.. Aquesta setmana, el Cor, va ple de presons, malfiances, venjances i incriminacions subtils i maquiavèliques.

El comisari acaba tancant el Sàhara a la presó 72 hores tot i no tenir proves concloents en contra seva.
El noi era a la Zona Franca en el moment en que es va cometre la violació i amb això ja en té prou.
Sembla que continuen malfiant del Tomàs però, tot i que veuen circumstàncies estranyes al voltant del robatori a la fusteria que la Clara ha denunciat i la constatació que el Tomàs no té cap testimoni que el pogués veure pescant la nit de la violació, no fan altre cosa amb ell que interrogar-lo.

El Sàhara passa uns dies horrorosos tancat i el Ramon s'encarrega de fer-los més durs quan parla amb ell i li vaticina un futur llarg entre reixes.
Però la víctima de la violació no l'assenyala en la roda de reconeixement i el comissari l'ha de deixar anar.

Ell reitera la seva innocència i explica que després de pensar molt en tot plegat té clar que és víctima del veritable violador que el vol incriminar i encolomar el mort (les violacions). Ell creu que el violador és el Ramon que li té posat el dit a l'ull des del primer dia.

Quan el Sàhara arriba a casa li diu a la Montse que allò és insuportable i que, tot i ser innocent, no pot anar a petar a la presó cada cop que hi hagi una violació perquè no ho podrà resistir. Proposa a la Montse de marxar, escapar-se els dos a Guinea per tal d'allunyar-se d'una vegada per totes d'aquest malson.

La Montse, després de parlar amb el Narcís veu clar que no se'n pot anar i quan ja sembla que la parelleta s'ha de començar a acomiadar, la detenció del Ramon com a presumpte violador sembla que posarà una mica de pau en aquella casa.

Amb tot, el capítol de divendres acaba amb un Tomàs gairebé sense sentit després de prendre's una barreja d'alcohol i pastilles i havent escrit una carta de comiat per a la Montse on, entre d'altres perles, diu aquestes: "Hauríem pogut ser feliços, Montse, però va tornar el meu germà i ho va espatllar tot... em rendeixo... des que et vaig conèixer vaig pensar que tu em podries alliberar de tot el mal que porto dins. Que si estava amb tu només sortiria la millor part de mi. Però no me n'has donat l'oportunitat... Perdona'm per fugir sense haver sabut alliberar-te del meu germà. T'estimo. Tomàs."

El Ramon es troba, sense saber-ho, a l'ull de l'huracà. El Sàhara l'ha denunciat al comissari i el Natxo va teixint una teranyina al seu voltant farcida d'insinuacions i elements que el poden acabar fent semblar culpable. I tot ho fa com si fos un bon amic que només vol el bé del Ramon.
D'entrada, aconsegueix que el policia en pràctiques es torni a fixar amb la Laura i li demani per sortir. La noia li diu que no amb força claredat i el Natxo, sense que el Ramon ho sàpiga li envia flors de part seva amb encesos missatges. Això provoca en la noia la sensació que es troba davant d'un altre Urpinell i ho expliqui al Sergi.

A aquest només li faltava això per a que revifés les seves anteriors sospites sobre l'autoria del Ramon en l'intent frustrat de violació de la Laura i, per acabar-ho d'adobar, va a parlar amb el Natxo.
L'ex comatós no fa res més que deixar anar mitges veritats i insinuacions enverinades per tal que el Sergi pensi que el Ramon és el violador. Això sí, ho fa amb aquella cara de bona persona i bon amic que amaga totalment el seu vil propòsit.

I com que el Sergi ja tenia la mosca darrera l'orella amb el Ramon, plantifica un dossier davant el comissari on queda clar que el de les olives no té coartades sòlides per a cap de les violacions i, per acabar-ho de rematar, li fa cinc cèntims de les malifetes del Ramon en el passat i de l'afaire amb la Laura.

El comissari parla amb el jutge i aconsegueix una ordre d'escorcoll del pis del Ramon.
Allí troben el tampó amb l'aranya que el Natxo va robar de la fusteria i va netejar d'empremtes amb molta cura.
Amb això en tenen prou per a detenir al Ramon que està sopant a casa de la Pilar amb l'Iris, el Santiago i la vídua del lloro.
S'han cobert ben bé de glòria els mossos en tot aquests assumpte.

I la Consol tampoc es queda curta. Ha aconseguit que el Roger no agafi l'avió amb la Carme perquè es troba fatal i amb 39 de febre. No el deixa anar a l'hospital i ella mateixa s'encarrega de treure-li sang per tal de poder-li fer les proves sense que l'home s'hagi de moure de casa.
El resultat, segons ella, de les anàlisi és que el Roger té un tipus d'hepatitis que necessita dos mesos de repòs total al llit.
Ell, primer, s'emprenya com una mona i li diu que deu estar contenta, que ara ja el té allí on ella volia però després se'n penedeix (carallot!) i li agraeix que l'estigui cuidant tant i tant bé.
La Carme no li agafa el telèfon de cap manera i no sap què dimonis passa amb el seu amant.

El llibre que ha escrit la Ceci fa molta gràcia als veïns i el volen utilitzar per a fer una obra de teatre.
Com que l'adaptació sembla complicada, decideixen fer diferents "esquetxos" que retratin les diverses situacions i acaben tenint la genial idea de convertir cada "esquetx" en un episodi d'humor que es podria retransmetre per la TV local.
Al Marcel no li fa gaire gràcia, més que res no ho veu viable, però davant la insistència dels artistes els demana que gravin un episodi pilot per tal que ell el pugui presentar als seus superiors. El Marcel té el convenciment que seran incapaços de fer-ho perquè es barallaran abans d'acabar-ho.

L'interminable tema de la boda de la Mari i el Marcel ara s'ha decantat cap a la via "boda en una casa vora el mar", casa que els deixen la Cinta i el Peris que la tenen llogada a Altafulla. Sembla que això satisfà les dues parts però l'única que continua ben engrescada és la Mari.

Pel que fa al Toni, ara ja sabem que tota la història del quadre del Casas, la Galeria d'Art i la parafernàlia que ho acompanya no és res més que un muntatge de la Míriam per aconseguir allargar amb emoció la vida del noi. Sembla que se sent culpable per les vegades que li ha aixecat la camisa en el passat i ho vol arreglar amb una magistral aixecada de camisa final.

L'Ivan està entrampat amb diners fins al coll i només pot pagar la meitat del sou als treballadors. Confia en els Casals d'Estiu per a poder sortir-se'n.
I, per anar eliminant despeses, li diu a l'Iris que quan acabi la baixa l'haurà d'acomiadar.
La situació amb la Marta cada cop està més tibant.

El Brian continua lamentant-se per la pèrdua de la seva estimada, que li fa ganyes des de Amsterdam, i el Nelson que ja n'està tip de tot plegat, troba l'alegria en una rebolcada amb la Remei que també estava molt faltadeta darrerament.

Com que sembla que "l'experiment" del mes passat de la Clara i el Sergi no ha donat el fruit que s'esperava, ho han tornat a repetir.
Aquest cop amb més ganes, pel que ens han donat a entendre. Fins sembla que el mosso d'esquadra voldria anar una mica més enllà a nivell sentimental. La Clara, de moment, no està per brocs.

Casablanca