.. La Mari i la Laura comenten la barra que té el Natxo de presentar-se a casa la noia com si no hagués fet res. Estan a l'expectativa del què els dirà l'advocadessa que coneix la Laura.

La Roser diu que no li estranya que al seu fill li faci cosa que el vegin per Sant Andreu i la Núria mira de defensar-lo. La seva àvia replica que hauria de buscar una feina i anar a viure pel seu compte. La Núria respon que tan ella com el seu pare ja ho saben això i que, si l'àvia l'anés a veure, potser... Però la Roser s'hi nega.
Quan la Núria marxa, la Pilar li dóna la raó i li diu a la seva germana que li agradi o no, el Jordi és el seu fill i que si no ho vol fer per a ell, almenys, que ho faci per la néta.

La Núria està a la barra pagant i interessant-se pel David quan passa el Marcel disfressat de porter de discoteca i amb cara de son. Ella es queda tota parada i el David li diu que cada dia és igual. Especulen d'on deu venir i si deu sortir amb algú.

El Jordi va cap el "cuarto" de bany i es troba que la Marta en surt tapada, només, amb la tovallola. Es queda com un estaquirot plantat al mig mirant-la fins que ella li diu que la deixi passar. Aleshores ell li demana unes tisoretes petites amb l'excusa que no les ha trobades... per poder-se-la ben mirar. La noia les troba just allà on li deia que havien de ser.

A la lampisteria, el Max li passa els encàrrecs al Quim tot dient-li on ha d'anar , tal com feia la Iolanda. Però al Quim no li agrada gaire i, quan li diu que li ha de fer un pressupost a la Marta, per a la botiga, aleshores engega al nano dient-li que si no sap que la Marta ha renyit amb el David... L'envia a l'institut de mal humor.
Treu una empolla que té amagada darrera el taulell i just en aquest moment sona el telèfon i contesta de mala manera. Tot seguit ha de rectificar i canviar el to de veu.

La Mari parla per telèfon amb la seva àvia fent veure que no ha passat res, però està tocada i, davant les preguntes de la Cecília, Li acaba explicant el què li ha passat. La dona diu que va fer bé de denunciar-lo, però que no es faci gaire il·lusions: !en aquests casos... i li recomana que li expliqui a l'àvia.

El Quim parla amb el Tutor del Max a l'institut, que és qui l'ha trucat amb urgència. El professor li diu que des que ha tornat de les vacances està distret, no fa els deures i presenta treballs plens de faltes de tota mena. El Quim diu que no en sabia res . El tutor insinua que quan hi ha canvis tan sobtats en els nanos, sovint és perquè les coses a casa no van bé. El Quim ho nega amb molta contundència.

La Núria pregunta al Fede si no troba que el Marcel està estrany últimament. Ell surt per petaneres i contesta que sí, que tal com s'ha tallat el cabell, està horrorós.

A una de les taules de La Fusteria el Ramon i la Judit tenen una conversa una mica beneita sobre el nom del local i com de poc li agraden els bars a ella. La beguda ha perdut a molts i deixa anar un verset estil Isabeleta. Queden per estudiar la Bíblia.
En aquest moment entren la Pilar i la Roser i el noi els la presenta tot anant cap a la sortida i els deixa amb les ganes de tafenajar més.

Les dues dones han anat a dir a la Núria que li han trobat una feina al seu pare.
La feina en qüestió és de descarregador i el Jordi es rebota ferit en el seu amor propi -aquell que només té quan no convé-. Diu que aquesta feina la seva mare li ha buscat per humiliar-lo, que ell encara és el seu pare i aquesta feina no la farà, que ell té estudis i no ha pas de treballar envoltat de moros.
Aleshores la Núria explota i li diu que "aquests moros" que diu ell, mantenen la família, no com altres. El Jordi es fa l'ofès.
Amb tot això, la Marta, farta de l'ambient fabulós que es respira a la casa, s'ha aixecat de la taula sense acabar de menjar i ha marxat.

La Mari ha anat a veure al Toni a la presó. Li costa comportar-se i conversar amb naturalitat i el seu germà detecta que passa alguna cosa. Al final la Mari li diu que ha tallat amb el Natxo però no li vol dir perquè i li venen les presses d'anar-se'n.

El Max passa amb la Kristina per la lampisteria a dir al Quim que tornarà tard perquè han d'anar a fer un treball a casa el Joel. El Quim no s'ho creu i s'enfila amb el què li ha dit el tutor sobre ell.
La Kristina quan veu que van maldades, fa que se'n va, però el Quim també li crida a ella. El Max la defensa dient que no en té cap culpa. El Quim diu que a partir d'ara, després de l'institut, anirà cap allà a fer els deures i que ja pot començar. El Max s'hi encara contestant-li que no li dóna la gana i acaba dient-li que no li estranya que la Iolanda l'hagi deixat sol.
El noi marxa i el Quim queda fotut. Llavors truca a l'Ampar i li diu que necessita parlar amb algú.

La Marta està a La Fusteria amb l'Albert i no vol tornar a casa per no veure aquell imbècil. L'Albert diu que marxi i que li encantaria viure amb ella.

A casa la Montse reben una trucada d'Itàlia: és la mare de la professora que buscaven. Els diu que l'Eduard és a Guatemala.

L'advocadessa li pinta un panorama molt negra a la Mari: les proves mèdiques, els antecedents d'ella, els testimonis que els van veure al bar, el bon comportament del Natxo com a assistent social....
La Mari perd un moment els nervis dient que sembla que la culpable sigui ella i ell la víctima.
L'advocadessa és clara: la Mari té totes les de perdre i a sobre li ho faran passar malament, però si ho vol, ella portarà el seu cas i arribarà fins on calgui, prò que no es faci il·lusions "a aquest malparit no li passarà res".

Antaviana