.. L'Alfons arriba, a tres cames, a casa. L'acompanyen l'Ivan i la Teresa. Va ben tou.
El Narcís no se'n desempellega, el vol acompanyar a fer les passejades que li han prescrit, tota l'estona enganxat al braç de l'home, es resisteix a baixar amb l'Ivan, que avui passa d'estudis per anar a la botiga...
L'avi s'exclama a la Teresa per haver-se espatllat, per haver perdut el viatge, per no haver-se conegut anys abans, perquè el Borja, el séu net, no l'ha vingut a veure cap vegada, de lo "desgraciat" que és el séu fill... la Teresa mira de treure-li cabòries del cap.

Al Peris, la Clara esmorza amb la Dolors, que comenta que té molt deixat el séu pis i que està pensant en llogar-lo. La cara de la Clara és un poema.

Les germanetes també esmorzen. La Pilar mira els diaris i comenta que fa dies que no diuen res dels paquistanesos i davant els comentaris despectius de la Roser, diu "- Tu no els has vist"...
"- Ni penso veure'ls!" li respon la farmacèutica.

A la barra la Cinta i la Laura xerren de lo de bòlid que va el David. Sembla que a la jove se li han passat els malestars amb el séu home.

A la cuina de Can Solsona el Nelson fa bugada amb el polvo que li va fotre a la Clàudia. "- Aquí, amb la Clàudia!?"... el David no se'n sap avenir i li ha de parar els peus al cubà quan aquest, emocionadíssim, comença a explicar-li els detalls.
Apareix l'empolvada amb el simpàtic cap de cuina. El David fa uns suggeriments per el dinar dels nadals... i sembla que al Ricard li semblen bé. La Clàudia està que trina.

A la perruqueria la Laura segueix lamentant-se del poc que veu al David, a la Cecília que la està 'repassant'.
Quan comenta que l'altre dia ni el va veure perquè es va haver de quedar perquè el Nelson estava malalt, la Lola, que està 'repassant-se' a la cadira del costat, salta "- El Nelson? Què té?". I es queda tan emmurriada que la Mar fins i tot li pregunta si és que es troba bé.
En aquestes entra el Santiago, que ha anat a veure son pare i no l'ha trobat a casa. Està més suau i la Montse s'ofereix a acompanyar-lo al parc per a trobar la parella de veterans.

El que està feliç com un anís és el Francisco, que a la parada de la Pilar està signant autògrafs i rebent les alabances de les 'fans'.
La Isabeleta i el Rafa el burxen perquè torni al grup de teatre, però el Cisco no té ganes d'aguantar segons què.

La Isabeleta, tafanera ella, pregunta a la Pilar pels paquistanesos. La dona es queixa de que ningú els fa cap cas. Això motiva el Francisco, que proposa accions i que increpa als dos 'congregats' perquè ells passen de tot. Això porta a una sèrie de retrets 'biblics' entre la parella.

La Clara, a la fusteria, li exposa al Dani l'amenaça de la Roser de llogar el séu pis i quedar-se a viure amb ells. El bon fill disculpa a la mare, bo i que tampoc vol que es quedi.

El Nelson rep un bon ensurt quan està escombrant el terra del restaurant: es presenta la Lola interessant-se per la seva salut. L'home es posa altaner "- Ya cuando estuve contigo me hisiste la vida un yogurt", "- Tengo salú, tengo trabajo y tengo amor" "- Y, si lo quieres saber, estoy con otra mujer".
La Lola marxa escuada.

Més tard, a la cuina, el David i la Clàudia feinegen. La Clàudia li deixa clar que "- No m'agrada que em passin pel davant". És posa especialment desagradable, fins que el David marxa reptant-la "- Fes-me fora".
El que paga els plats trencats és el Nelson, que li fa meganyufes a la cuinera "- Oye, cosalinda, tu sabe que ayer me pasé toda la noshe pensando en tí?"... "- Treu-me les mans de sobre ara mateix", li escup la Clàudia, "- I espero que tinguis la boca tancada, per mi ahir no va passar res".
Un altre que surt escuat.

Al parc la Montse i el Santiago van xerrant mentre busquen la Teresa i l'Alfons. Quan els veuen, de lluny, a l'home se li posa cara de satisfacció a l'observar la placidesa i felicitat que desprenen.

Al pis de la Clara i el Dani, la Dolors ja ha fet el sopar i els hi dona "una bona notícia", ha posat el pis per llogar.

El que queda del grup de teatre, Cecília, Isabeleta, Rafa i Peris estan posant-se a fer lectura de l'obra.
Arriben la Pilar i el Francisco, mirant de fer prosselitisme per a la causa dels immigrants, proposant posar, fins i tot, una tauleta al bar per a recollir signatures. Davant la passivitat i el passotisme dels comediants la Pilar els increpa, però no en treu res.

Mentre l'Alfons i la Teresa recullen roba i xerren del Santiago, truquen a la porta i apareix el fill, amb el Borja, convidant-los a dinar diumenge. L'Alfons mira de sortir-se'n, el Santiago demana disculpes i insisteix i la Teresa resol "- Vindrem, no tenim cap compromís".

Gòmix