.. El Marcel trenca cors a tota pastilla: mentre parla amb l'Asun al Peris, la Núria i la Mari se'l miren engelosides i procurant dissimular-s'ho mútuament, malgrat un "Mira que està guapo" espontani de la Núria.
Però el noi no està per èxits de seducció, almenys de moment: l'Asun, entre "carinyu" i "carinyu", el pressiona perquè parli amb el Rai i no deixi escapar el cas que porta entre mans.
Tanmateix el Marcel té temps per demanar si algú sap què li passa a la Mari.

A partir d'aquí, la jornada del periodista anirà in crescendo a nivell de tensió i crispació: queda amb el Rai per disculpar-se per la mentida, però aquest li diu que no es pot fiar d'ell perquè no té experiència, que parlarà amb el Cortés i que a final de mes haurà de deixar la feina.
Així que, emprenyat, ja a casa seva parla amb l'Asun per telèfon i, davant la insistència d'ella, el noi diu que si les coses es torcen, a la merda l'article i a la merda tot!

I aleshores arriba el Fede, cridat pel propi Marcel: què li passa a la Mari? El Fede es resisteix però al final li ho explica tot, suggerint que potser el Marcel sí que serà prou valent com per trencar la cara al violador..."No puc", fa el periodista contenint-se, però el Fede rebla el clau dient "escolta, que és la Mari, eh?", i aleshores el Marcel esclata: si li trenca la cara al Natxo, aquest el denunciarà, sortiran als diaris... i adéu article, adéu descobrir qui va matar el Huari...

Però el que sí que fa el Marcel és anar a veure a la Mari, que el rep trista i de morros. Li retreu que no l'hagi anat a veure, que ja no se'n recorda d'ella... I quan ell li demana què és exactament el que li passa, la noia confessa que està enamorada d'ell, i que si sirtia amb el Natxo era per oblidar-lo... Se sent abandonada, oblidada... i davant el desconcert del noi i d'un intent d'acostament tendre, ella el fa fora...
I el Marcel és una olla a pressió amb potes a punt d'esclatar...

Mentre el Ramon confirma a la Judit que es vol batejar i les dues iaies observen amb mala cara el petó content que la noia li fa.
La Roser dóna diners a la Núria, com cada més, però, com cada més també, es nega a anar a veure el Jordi.

Quan la noia deixa els diners a casa, el Jordi, té un atac de dignitat: no els vol, aquests diners, i se'n va decidit a casa de la seva mare per tornar-los-hi.
La Roser queda molt planxada i s'inicia un intercanvi de retrets molt agre on el Jordi deixa anar tota la seva ràbia contra la mare... la reconciliació sembla ja impossible.

La situació econòmica de la Rut també és desesperada. Truca al Lobo per si li pot buscar alguna feina i ell, dur com el turró que porta el seu nom, li diu que ja va sent hora que espavili, que fins ara li han tret sempre les castanyes del foc i que ell no mourà ni un dit...
Ho intenta amb el seu pare però aquest li diu que, si vol diners, que torni a casa... I finalment, plorosa, truca al seu ex, el Pere Francesc, li demana perdó, li diu que el troba a faltar... i queden per demà.

Les hores d'espera a l'hospital fan que l'Eduard se senti cada cop més còmode amb la família del seu fill. Ell i el Narcís es fan amics: parlen de Guatemala, de la selva, de el que significa ser pare, del Huari... I junts van cap a casa.
La Montse el convida a dinar i l'Ivan, com empès per un ressort, s'alça i diu que se'n torna a l'hospital per acompanyar la iaia...
El dinar és entranyable i l'Eduard es comporta com un autèntic 'gentleman'...
La Montse, però, encara enyora el Huari i, quan saben que el transplantament serà la setmana que ve, es deixa anar amb la Teresa: si el Huari fos allà, tot seria més fàcil...

El Marcel arriba a la feina, on el Rai està parlant amb el seu amic. El deixen de banda però un borratxo intenta entrar a la discoteca i ell l'atura.
El borratxo insisteix, xulo, que vol entrar i el Marcel adverteix que no ha tingut el dia i que vagi amb compte. S'amenacen mútuament i el Marcel descarrega tota la ràbia i la frustració del dia en una sèrie de cops molt violents contra el borratxo que queda estabornit.
Reacciona i diu "ho sento", però el Rai assegura que ha fet el que havia de fer. El porter i el seu amic es miren, com dient que aquest noi sí que val...
I és que ha quedt demostrat que el Marcel, a part de trencar cors també pot trencar cares...

Spock