.. La Laura explica, tota exaltada, al David i a la Cinta, que la Marta i l'Albert han fet la reserva pel banquet de casament al mateix restaurant que ha anat a mirar-se ella. Li fa l'efecte que ho fan expressament i es queixa que el seu casament hagi de ser una còpia del dels altres dos.
El David i la Cinta miren de calmar-la, però, quan marxa, la cinta li dóna part de la raó i suggereix al seu fill que pensi alguna cosa que faci que la seva festa sigui una mica especial.

El Gus defensa la K davant de tot el grup de teatre, que es queixa i rondina del fet que la noia marxés durant l'assaig.

El Max pregunta a la Clara si està segura que quan ella i el Dani es vegin no podran arreglar les coses i tornaran a estar junts. La Clara li explica que el Dani s'ho ha arreglat per no ser-hi quan ella vagi a Cardiff a recollir les coses.

El Jordi intenta per tots els mitjans treure del cap a la Núria la idea de la feina de l'editorial, però la noia està farta de discutir aquest tema: ja ho té decidit.
El Jordi li vol fer veure que ja no cal perquè ell comença a treballar d'aquí a dos dies, però la Núria li contesta que això no és garantia que la feina li duri, sobretot si es té en compte que a ell sempre l'ha "apassionat" treballar en una farmàcia.
L'home es queixa que la Nati confiï més en ell que la seva pròpia filla i la resposta de la Núria és que la Nati aquesta només fa dos dies que el coneix.

L'Albert entre just en el moment que la Marta està a punt d'emprovar-se el vestit de núvia perquè la Cari li pugui retocar i cosir les pedres. La dona s'esvera tota perquè diu que porta mala sort que el nuvi vegi el vestit abans del casament. Els dos nois riuen i li expliquen que l'Albert ja ha vist el vestit i posat i tot!, però al final el xicot marxa.

El Max i la Kristina estan a punt d'anar al cine i arriba el Joan (?) La noia el convida a apuntar-s'hi i el Joan accepta i els ofereix d'anar a la inauguració d'un bar després.
El Max, però, canvia sobtadament d'opinió i diu que ell se'n va cap a casa perdquè no es troba bé. La K li diu que no la deixi sola i el noi li contesta una mica amargament que la deixa molt ben acompanyada.
El Joan té la impressió que marxa per ell.

L'Albert també s'emprova el vestit de casar davant del seu pare, que comença a recordar el casament seu i de la Dora. Es posa consiròs.
Llavors l'Albert comença a dir que li sap greu que els seus pares estiguin a punt de separar-se. Sap que es van casar perquè la seva mare estava embarassada. Si no hagués estart per això potser no s'haurien casat mai i heurien estat feliços. Li diu al seu pare que de vegades se'n sent culpable.
El Fabra se l'escolta tot parat i li diu que no, que això és una bestiesa i que ell i la Kristina són el millor que li ha passat a la vida.
Aleshores, l'Albert, que està sentimental, li diu que, aprofitant que per fi marxa de casa, li vol donar les gràcies per ser tant bon pare i que sàpiga que se l'estima.

El David està amb l'Emili arreglant la moto. Ha pensat que serà bonic marxar del jutjat cap al restaurant amb la moto i la Laura a cavall.
L'Emili queda estorat. Però la Laura deurà anar amb vestit de núvia, li demanarà que s'arremangui? El David li contesta que sí, que aquesta moto ha fet moltes coses per a ell i ara portarà la seva dona. Comença a explicar que una vegada va anar amb ella a València a buscar la noia que estimava...

En una altra banda, la Marta, mentre es torna a emprovar el vestit davant de la Cari, recorda el temps que va haver de fer de tot per poder ajudar al David que estava a la presó. El record li fa venir la Cari que li diu que les dones, ara, tenen les coses més fàcils.

El David, un cop ha començat a recordar, es penedeix d'explicar-li tot plegat a l'Emili i li diu que és un tafaner. El company li recorda que ha estat ell qui ha començat i li proposa fer una bona neteja de la moto.
Mentre la fan, El noi Peris va recordant el viatge a València.

El Jordi li diu al Quim que el seu problema no és la Clara, sinó ell mateix, que no té valor per fer allò que realment té ganes de fer a la vida. És per això que tornarà a beure. Ho diu per experiència perquè era el motiu pel qual ell es punxava.
Tot plegat ve de que el Jordi s'exclama que, després de fer tot el possible per impedir-ho, acabarà treballant de farmacèutic, quan el que li hauria agradat és viatjar. Recomana al lampista que intenti refer la seva vida ara que encara hi és a temps i que no busqui falses excuses. Que si ha de pensar en el Max, etc.
El Quim li diu que quan no hi sigui trobarà a faltar aquestes xerrades. El Jordi contesta que serà l'únic.

A la farmàcia, la Roser li diu al Fabra que ha trucat una noia interessant-se per la farmàcia. També es posa sentimental perquè el Vicenç comenta que no serà difícil trobar un comprador, ja que té molt bona clientela gràcies al farmacèutic que hi havia abans.
Entra la Laura preguntant per l'Albert i explica al Fabra que hi vol parlar perquè han coincidit en el mateix restaurant a la mateixa hora....

Tot sopant, el Max explica al Quim que la Clara està trista perquè anyora al Dani, però que el Dani no serà a Cardiff quan hi vagi ella i ell està convençut que és per orgull, no per falta de ganes de veure-la.
Continua dient que de vegades no fem les coses que volem fer per por, que a ell mateix li ha passat aquesta tarda. Estava a punt d'anar al cine amb la K i al final no hi ha anat perquè no ha tingut el coratge de quedar-se. El Quim no entén gran cosa.
El Max decideix que és millor anar a dormir, però, a l'últim moment, afageix que és una llàstima que no fem allò que hem de fer per por a qui sap què.
El Quim mentre va desparant taula pensa el què ha dit el Max. Agafa el telèfon i li demana a algú que no pengi, que li vol fer una proposta.

El David entra a la botiga perquè troba la porta oberta i dóna un petit ensurt a la Marta, que s'està emprovant el vestit de núvia, ara, tota sola.
El noi va brut com una guilla i ella li demana que no se li acosti per no embrutar el vestit.
El David li explica que ha estat remenant la Impala i pregunta si se'n recorda, de la moto..., però canvia de tema i explica el problema que la Laura té amb el restaurant i que gairebé li sembla fet expressament. Afageix que no ha vingut per això, si no per dir-li el què sent.
La Marta es posa en guàrdia, però el que li diu el David és que ella continua sent la Marta, la seva Marta i vol que tot li vagi bé. També comença a disculpar-se pels moments que ha dit coses desencertades i llavors la Marta li para els peus i diu que ella vol el mateix per a ell.
Comencen a recordar junts el viatge de retorn de València i ella diu que ell i la seva Impala la van fer sentir com la princesa que és rescatada pel cavaller de les pel·lícules, que ella sola no se n'hauria sortit de tot plegat.
El moment és emotiu i acaben abraçats i fent-se petons i, el vestit, per descomptat, ben brut.

Antaviana