.. Al Peris, la Paula ensenya contenta les figuretes que han comprat per renovar una mica el pessebre i el Manel comenta que l'han cridat per una altre feina, a veure si té sort.

Ja a casa seva, la nena té pressa per acabar de muntar el pessebre i el pare no troba unes claus, cosa que el posa nerviós.
La nena insisteix una mica impertinent i ell l'ajuda a col·locar el caganer tal com ho fa sempre la Viqui, però les llumetes hauran d'esperar perquè s'han d'arreglar i ell ha d'anar a l'entrevista de feina.
Li torna a advertir que no obri la porta a ningú i se'n va...
Però la nena està disposada a acabar el pessebre, tant si hi ha son pare com si no.

El Iasir no es deixa ajudar: es troba el Nelson i la Pilar al Peris; ella li ofereix diners però el pakistanès refusa, amoïnat per la renovació de papers. El Nelson s'ho fa venir bé per deixar-li mig entrepà.

La Pilar, un cop més, es disposa a ajudar-lo i recorre Sant Andreu per tal de trobar-li una feina i facilitar-li així l'obtenció dels documents de residència.
Ho intenta a la fusteria i al Peris, sense èxit: tots van carregats de feina però, de sobte, ja estan bé com estan...
I és ella que comenta a la Roser que el contractarà a la parada perquè treballi amb el Rafa...

L'Alfons està trist i desanimat; pensa en la mort i demana a la Teresa on l'enterraran, que li agradaria que passessin junts l'eternitat, però cadascú té la seva vida anterior amb els seus respectius morts... i la Teresa desvia el tema i li recomana que es distregui.

Més tard, la Teresa demana al Narcís que l'ajudi a animar l'Alfons i ell ho intenta proposant-li de jugar a dames o a algun altre joc, demanant-li sense massa convicció d'anar al cinema... I l'Alfons respon que no pateixi per ell, que ja està més animat.
Aleshores el Narcís confessa el seu problema dansaire i l'home s'ofereix a ensenyar-li a ballar. A ritme d'una música lenta, tots dos inicien els primers passos entre rialles i tendresa, talment un avi i un nét.

El Manu va a l'hospital a veure sa mare. La infermera es sorprén de veure'l i li diu que la dona està, potser, una mica millor. Però el noi té un neguit: van fer alguna cosa malament per propiciar la infecció? I la infermera el tranquil·litza.

El Gus decideix compartir pis per alleugerir les dispeses. A la K no li fa gràcia que comparteixi casa seva amb una noia però el noi està decidit a alegrar-se la vista i part de l'estranger, així que rebutja sistemàticament a tots els llogaters que van passant per casa seva, siguin ideals o estrafolaris fins que troba la noia protagonista d'aquell acudit que acaba amb allò de: "pa qué, ¿pa cagarla?": una noia bonica que no parla i, quan ho fa per dir que es diu Àfrica, és a punt d'esquerdar tots els vidres de l'edifici.

l el no casament del Fede segueix portant cua: d'una banda, als pares de la núvia no els han tornat els diners al restaurant, i la Cecília es queda amb un pam de nas en descobrir que els creuers no tenen possibilitat de devolució de bitllets...

El Manel va a l'hospital desanimat: un cop més, no ha agafat la feina.
La infermera l'informa que el seu fill ha estat allà una estoneta i el Manel se n'alegra... però l'alegria dura poc perquè es dispara l'alarma als aparells que controlen la Viqui. Els nervis de l'infermera són evidents, perquè surt volant a buscar el metge.

Al carrer, el Manu es disposa a tocar una cançó amb la guitarra quan es troba amb la Paquita, que li ofereix la pensió i intenta un acostament pare i fill. Ell li demana que no s'hi fiqui i, trist, comença a cantar una cançó més aviat insípida.
Sense saber per què, el Manu s'emociona i mentre toca plora.

I mentre la cançó sona al carrer, el Manel espera molt nerviós que surti algun metge.

A casa, la Paula decideix encendre les llumetes de Nadal que, tot fent una espurneta, peten.

El Manu segueix tocant la seva cançó.
La Paula ha quedat una mica trasbalsada pel petit ensurt.
A l'hospital, un metge amb cara greu surt de l'habitació de la Viqui i davant la mirada interrogadora del Manel, fa que no amb el cap.
Que no. Com si ja no s'hi pogués fer res...

Spock