.. El Peris segueix amoïnat amb el seu ritme sexual i estudia el tema a fons: els catalans som, segons un estudi que ell comenta, els que menys fem l’amor de mitja, dins l’Estat Espanyol. Li ho comenta a l’Alfons que darrerament se sent com un gínjol, i això fa agafar embranzida al Peris, ni que sigui per mirar d’aixecar... l’estadística.
Així que planeja un soparet amb bon vi i un final de festa apoteòsic amb la Cinta, però el David i la Laura s’han avançat i demanen a la dona si els pot fer de cangur del noi, que ells tenen entrades al teatre...
El Peris remuga però assegura que l’esperarà sense sopar, perquè avui toquen coets i petards.

Però com que l’obra de teatre era molt bona, la parella jove decideixen comentar la jugada tot fent un parell de copes i quan arriben són quarts de quinze.
La Cinta té pressa per marxar, però quan arriba i es disposa a emular la Kim Basinger a “Nou setmanes i mitja” en versió nostrada, s’adona que el Peris s’ha quedat com un soc, amb els auriculars posats i la ràdio a tota marxa...

El Max segueix dubtant si anar-se’n o no. Es troba a la K davant l’agència de viatges on haurà de comprar el bitllet i li diu que, tot i que ella voldria que es quedés, perquè la seva absència serà una gran pèrdua per ella, l’afanya, trista, a entrar a l’establiment abans que tanquin...

I així, una mica més tard, el noi va a veure la Clara per dir-li que dimarts se’n va definitivament.
La Clara es reprimeix el desig de retenir-lo però queda molt trista.

El Fede segueix sense treure’s del cap la Blanca: no dorm, no es concentra...
Demana consell a la Remei, la qual li dóna com a solució, tenir el cap ocupat tot el sant dia: ella mateixa, des que té el fill, no pensa ni en homes ni res, que també és trist. Així que encoloma el nen al Fede, que es passa el dia cuidant-lo, Davant la rialla maliciosa de tot Sant Andreu.

Com que ni així aconsegueix tranquil·litzar-se, fa una llista de defectes de la Blanca. Els defectes són pulveritzats un per un pel Sòcrates, i arriben a la conclusió que l’únic defecte que no té argument per destruir és que la Blanca és una dona.

El Iasir no té diners ni per pagar la gassosa que es pren. El Peris remuga perquè al pakistanès li’n manquen deu cèntims.
L’home promet pagar i va a l’obra on treballa perquè li deuen diners; l’amo, prepotent, argumenta que té problemes econòmics i que ja pagarà més tard, però el Iasir demana insistentment el que li deuen per poder enviar alguna cosa a la família, amb la qual cosa el patró veu el negoci: li allarga una quantitat miserable de diners i diu que ja cobrarà més el mes que ve.

Trist, el pakistanès va al locutori per parlar i amb el Nelson tots dos es lamenten de com és de trist haver de dir mentides a la família llunyana per tal que es quedin contents i es pensin que aviat es veuran...

La Clara s’ha passat la tarda a l’habitació i ara no pot dormir. El Dani la va a veure en pijama i li diu que la partença del fill no és culpa seva.
Això encén la dona que increpa el marit: naturalment que no és d’ella la culpa, sinó del Dani, i ell reacciona també nerviós fins a dir-li que la Clara s’ha de ficar al cap que el noi sempre ha volgut estar amb son pare...
La dona no pot més i li etziba una bufetada que ressona fins al pis dels veïns i, en veure l’home trist i desconcertat, demana disculpes immediatament, adonant-se que ha perdut del tot els nervis...

Spock