.. El Jordi pregunta a la Núria si sap alguna cosa del Marcel i la seva filla li respon que encara no, però que s'estima més esperar una mica a trucar-lo.
Mentre parlen d'això i d'altres coses, el Jordi es pren un somnífer suau perquè, si no, no aconsegueix adormir-se tan d'hora.

Al bar del Peris van arribant tots els components del grup de teatre, que han d'anar a veure plegats un musical i, després, uns quants van a ballar. La Núria i el Gus també hi van. La Lola convida a l'Ivan a apuntar-s'hi, però ell diu que no perquè demà tenen el judici i se'n va cap a casa.
En canvi, entra la Judit i com que els sobra una entrada, la convencen perquè hi vagi.

La Marta explica al Fede que ella i l'Albert ja tenen pis. El Fede aprofita l'ocasió per preguntar-li si ja s'ho han pensat bé això de la data del casament, pel tema del convit. La Marta li diu que sí i li retreu que no deixi el local pel seu convit. El Fede es defensa dient que és el padrí del David i la noia li respon que el què passa és que són amics. El Fede li acaba dient que no és culpa d'ell si van triar la mateixa data.

La Clara li diu al Dani que abans s'ha sentit com si li fés el salt al Quim i el Dani rebufa.

Arriben els Peris, la Cecília, etc a La Fusteria. Estan tots desinflats i el Fede els pregunta si no ha estat bé. La colla contesta que el problema és que ha estat massa bé: aquells nanos són estudiants i saben cantar, ballar i moure's. Al seu costat ells faran riure. La resta del grup no se sap què opina perquè són a la disco.

A la discoteca s'ho estan passant la mar de bé. Sobretot el Gus. La Judit no s'ha mogut de la cadira des que han arribat i a més pren taronjada. Però el li va a buscar un wisky.
La Lola vol anar cap a casa i el Nelson se li rebela: per un dia que surten.... Però la música no li agrada i aconsegueix que li posin un ritme tropical, cosa que aprofita per treure a ballar a la Isabeleta.

A casa la Montse se sent l'Isaac plorant amb desesperació. Té febre i la mare i tota la família estan preocupats. L'Ivan surt a comprar unes gotes que s'han acabat i s'emporta al Narcís que està molt nerviós.

La Núria arriba a casa i es troba al seu pare roncant. El desperta i li fot un puro perquè ja fa una hora tard a la feina: són les quatre! I això a la primera setmana. Ell la fa callar enrabiat i sobresaltat i li diu que sembla la seva mare.

A la pensió, la Clara i el Dani no dormen. La Clara no pot dormir pensant que s'ha oblidat de planxar una camisa del Max que el noi es volia posar demà. Ell no entén que això la preocupi. La Clara diu que se sent com si... El Dani ho acaba: com si li féssis el salt al Quim.
Comença una bona discusió. La Clara diu que troba a faltar els seus fills i que no ho hauria de trobar tan estrany. El Dani troba estrany que estiguin junts i ella tingui el cap a una altra banda, afegeix que s'ha acabat, que ella i el Max ja han fet tot el què han pogut i que, si de cas, el que ha de fer el Quim és anar al metge, perquè amb la llagrimeta s'ha ficat entre ellls i ho ha fotut tot enlaire.
La Clara li respon que ella vol estar amb ell però també vol estar amb els seus fills. No se'n vol anar.

El Jordi arriba tard a la feina i la companya li mou escàndol. Ell li explica que s'ha adormit per culpa d'un somnífer i ella li contesta que el que li passa és que té un os a l'esquena. En aquest moment apareix l'encarregat renynant-los perquè la feina està molt endarririda i els troba xerrant. El Jordi vol parlar, però la companya se li avança dient que no es troba bé: li ha vingut la regla i li fan molt mal els ronyons. A l'encarregat tan li és això i exigeix que la feina surti. Ella porta la discusió a un altre terreny reclamant que s'ocupi també que li apugin les hores.
El Jordi agraeix el gest a la companya.

A casa la Montse continuen tots desperts perquè l'Isaac continua plorant desesperadament. Al final, decideixen portar-lo a urgències.

A la pensió, la discusió va pujant de to. Cadascú tira cap a la seva banda: el Dani diu que la Núria ja és gran i que el Max pot venir a viure amb ells.
La Clara li replica que la Núria encara la necessita i que el Max no vol marxar. ..
El li pregunta què vol que faci. Que ho deixi tot, el pis, la fusteria i vingui a viure a Sant Andreu?
La Clara respon que sí. Ell diu que no pot llençar per la borda el fruit dels seus esforços.
Arriben a la conclusió que ell no vol deixar-ho tot a Cardiff i que ella no vol marxar de Sant Andreu, per tant s'ha acabat.
El Dani, però, l'adverteix que no pensa tornar a fer el ridícul anant-li al darrera. La Clara mira de suavitzar la situació, però no pot.

A la discoteca les converses entre el Gus i la Judit han entrat al terreny del sexe. Cridant.
El Gus mira de besar-la i com que la Judit no està per la labor, la convida a un altre whisky (ja en porta un de triple gola avall).
La Lola i el Rafa, per la seva banda, estan que trinen contemplant, sossos, com el Nelson i la Isabeleta ballen, acarameladots. Finalment, la Lola aconsegueix arrossegar al Nelson cap a casa i el Rafa a la Isabeleta.
Quan en Gus arriba amb els whiskies, la Judit no hi és... està al mig de la pista ballant totalment desmadrada.

Les noies de la neteja del diari fan safareig entre elles del què ha passat amb el Jordi mentre esmorzen al bar. La companya que l'ha defensat diu que si no arriba a ser per ella el fan fora i l'altra li contesta que aquest tio li fa pena... Però totes tres se'n enriuen una mica. Quan van a pagar, es troben que el company nou ja ho ha pagat tot. I es queden molt parades.

Quan es lleva, la Clara ja no troba al Dani a la pensió.

A casa la Montse, ni el Narcís ni la Teresa han pogut dormir en tota la nit pensant què deu tenir el petit.
Al final, però, mentre esmorzen, arriben la Montse i l'Ivan amb l'Isaac, amb el temps just per canviar-se de roba i marxar cap el jutjat.

Antaviana