.. Avui finalment, no hi ha casament entre el Fede i la Blanca. És per això que la vida dels habitants de Sant Andreu continua sent la normal.

La Cecília avisa al Peris que per la tarda hi ha una reunió del grup de teatre a La Fusteria. Vol comentar alguna novetat que troba, pot ser interessant.

Quan arriba el moment, tots esperen impacients l'arribada d'un nou fitxatge que resulta ser el Sòcrates. Els altres es sorprenen i la Cecília recorda a tots que la finalitat del grup és fer una bona feina, en equip.
Això ho diu perquè ha decidit donar-li el paper del Rafa al Sòcrates i clar, l'altre s'emprenya. Fins i tot, intenta dir una de les seves dites habituals i al final opta per enviar-los a tots a la merda. Isabeleta corre darrere del seu marit.

El David torna a la feina en lloc de prendre's el dia lliure. El Carles, l'amo del Can Solsona, li demana explicacions després que el David s'hagi pres la llibertat de gastar 360 €uros del presupost en una llauna de caviar iranià. L'home confia que sabrà administrar aquest tresor culinari.
El plat que ha ideat és una barreja de cuina casolana amb un toc d'exquisitessa tot i que la Clàudia no ho veu clar.
Però durant les hores de feina, el Carles fent una ullada a tot, se n'adona que la llauna de caviar està fora de la nevera, a prop d'un dels focs de la cuina. Olora la llauna i comprova que s'ha fet malbé.
Crida al David i li fot una bronca tot i que el noi està segur que la va deixar on calia. La Clàudia es fica pel mig i es culpa d'haver-se descuidat fent-se ella responsable del que ha passat.
Però això no eximeix de les seves responsabilitats al David que com a cap de cuina ha d'estar pendent de tot. El Carles el castiga descontant-li del seu proper sou, els diners que ha costat el caviar.

La Remei esmorza amb el Rafa al Peris i xerrant ell l'explica que una immobiliària els ha ofert un 20% més del que van pagar pel pis que fa poc ell i la Isabeleta es van comprar.
Això sorprén a la noia que pregunta per què no ha accedit a vendre, però el Rafa no vol tornar a mirar pisos ara que ja tenen un. Però li diu que és així com es fan els diners, especulant amb la vivenda.

Amb això, la Remei queda per la tarda amb l'Ivan al que li pregunta com es poden fer calers. La resposta és clara, treballant no. La Remei li suggereix si invertint en borsa és una bona opció, però el Ivan li desaconsella pel risc que suposa.
Tots dos arriben a la conclussió que comprant i venent pisos es poden guanyar diners més fàcilment.

La vida del Manel no s'acaba de solucionar. Durant l'esmorzar, la Paula es queixa que no queden magdalenes i de que la llet està caducada. El seu pare ho comprova i se n'adona que va caducar el dia anterior, per tant, li diu, encara se la pot prendre. Però a la nena li fa fàstic i no vol. Manel l'amenaça amb emprenyar-se si no se la beu, o sigui que al final la seva filla ho fa.
Després, ell rep una trucada del servei de treball per oferir-li una feina, i sembla que això l'alegra una mica.

Manel acudeix esperançat de trobar per fi feina, però li ofereixen lloc de treball en una fàbrica de pinsos, mantenint la maquinària. Aquí, el Manel ja posa una pega perquè ell mai ha treballat una fàbrica de pinsos.
Però ho tira tot per la borda quan li diuen que és en un poble a prop de Sant Boi, a menys de 30 Km de Barcelona. El Manel es posa dels nervis i li demana al funcionari que busqui alguna altra feina.
El noi li recomana que accepti aquesta o del contrari, pot perdre el subsidi que rep, perquè ja seria la tercera oferta de feina que rebutja. Manel, perd els nervis i li diu que s'e'n vagi a la merda... i marxa d'allí.
Està enfonsat, ha perdut el rumb de tot i després de caminar pel carrer, seu en el terra al costat d'una persina d'un establiment tancat i encén una cigarreta. De sobte, una persona que passa pel seu costat, li llença una moneda i això enfonsa més els ànims del Ripoll que es posa a plorar...

Pel matí, el Marcel li pregunta a la Núria per què ha deixat totalment la feina. Ella li explica que no és el que li agradava fer, i que acceptar més feina implicava acceptar més responsabilitats el que podria afectar als seus estudis. Li recorda que ella està fent pedagogia musical i no es vol dedicar a posar musiquetes als documentals. A més, la Núria li recorda que si va aceeptar la feina al començament va ser perquè quasi que ell la va obligar a fer-ho.
Marcel no ho acaba d'entendre i creu que ha hagut de passar alguna cosa més... La Núria li diu que sí, que ha passat alguna cosa més: vol estar tot el temps que pugui amb la seva mare.
Amb la discussió conclossa, cadascú fa la seva vida.

Núria entra en la farmàcia on la Blanca l'explica que el Fede està molt malament, té els testicles inflamats amb el conseqüent risc de poder quedar estèril.
La Blanca li pregunta a la Núria per la feina però li diu que l'ha deixat, i posats a explicar-li coses, la Núria li diu que s'ho ha muntat ja dos cops amb el Víctor. La cara de la Blanca és de total sorpresa.
Núria s'explica, dient que no es pot controlar quan està al costat de l'altre, que ell la domina i no sap el que fa. I té claríssim que està amb el Marcel i que no li pensa dir què ha fet, perquè a més, mai més no tornarà a passar, i aquest cop ho diu convençuda del tot.

Però més tard, quan Núria està sola a casa, arriba el Víctor per convèncer-la que torni a la feina. Els intents per fer-lo fora son envà i ell l'explica que no passarà res més entre ells. Núria li diu que no pot ser, que no poden treballar junts, i el Víctor insisteix en què poden estar treballant junts, però que a ell li costarà controlar-se per no tocar-la... Però més li costarà, diu, no poder veure-la cada dia.
Núria que no pot evitar deixar-se emportar per les paraules de l'altre, per la seva veu encisadora..., i s'acaben fent un petó més romàntic que de passió descontrolada...
Ara sí que la Núria es controla i el fa fora. Immediatament, truca al Marcel però té el mòbil desconnectat. Li deixa un missatge i li diu que l'estima.

Marcel per la seva banda, ha anat a buscar a la Loli, la prostituta que li pot dir on trobar a la Maruja. La noia es vol desentendre de tot, però a canvi de diners, li passa la informació.
Marcel la va a buscar trobant-la en una cantonada (que, déu-n'hi-do! és la de l'edifici de l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar -nota de xagori-). Es presenta dient que és periodista i que ella el pot ajudar a descobrir la veritat.
Maruja, amb por, intenta desfer-se d'ell però al final, els diners la tempten més que oblidar el seu passat, i accepta a explicar-li el que vulgui.
Xerren prenent un cafè, i una de les primeres coses que la dona l'explica és que no sap qui és el Duran, l'únic que sap és que el comissari Gil és un cabró.
Maruja explica que quan era jove la van detenir. En aquells temps, molts cops el xulo pagava diners perquè deixessin lliure a la puta de torn sense que hagués judici ni res. Però ella no va tenir aquesta sort i mentre la tenien detinguda a la cel·la, el comissari Gil i dos homes més, la van violar. Encara seria capaç de reconeixer-los si els veiés. D'aquell trist dia, recorda que un d'els altres dos, explicava les seves aventures per un safari que havia fet per Àfrica. Quan la van deixar anar, va fotre el camp de Barcelona i ja no va tornar fins la mort de'n Franco.
Maruja no té clar si aquesta història li pot servir al Marcel, però ell li diu que sí.

Acabada l'entrevista, Marcel es dispossa a travessar un carrer quan és quasi envestit per un cotxe que l'esperava amb el motor en marxa.
Marcel ho esquiva ràpidament i fins i tot és capaç d'anotar la matrícula en un quadern.
Però el que ell no sap és que algú ha fotografiat tota l'escena, algú que es queda impressionat del que acaba de veure...

Channing