.. La Carme aprofita la seva visita a Sant Andreu per interessar-se per la gent que coneix.
De primer, al Peris, demana pel Quim, que pressumptament és a Berga treballant.

Després va a veure la Montse i, mentre parlen sobre l'estat de l'Isaac i el Narcís comenta que ara treballa de lampista, arriba l'Ivan amb les males notícies: l'eduard ha preferit la feina a mirar de salvar la vida del seu fill.
En sentir això, la Montse ja no es pot contenir: desesperada, absolutament aclaparada, exclama: "I què hem de fer, esperar que es mori?"

El Narcís, també fet pols, se'n va a la lampisteria amb la intenció d'engolir-se tot el whisky de l'ampolla que amagava el Quim, però el Max, que fa guàrdia a l'establiment, li diu que no busqui l'ampolla perquè ell l'ha llençada, que beure no serveix per res i, prematurament madur, explica que emborratxar-se només serveix per oblidar els problemes momentàniament, però que quan es passa la trompa, un té menys forces per encarar-los i encara es fan més grossos.
El Narcís insisteix que vol oblidar que l'Isaac s'ha de morir, i el seu amic assegura que no es morirà, que ha somiat que un àngel se l'enduia volant i que tota la família reia de contents... i que això havia de voler dir alguna cosa. "Diu l'Ivan que els àngels no existeixen", fa el Narcís ja més calmat. "Doncs s'equivoca", assegura el Max.

Però al Max encara li espera una altra visita i una petita sorpresa: el ve a veure la Carme, que a Figueres està treballant en el tema de les addiccions (també és casualitat, com si diguéssim), i li diu que la Iolanda li ha donat records per ell, que està en bones mans... I de passada demana pel Quim i li diu que ell també necessitaria una cura de desintoxicació... Però el Max només té al cap el que li va dir el seu pare: que no se n'assabenti la Clara...

A can Fabra no hi ha bon rotllo. El matrimoni no acaben d'anar a l'hora i, per treure ferro a la mala temporada, la Dora proposa d'anar al teatre, però el Fabra diu que està cansat, que ja no són joves per sortir de nit...
Això de la joventut a la Dora no li fa gaire gràcia, naturalment.
I en plena discussió, arriba l'Albert amb el Quico, que s'ha fet mal al genoll i necessita una genollera. El nou monitor explica que els seus pares tenien una merceria i sembla iniciar una conversa amb els farmacèutics.
Però la Dora avui està per donar canya al seu fill: "suposo que no vindràs a dinar...". I el Fabra rebla el clau dient que "no ha dut mai a casa a la noia aquesta...".

Així que l'Albert té una idea: presentar-se a sopar amb la Marta per la cara. La noia, que és molt més assenyada que el nedador, diu que potser haurien d'haver avisat, però ja se sap que, quan a l'Albert se li fica alguna cosa al cap, no hi ha qui el pari, de manera que, a mig sopar, apareixen tots dos, davant la mala cara del matrimoni. "No sé si hi haurà sopa per tots", "podries haver avisat"...
La situació es va tensant quan la Dora fa preguntes capcioses a la Marta tipus: "i ja podràs dur tu sola el negoci, tan jove?" L'Albert assegura que la seva nòvia té una empenta increïble; "La que a tu et falta?", fa el Fabra.

L'única que treu ferro al sopar és la K, que s'adreça directament a la Marta per demanar-li detalls de la botiga.
La Dora encara comenta que abans l'Albert l'acompanyava al súper, però des que està amb ella... I l'Albert comenta que aniran a Cartagena a buscar gènere amb una furgoneta, i els Fabra, protectors, asseguren que és massa lluny, que el nen no està acostumat a conduir tant, que es cansarà molt, pobret... "Ens ho prendrem amb calma", fa la Marta, estoica. "No sé si el podràs aguantar quaranta-vuit hores seguides", fa la K en to de broma; "Doncs que es vagi preparant, perquè m'haurà d'aguantar tota la vida", sentencia l'Albert davant el desconcert de tothom...

Més tard, ja a soles, l'Albert intenta justificar els seus pares: que si no ha estat bona idea això de no avisar, que si estan nerviosos... Però la Marta ho ha passat prou malament com per assegurar que no tornarà a posar els peus a can Fabra...

El David i el Fede se'n van de marxa, i el fotògraf/barman duu el noi a la discoteca on la Rut perpetra les cançons mal assajades amb una mala orquestra. Els nois se'n foten i ella els obsequia amb una botifara...
I de sobte, apareix la Mercè, l'ex cap del Fede amb una proposta: està fent un llibre de fotografies i voldria... però el Fede no se la vol ni escoltar: l'engega sense més contemplacions.

De retorn a La Fusteria, els dos nois fan una darrera copeta i es confessen les penes: el Fede explica que encara està penjat de la Blanca i el David critica l'Albert...

I a la discoteca, l'encarregat renya a la Rut: ha estat un desastre, això no és cantar ni és res... i el seu representant la defensa tan asprement que aconsegueix el seu objectiu: que la facin fora de la feina, i així té més motius per presentar la noia al Campos que, curiosament, torna a ser a Barcelona... "No em ficaré al llit amb ell", assegura la Rut, però el mànager ja el truca i concerta una cita per l'endemà al vespre...

El Marcel està cada cop més imbuït dins la seva feina: nerviós, exaltat i amoïnat, rep la visita de la Núria, que s'ha assabentat que el Gus l'ha fet fora del musical: ve a demanar-li que torni i ell, de moment diu que no està per escriure cançons, que té molta feina... i la noia, amb un atac de gelosia mal dissimulat, li tira la cavalleria pel damunt: que no enten què li passa, que no es creu que vagi tan enfeinat i que, en canvi, tingui temps d'anar al gimnàs...
I el Fede l'engega, molt nerviós, dient-li que si volen que torni a fer el musical ho farà, però que no li toquin més els collons...

I és que avui és el gran dia: a la discoteca, el Rai li presenta el Vera, el pressumpte assassí del Huari. El Marcel diu que vol treballar a Batacada, i el Vera li diu que, per fer aquesta feina, ha de currar molt, que per això paguen més que a on treballa el Rai... però sembla acceptar-lo.
I per celebrar el tracte, proposa fer unes ratlletes de coca colombiana... El Marcel es resisteix però davant la insistència dels altres dos, no té més remei que anar amb ells cap al labavo...

Spock