.. Aquesta setmana, el Cor, ha estat ple de pèrdues i renúncies. Alguna cosa bona ha passat però jo diria que, fins i tot aquestes, tenen un cert regust amarg que les fa poc digeribles. En fi... a esperar temps millors. Les penes i alegries dels personatges sovint s'encavalquen i es fa difícil marcar la frontera que les hauria de separar. Amb tot, ho intentarem.

Les penes:

Els Peris.- El Peris vol tornar a començar de zero i salvar el seu matrimoni però la Cinta creu que ell ja no canviarà mai i que l'única sortida és que cadascú faci la seva.

La dona se'n va a la pensió per a poder pensar amb més claredat i deixa, a contracor, la Carolina amb el Peris per tal que la seva filla no hagi de patir amb un canvi tan radical i provisional de lloc.
Contracta una advocada que ben aviat enllesteix un projecte d'acord de separació obert a qualsevol esmena que hi vulgui fer el Peris i no vol explicar res al David del mal tràngol que estan passant.

El Peris, mansoi, s'avé a tot però posa una condició per a signar l'acord de separació: han de fer el viatge del cap de setmana que els seus amics els van regalar per tal de celebrar la seva curació.

Els Borràs.- La Montse continua onejant la seva bandera d'autoafirmació amb la seva relació amb el Sàhara.
Els fills no parlen amb ella, la Teresa gairebé tampoc i el Tomàs i el mateix Sàhara insisteixen en que les coses no poden continuar així.

La Teresa està feta pols, sembla que la vida se li vagi escapant poc a poc de les mans. El Narcís té cura d'ella dins de les seves possibilitats però no pot impedir que la Teresa, sense avisar ningú, se'n vagi sola al cementiri a netejar la tomba de l'Alfons.
L'àvia es queda abaltida en un banc i entoma un bon xàfec sense ni adonar-se que el cementiri ja està tancat.

Ningú sap on és i comencen a buscar-la.
És el Sàhara, amb l'ajut del Narcís a qui ha trobat per casualitat, qui la descobreix dins del cementiri en un estat força delicat.

La Paquita.- L'hostalera accedeix a les demandes de la Clara i la Marta i va a una sessió del grup de suport de dones violades.
Hi va sense ganes i no li agrada gens el que s'hi fa allí. Això d'explicar-se les penes i abraçar-se amb desconegudes no està fet per a ella i deixa ben clar que allí no hi tornarà a posar els peus.

L'Iris.- Semblava que ara les coses li venien de cara i la data de l'operació pel canvi de sexe era imminent, però... els comentaris que el Brian fa a La Fusteria sobre el fet que la va veure amb un transsexual posen en guàrdia el Rai que li va fent preguntes fins que ella, acorralada, li acaba explicant la veritat.

La reacció del cambrer és ràpida i taxativa: "He estat abraçant i fent petons a un tio. No te'm tornis a acostar!!!!!".
L'Iris sap per experiència que allò és definitiu i dóna, apesarada, la relació per acabada.

El dia del seu aniversari (30 anys) només li fa un regal el Ramon en el seu nom i en el de la Pilar. El seu pare passa el dia capcot i barallant-se interiorment entre el que voldria fer, abraçar i felicitar l'Iris, i el que ha fet fins ara, pensar que no té cap fill/a.

I en aquestes està l'home a Cal Peris quan hi coincideixen l'Iris i el Rai que anava de marxa amb el Brian i el Nelson. El cambrer venta un castanyot a la noia amb l'excusa que ella l'està perseguint (ara se'ns tornarà paranoic, el noi) i no content amb això crida als quatre vents que qui ha rebut la bufetada, a pesar del que sembla, és un "tio".
L'Iris marxa d'allà trista i avergonyida, no només pel que li ha fet el Rai sinó perquè el seu pare ho ha vist tot.

La Consol.- Aquesta noia està realment malalta. Continua amb el seu hipòcrita i pervers joc de fer bona cara a la Carme i donar-li suport mentre li està obrint un expedient que pot acabar amb la seva carrera.

Però sembla que no en té prou i, després de veure una fugaç abraçada de la Carme i el Roger, comença un joc nou: posar gotetes d'alguna potinga que desconeixem en el menjar del Roger. Vaja, una Mesalina de pa sucat amb oli. Més que res perquè la Consol del tema sexe, res de res.

La Roser.- Està de dol rigorós perquè el Tito s'ha mort. L'ha posat en una capsa de sabates i l'enterrarà sota un gran arbre del parc. Ja ho diuen... qui no té feina, el gat pentina.

Les alegries:

La K.- La noia, amb l'ajut de la Mar, acaba perdonant el plagi i l'engany de l'Àlex i es deixa cuidar i mimar pel xicot.

La Laura.- Ella també treu el ventre de pena amb el seu ex. Sembla ser que ara li troba totes les gràcies que abans la posaven a parir i apa, a viure que són quatre dies.

La Mari.- La noia demana al Marcel si es vol casar amb ella i el noi li diu que sí. S'ha de tenir en compte que el Marcel ja estava tan "matxacat" en aquell moment que fins li havia comprat un anell de compromís que no li acaba donant, si més no, no davant nostre.
El Toni no havia parat de treure el tema i d'insistir i el Marcel ja havia arribat a la conclusió de que s'entenia bé amb la Mari, de que l'estimava i de que era una relació tranquil·la. El fet que no n'estès enamorat sembla que no té, de moment, cap importància.

Casablanca