dia. Vol prendre alguna cosa?
- No, gràcies. No res.
- Convido jo, Adrià -diu somrient el Narcís.
- Gràcies Narcís... Un tallat, si us plau.
Cinta va a la barra. Entra el Quim.
- Hola Cinta. Un cafè.
Surt el Peris de la cuina.
- Ei, cunyat! Com va això?
- Mira... -diu amb pocs ànims.
- Saps quina és l'última rucada que ha fet la teva germana?
Peris mira a la Cinta de reüll que està a la cafetera.
- Matricular-se per fer l'examen d'accés a la Universitat. No et fot la dona aquesta... Es pensa la teva germana que pot arribar a ser doctora Honoris Causa! -diu rient.
- Perdona, Peris -diu el Quim en adonar-se'n que hi és l'Adrià.
- Aquest també està bé -rondina el Peris.
Quim va a la taula on són el Narcís i l'Adrià.
- Hola Quim!!
- Hola nano... Puc parlar un moment amb tu, Adrià?
- Ara no pot ser, no veus que estic acompanyat?
- Per mi pots parlar amb el Quim. No em fa res...
- He dit que no... Ja et vaig deixar les coses clares, Quim.
En aquest moment, arriba la Cinta amb la comanda que havien demanat.
- Tinc una feina que et podria interessar. Si us plau, Adrià, parlem-ne.
- Com vols que t'ho digui, Quim? No vull tornar a parlar amb tu. I ara, si us plau, el Narcís i jo volem esmorzar.

La Cinta i el Narcís es queden sorpresos per la manera en què l'Adrià ha tractat al Quim que torna a la barra. Es pren ràpidament el cafè i marxa del bar. L'Adrià se'l mira penedit i sense dir res.
- Què li passa a l'Adrià amb el teu germà? -diu el Peris a la Cinta que entra a la barra.
- Em sembla que el Quim l'ha feta massa grossa perquè l'Adrià el pugui perdonar...
- Però el què?
- Res, Peris! Res! Mira, el Marcel.

Marcel entra al Peris i va a la barra.
- Hola, noi! Com està la Laura? T'ha trucat?
- Sí, Peris. Ahir al vespre em va trucar. Ella està bé, però l'Agustí...
- Està molt malament, oi? -diu la Cinta.
- Sembla ser que sí. Afortunadament, he pogut acabar l'article abans del que em pensava i marxo ja cap a Saragossa...
- Ostres, tu! Què sobtat! -diu el Peris.
- Sí, no vull que estigui sola per més temps.
- Apa, nano, que tinguis bon viatge, i truqueu de tant en tant, eh?
- Clar que sí, no patiu per això.
Els tres s'acomiaden.

Marcel surt del Peris al mateix cop que entra l'Ester.
- Vaja, quina sort que et trobo...
- Sí, oi? Què vols? Tinc pressa, marxo de viatge...
- Llavors no t'entretindré. A més el que et vull dir és molt curt.
- Va....
- El director de la cadena ha pensat allargar la durada de l'informatiu fins les dues de la matinada. Diu que formem una parella professionalment parlant, molt bona, i ens vol aprofitar al màxim.
- I clar, tu tan contenta, no?
- Jo? No..., què dius! Però tampoc discutiré cap decisió del director...
- Clar... Vinga, marxo. Gràcies per venir personalment a donar-me'n aquesta notícia... Adéu! I que passis un bon estiu.
Marcel marxa i ella se'l queda mirant molt satisfeta.

Teresa arriba a casa de l'Adrià una mica abans del dinar.
- Puc passar?
- Clar que sí...
- Li he portat una mica d'amanida i de pollastre al forn que he preparat per nosaltres. He pensat que li vindria de gust.
- La veritat, no li rebutjaré, no.
- Torna a tenir la nevera buida, oi? Les està passant magres un altre cop..., i vostè sense demanar ajuda a ningú. Mira que li costa, eh?
- És cert, Teresa... Ara entenc que hagi estat amb mi aquests dies, no? Ho ha fet per compassió, perquè tingués menjar...
- No digui bestieses home. És cert que el primer dia sí ho vaig fer per això. Vaig veure que no tenia res per menjar i vaig pensar que era l'única solució. Però després vaig venir perquè em trobava molt a gust amb vostè... A certes edats, un comprèn millor el que és estar sol...
- Té raó. Estic sol, sempre ho he estat, i quan ho he hagut de passar malament, no he tingut a ningú que em donés un cop de mà.
- El Narcís m'ha explicat que ha rebutjat una feina del Quim... Que li passa amb ell que el tracta tan malament?
- No vull parlar d'això. El Quim m'ha decebut molt i no vull res seu.
- I meu? Acceptarà el dinar que li he portat?
- La veritat, la trobava a faltar. He tingut una sensació rara tot el dia de pensar que tornava a dinar sol...
- Si vol, em puc quedar. He portat de sobres pels dos... I a mi no em faria res dinar amb vostè.
- M'estic malacostumant... No és bo que dinem junts cada dia. Tampoc podrà ser sempre...
- Tal volta sí... No pensem en el futur, Adrià. Hem de pensar en el dia a dia, i quan pugui ser serà... I vinga, deixem-nos de romanços i pari taula, o el pollastre es refredarà...
Adrià entra en la cuina, mentre la Teresa es queda pensant.

Marta ha acabat el torn a La Fusteria i marxa cap a casa seva. Al girar un cantó algú surt d'un portal i la comença a seguir. Marta se n'adona poc després. Es deté i es gira quedant-se gelada al veure al seu perseguidor:
- Hola, preciosa... Com va això?
- Beni! Què hi fas...?? -diu atemorida.
- Què hi faig lliure? Els meus pares han aconseguit reunir els diners suficients per pagar la fiança. Et porto buscant tot el dia...
- Per què?
- No ho recordes, preciosa... Tu i jo hem de saldar un deute... O ja no recordes el favor que em vas demanar? A canvi d'apallissar a aquell desgraciat, tu i jo... -diu ell acariciant-li la cara a ella.
- No em toquis! No permetré que em posis les teves mans a sobre meu!
- Ui, ui, ui... Em sembla entendre que no vols complir la teva part del tracte... I jo, quan faig un favor m'ho cobro...
- Deixa'm en pau! -crida ella que fuig corrent.
- Això, corre! Però no escaparàs de mi!
Beni es queda somrient veient com la Marta s'allunya corrent.

Channing