.. De puntetes, vigilant que les portes no grinyolin, el Narcís entra al saló, encara fosc, amb un paquet pla i rectangular sota el braç. Es mira els regals escampats per taules i sofà i acaba deixant el que porta davant el televisor.
"- Vigileu que hi ha un lladre!" se sent cridar a la Teresa. De seguida surten la Teresa, l'Alfons i la Montse i es posen, amb l'ajuda obligatòria i entussiaste del Narcís, a desembolicar regals de reis.

El Manel veu pesarós com la Paula rep trista l'únic regal, un anorac sense mànigues, que no té res a veure amb el que ella havia demanat.
Mira de justificar-se i mostrar-se animós fins que la nena pregunta pels regals del Manu, "- El Manu no s'ha portat bé, Paula" diu i li promet a la nena que l'any que ve tindrà una feina i ella tindrà tots els regals de la llista que va fer.

La Paquita parla amb la Marta per telèfon mentre la Remei va escombrant. Després de comentar que la Marta està molt millor i que dorm molt, la Paquita instrueix la Remei en les tasques que ha de fer i se'n va.
Al cap d'un moment truquen a la porta. És una venedora a domicili, l'Alícia Gaspar, que inicia una argumentació de vendes amb la Remei. Aquesta se la treu del damunt fins que la venedora es mig desmaia i la fa entrar.

La Clara, que ja és a casa, està entaulada esmorzant amb el Dani, la Dolors, la Núria i el Marcel.
Un comentari fa que la Dolors pregunti si és que no vivien juntes mare i filla i elles se'n surten com poden donant peu a que la Dolors comenci a explicar anècdotes del Dani, que les rep amb mala cara.
De fet la mala cara és una constant en el fuster, fins i tot quan la Clara va a buscar sucre i la Dolors burxa perquè sigui el Dani qui hi vagi i quan la Núria li pregunta com la veu a la mastectomitzada.

A Cal Peris en parlen la Paquita, la Cinta i el Peris. Tots estan satisfets de com li ha anat, però la Cinta s'extranya de que no en vulgui dir res al Quim i al Max. Acaben conscientçant-se d'anar a fer-se les revisions al ginecòleg.
Entren el Narcís, la Paula i l'Ivan i aquest se'n va directe a la Paquita, li dona un regal per a la Marta i mira d'apuntar-se a visitar-la més tard. La Paqui no li permet i marxa passant per la taula del Narcís i la Paula i li pregunta a la nena pel seu pare.

Al quedar-se sols la Paula li fa saber al Narcís que el seu regal, un joc per l'ordinador, no el podrà gaudir perquè no en té d'ordinador i l'haurà de guardar fins que en tingui... si es porta bé. "- Que no t'has portat bé?" s'interessa el Narcís i la nena li explica per sobre que va obrir a un desconegut, però no el parell d'òsties que li va fotre son pare.
Llavors el noi, perquè deixi d'estar trista, li explica a cau d'orella el seu noviatge amb la Neus i aconsegueix que la cara de la Paula s'il·lumini.

La Remei i l'Alícia Gaspar xerren assegudes a la pensió. La Remei li fa beure una copa de conyac a la venedora, que li senta de conya, i parlen de feina, dels quefes i s'ensenyen fotografies dels séus fills.
Davant la prespectiva de passar-se el dia de festa fent visites porta a porta, la venedora decideix quedar-se a passa'l a la pensió "-... i a l'amo que li donin pel sac".

La Dolors va ratllant al malhumorat Dani mentre paren la taula i l'esbronca pel poc que està per la seva dona. "- La Clara és forta" diu l'home i la mare li reflexiona que ara haurà d'apendre a viure d'una altra manera.

Els que ja van pels postres, pel tortell, són els de ca la Montse. Hi és també el Borja, el net de l'Alfons.
Hi ha un bon ambient, fan broma, el Narcís i el Borja xerren amistosament, l'Alfons promet que aniran junts als Tres Tombs... i sona el telèfon.
El Narcís surt disparat, és la Neus i el nano després de penjar es posa la jaqueta, agafa el regal i se'n va a veure-la. La Montse té temps de dir-li que la porti a casa, així la coneixeran. Queda ben preocupada de l'entussiasme del Narcís per la noia.

La Paula remena el joier musical de la seva mare. Al Manel no li fa massa gràcia, ni tampoc el veure que el regal que li ha fet el Narcís és un joc que no podrà fer anar per manca d'ordinador.
La musiqueta va posant-lo nerviós i insisteix en que ho deixi fins que a la nena li cau la caixa, s'esbotza i s'evidencia la por que porta al cos la xiqueta. Aquest cop, però, el Manel reacciona amb normalitat i es posen a veure una pel·lícula de dibuixos per la tele, mentre l'home es mira les joies i resta pensatiu.

A la pensió l'Alícia es despedeix abans d'hora perquè l'amo vol fer una reunió i ha d'agafar el tren. La Paquita no li vol cobrar per l'estona que s'ha estat a l'habitació i la venedora marxa.
Quan es queden soles la Paqui i la Remei, comenten l'extranya circumstància, fins que a la Paquita se li acut de revisar l'habitació, no fos cas...
Però no, tot està igual... tret d'un sobre a la tauleta ple a vessar de diners. La Remei surt corrent a mirar de trobar l'hoste.

Els pares de la Neus, molt progres, fins i lliberals, estan coneguent al Narcís "- ...el nòvio de la meva filla", diu el pare.
La parelleta està evindentment contenta i quan la Neus li dona el regal al Narcís, una gorra vermella, la mare de la noia ajuda al xicot a posar-se-la i li fa una carícia tendre a la galta.
Decideixen marxar, no sense agafar regalets per a la resta de la família Crespo/Borràs/Torner+Alfons i quan els pares es giren per embolica'ls, els joves es fan un parell de petons, que reben la mirada d'aprovació dels adults.

El dinar a ca la Clara/Dani/Dolors va transcorrent amb la cara de pomes agres del Dani i les xafarderies de la Dolors condicionant-el, fins que la Clara vol obrir una empolla de cava i, al mirar d'agafar-li, el Dani li provoca un fort dolor a la ferida. Llavors surt el mal rotllo dels últims dies i l'home s'alça i fot el camp.

A l'estació de Sant Andreu Comtal, la Remei aconsegueix trobar l'Alícia Gaspar i li vol tornar el sobre amb els diners. La venedora, però, els refusa dient que no ho són pas de seus i acaba aconsellant a la Remei que se'ls quedi.

La Marta ha rebut la visita de la seva mare. Xerren de l'Ivan i de l'estat anímic de la noia, que sembla que està molt millor i fins i tot pot parlar de l'Albert sense plorar.
Quan la Marta s'interessa per sa mare i concretament pel Manel, la Paquita tira pilotes fora.

A casa seva, mig jaguts al sofà, el Manel es mira la Paula que s'ha adormit, tria unes joies i, sense fer soroll, marxa.

A la porta de casa seva, el Narcís està amb la Neus, que dubte d'entrar-hi i suggereix deixar-ho per un altre dia. Acaben trucant, entre petons, i sent rebuts amb afecte per la família.

La Remei li paga al Peris un tallat amb un bitllet de 100 €, dels del sobre, fent que l'home protesti, miri si és bo o fals i deixi que li pagui un altre dia després de comprovar que és bo.
Tot seguit, el Peris, ho comenta amb el Dani que està allà, amb aquella cara, i de passada li pregunta per la Clara i li recomana que la cuidi com a una reina. El Dani diu "- Sí", paga i se'n va deixant ben extranyat al Peris.

El destí del fuster ha sigut la fusteria i allà està treballant i fent-se el sord quan repetidament sona el telèfon.

La Neus a portat mocadors de coll i corbates per la gent del Narcís, que s'assebenten que el pare de la noia és advocat.
El Narcís confessa que la fava li ha tocat a ell, però que se l'ha amagat per no tenir de comprar el tortell de Sant Antoni. Llavors la Teresa, convençuda de que anirà al cap de la Montse, munta la corona i el xicot la reclama, però la deixa delicadament al cap de la Neus. La cara de la Montse és un poema.
El Narcís, però, no vol donar-li el regal fins que no hi sigui també l'Ivan.

La Paquita i el Manel es troben pel carrer. S'aturen i xerren una mica... la Marta, el Manu, la Paula... i l'home s'explaia parlant dels reis passats i dels regals a la seva difunta dona, tallant-ho de cop i marxant a comprar un regal per la Paula.

El Dani segueix amb el tauló a la fusteria quan hi entra la Clara i fa quasi com si no la veiés. La dona ha d'insistir per poder-li dir que està enrabiada, que no li agrada estar malalta. Ell li pregunta perquè no li deixa que l'ajudi i reafirmant que se l'estima. "- M'agradaria que em podessis curar..." diu la Clara.
S'entendreixen, es fan un petó i es fonen en una abraçada.

La Remei està rumiant davant un te a la pensió. Entra la Paquita i quan li pregunta per la noia i els diners, la Remei diu que ha portat els 30.000 € a la policia. Bo i que ha arribat a pensar que era un regal dels reis, ja que la noia es deia Gaspar.
Quan la Paquita surt, la Remei es treu el sobre amb els diners, se'ls mira i se'ls torna a guardar a la butxaca del davantal.

El Manel arriba al seu pis amb una bossa que deixa damunt la taula i hi afegeix una tarjeta. Crida a la Paula, li tapa els ulls i la porta fins al regal... és un ordinador portàtil.
La nena es posa contenta i li diu a son pare que "- no vol dir que si tinc ordinador no vulgui jugar amb tu" i se li llença als braços.

El Narcís té a tots clavats a les cadires fins que, per fi, arriba l'Ivan. Llavors li dona el regal a la Neus, que el troba "- ..."estupendu" ", i que resulta ser un dibuix fet per ell de la parella agafada de les mans en front una casa i un jardí amb flors.
El noi explica que són una parella de nòvios, ells dos i li fa un petó quasi de tornavís a la noia. A la Montse no li fa massa-gens de gràcia. I el Narcís fa l'anunci sorpresa: "- Som nòvios i ens volem casar". I davant la cara de pasta de moniato que els hi ha quedat a tots, torna a besar la noia.

Gòmix