.. Aquesta ha estat una setmana d'impàs, aparentment poc resolutiva però plena de trames que es van engreixant a l'espera d'un desenllaç més o menys ràpid.

Els amors de la Laura i el David es consoliden amb fantasies sexuals incloses.
El Peris fa costat al seu fill però la Cinta porta uns morros que li arriben a la porta de la cuina.
La Laura deixa clar a la "mama-lloca" que els dos s'estimen i que continuaran la relació tant si li agrada com si no.

La Lola preparà el seu viatge a Cuba aquesta Setmana Santa. Pensa casar-se amb el Nelson que ja té el divorci i tornar amb ell del bracet tot i que la Cecília l'avisa que d'una cosa així no en pot sortir res de bo.

Qui no té cap intenció d'abandonar Sant Andreu és el Paco que en continua fent de tots colors. D'una banda ens deixa paradíssims amb la coneixença d'un important director de cinema i de l'altra continua enganyant a tort i a dret.
Fins és capaç de prendre les claus de La Fusteria i muntar una timba a dins quan està tancat per tal de recuperar uns diners que va perdre fa uns dies.

Un altre que també és d'idees fixes és el Fabra que es vol venjar del Peris trucant la guàrdia urbana perquè el cafè continua obert fora de l'horari oficial.
Però aquest cop la denúncia no prospera perquè la guàrdia urbana reconeix el grup de teatre i accepta que es trobin allí per a poder assajar la nova obra. El Fabra en surt ben escaldat per part dels agents de l'ordre i per part dels seus antics companys que decideixen no tornar a anar a comprar ni caramels d'eucalipto a la farmàcia.
I no s'acaben aquí els seus maldecaps, no. Ell fa el que pot per restablir la pau conjugal però la Dora no està per la labor perquè el Kiko la té ben embadalida. Casa seva sembla una batalla campal i la Dora aprofita la mínima ocasió per a mostrar-se desagradable amb ell.
Sap que la Marta la va veure a la piscina i li demana que no li comenti res a l'Albert ara que marxen a Amsterdam a buscar més roba per a la botiga. El Kiko li diu que l'estima i que deixi el seu home d'una vegada. Angelet!

El Martí es va fent imprescindible en la vida de la Rut que veu en ell un triomfador i tot allò que el Jordi era abans, quan li va proposar matrimoni.
El Martí ha buscat una feina de representat de farmàcia pel Jordi, sense que ell ho sàpiga, i ara està estudiant la manera de renegociar el crèdit hipotecari sobre la casa per tal que els costi menys diners.
La Rut en bada i el Jordi, que acaba sabent que el Martí sovinteja la torre, s'indigna i prohibeix a la "Lolita" que el torni a veure. Però la nena té molt clar que en aquella casa mana ella perquè per alguna cosa és seva. De moment ;-)

La febre de l'Isaac que ens va alarmar tant la setmana passada ha anat remetent sense cap altre problema que el fet que l'Eduard no ha acompanyat l'Antònia a Padua per por que el poguessin necessitar a Sant Andreu.
Ara que ha passat l'ensurt l'Antònia vol tornar a buscar ciutats perdudes però ho haurà de fer sense l'Eduard perquè ell el que no vol perdre és el seu fill. No serveixen de res les assenyades paraules de la noia que li diu i rediu que l'Isaac té una família i que ell és un estrany. Sembla que la crida de la sang (i de la medul.la) -"No lo entiendes. Es mi hijo y no quiero separarme de el", diu l'Eduard- és més forta que qualsevol raonament i el músic-rodamón decideix no marxar fins que li donin l'alta al petit.

La Montse i el Narcís estan molt contents amb aquesta decisió però la Teresa acaba verbalitzant les seves pors i deixa ben parada la Montse: que l'Eduard es quedi pot acabar sent un gran problema perquè és el pare biològic de l'Isaac i pot voler reclamar els seus drets.

El que més malament ho està passant aquests dies és el Quim que ja no sap què fer per a fer-se passar el "mono de mam". El Max l'ajuda contínuament i no el deixa de petja però el Quim passa les nits sense dormir i durant el dia porta un humor de gossos.
El Joel es preocupa pel Max però ell intenta evitar-lo tan com pot.

Les germaníssimes acaben explicant els seus problemes amb l'Artur a la Judit que s'ha acabat convertint en una més de la família.
Ella aconsegueix convèncer el Ramon que va a parlar amb el llogater. S'assabenta de la vigilància i l'intromissió d'elles en la vida del senyor i les tracta de tot alhora que les prohibeix que se'l tornin a mirar ni quan el trobin pel carrer. Elles acaben mig convençudes de que tot són manies seves i no aconsegueixen sentir la traducció de la frase que van demanar a La Nit dels Ignorants perquè la radio es queda sense piles.

El Ramon vol acabar d'una vegada per totes amb les absències de la Gemma de la feina per l'embaràs i parla amb el seu gestor per trobar una manera d'acomiadar-la sense perdre-hi diners.

El reportatge del Marcel no avança perquè no aconsegueix que el Vera parli de la mort del Huari i cada cop el tema està més complicat.
La Núria li ha vist una "paperina" a casa i li diu al Fede que s'amoïna moltíssim per tot plegat. El Marcel, que està força nerviós, els escridassa als dos i els diu que n'està tip de que es posin en la seva vida.
Un noi que no va deixar entrar a la discoteca l'espera a l'aparcament de cotxes al plegar amb un company i una pistola disposat a venjar-se.
L'oportuna intervenció del Charly fa que allò que hauria pogut ser una tragèdia es quedi, només, en un bon ensurt.

Casablanca