.. El cas Natxo continua el seu curs. Els dos polis, insípids però eficients, van a veure el Fede i li demanen la seva opinió sobre el presumpte violador. El Fede assegura amb ènfasi que el Natxo és incapaç de matar una mosca i que, si algú el vol ficar en algun merder, segur que menteix; que just l'havia vist prendre una copeta amb la Mari de molt bon rotllo... I els agents de l'ordre se'n van sense explicar-li per què li demanaven el que li demanaven...

Però qui sí qui li explica el que ha passat és la Mari, i el Fede s'adona que ha ficat els peus a la galleda, cosa que encara el posa de més mal humor: ha defensat el Natxo quan es mereix anar a la presó. La Mari li demana que no digui res del que ha passat a ningú, ni tan sols al Marcel...

I el Marcel continua en fase de transformació: ara va al poliesportiu on treballa l'Albert a fer músculs, per si van maldades.
La Paquita i la Dora, que es disposen a fer una sesió natatòria a la ja mítica piscina polvera, comenten el canvi del Marcel.
L'Albert apareix amb el nou monitor: el Quico, que és, pel que fa al lligar, una mena de Lobo però en versió aquàtica. Tan bon punt veu la Dora, el Quico no perd temps i li tira els primers "tejus", basant-se en la joventut de la dona...

Al Jordi, la presó li ha accentuat la droperia: vagareja en pijama tot el dia, s'està assegut amb els peus damunt la taula i sense fer un gest ni per sortir al carrer ni molt menys per buscar feina. Aquesta actitud comença a crispar la Núria, que va de cul i s'adona que se li ha instal·lat un paràsit difícil d'espolsar-se.
La Marta també l'evita tant com pot, però el Jordi, a part de fer-se una mica la víctima, segueix en la seva actitud habitual, és a dir, mandrejant tot el sant dia.

El Max està amoïnat i fet pols. El seu amic Joel li parla d'una festa amb moltes noies però ell segueix com si sentís ploure. Finalment, el noi confessa al seu amic el que li passa i assegura que, si bé no va poder fer res per la seva mare, sí que mirarà d'ajudar el Quim perquè no s'enfonsi.

La K i el Joel miren de fer-lo sortir de casa i dur-lo al cinema, però el Max s'hi nega. Amb el Quim intercanvien poques paraules però s'estableix un corrent de simpatia entre el lampista destrossat i el noi; el Max li diu que demà, quan surti de l'escola l'anirà a ajudar a la lampisteria i el Quim s'emociona, molt trist.

Al Marcel les coses se li estan posant cada cop més difícils: no té temps per acabar la cançó que estava fent i rep un xàfec del Gus secundat per la Núria; després, a la porta de la discoteca, el porter li parla del famós Charco i el Marcel no fa més que ficar la pota. El porter li troba per casualitat el paperet on apuntava els versos de la cançó i, ara sí, queda una mica desconcertat, tot i que es defensa amb relativa rapidesa. "Ets un tio especial, Iñaqui", fa el porter, potser amb la mosca al nas...

El Natxo entra a La Fusteria i el Fede el fa fora de mala manera: "no et trenco la cara perquè ets en el meu bar". L'assistent social intenta explicar l'inexplicable, però el Fede no se'l vol escoltar.

Així que el Natxo decideix anar a parlar amb la Mari. Quan ella li obre la porta pensant-se que és la Laura, queda mig terroritzada: l'insulta, li diu que si no se'n va trucarà a la policia...
Però el Natxo només es mig disculpa i li recorda que es vol casar amb ella, que no enten perquè ha trucat a la policia, que si està boja... I ella, per fi, li tira l'anell als morros i li diu que se'l fiqui on li càpiga...

Spock