.. A casa la Clara estan acabant de dinar en un ambient glacial. El Max comença a desparar taula i, la Clara, aprofitant que el noi és a la cuina, demana al Dani que miri de fer un esforç per relaxar la situació. El seu company contesta que el noi no facilita les coses i, canviant de tema, pregunta a la seva dona a quina hora té l'entrevista i li explica que ell ha d'anar a buscar una calaixera.
Sona el mòvil del Dani i, mentre contesta, la Clara li demana una actitud conciliadora al Max, que es queixa que el Dani no faci l'esforç d'entendre'l. La seva mare li demana temps.
Quan tornen a estar tots tres junts, la Clara s'ho manega perquè el Dani accepti que el Max l'ajudi amb la calaixera i que el Max -que sembla que de veritat vol fer l'esforç d'arreglar les coses- accepti.

La Paquita intenta convèncer la Marta que agafi un taxi o es deixi acompanyar per ella o per l'Ivan, però que no agafi ella el cotxe per anar a buscar la roba, ja que està prenent tranquil·litzants i es podria adormir. La filla li respon que no es preocupi tant, que ella està millor perquè les pastilles que pren són una meravella i, avui, fins i tot ha dormit tota la nit d'una tirada. Aviat serà tota una altra.
La Paquita somriu i diu que així ho espera. Aleshores la Marta li fa notar que fa dies que no va a l'hospital i diu a la seva mare que, tot i el què li va dir l'altre dia, comprèn que hi vulgui anar. . La Paquita contesta que primer és ella i que, si de cas, després ja i trucarà.

A La Fusteria el Marcel, el Fede i el nou barman fan broma una mica de tot: del trasllat del Marcel i de la fi de la seva llibertat, de les filosofades del barman (fotetes li diuen 'Sòcrates') i del Fede i els seus maldecaps amb la Blanca. Fan la serveseta junts i el filòsof dictamina a favor del Marcel que la vida és de qui s'arrisca.

El Max fa estona que espera el Dani a cal Peris. Mentrastant, la Cinta li pregunta si té notícies del Quim i si de tant en tant els truca. El noi contesta que sí i ella li demana que que la propera vagada que hi parli li digui que també la truqui.

Una mica més enllà, la colla del teatre discuteix quina obra faran, però ningú està per la feina. El Peris de mal humor, la Lola abduïda a no se sap quin planeta i el Cisco entre dues aigües. Al final decideixen que ja s'ho pensaran i faran propostes la propera vegada.
La Cecília, quan els homes les deixen soles, pregunta a la Lola què li passa i li recomana que no pensi més amb el Nelson. La Lola diu que no és per ell que està així, sinó per una altra cosa i que no es troba massa bé. Per acabar amb el tema, afageix que se n'ha d'entornar a la parada.

Finalment a pareix el Dani. Paga la consumissió al Max i se'n van. Pel camí, el noi intenta tenir una conversa normal amb el fuster, però la veritat és que sona bastant forçada.
Quan arriben a lloc, el Max demana al Dani si no va a buscar la camioneta per carregar la calaixera. Aleshores es desferma la tempesta: el Dani li diu que la calaixera ja l'ha recollida ell abans i, quan el noi li pregunta què hi fan allà, donçs, l'home contesta que vol que parli amb un amic seu.
Llavors el Max comprèn que tot ha estat una estratègia per portar-lo al psicòleg. Discuteixen. El Dani continua amb la seva idea de voler-lo ajudar perquè potser l'únic que li passa és que està confós, però el noi li crida que potser l'únic problema és que ell és "gilipolles".

A la sortida de l'escola de música, el Gus mira de convèncer a la Núria per apuntar-se a una setmana de música en algun lloc.
Ariba el Marcel que l'ha vinguda a trobar. El Gus, amb l'estil i to que el caractiritzen, els pregunta si és la nit de noces i els demana si pot anar a dinar amb ells. Rep una negativa, naturalment. També s'ofereix a la Núria per consolar-la quan comencin a discutir i barallar-se.
Quan la parella queda sola, el Marcel proposa a la Núria no esperar la nit.

A la perruqueria, les dones fan safareig. La Cecília comenta que el Fede és negat pels esports i per les dones. La Roser, li pregunta si no té ganes que es casi i la perruquera flipa: "casar-se, el Fede?" "li agraden totes les dones, però cap no seria capaç d'aguantar-lo".
La Roser canvia de terç i demana si a la Lola ja li ha passat el "susto": la van veure tirant-se les cartes i fent cara d'haver vist un fantasma.

La Marta demana pastilles per dormir a la Blanca. La farmacèutica les hi nega perquè no porta recepta mèdica i ja està prenent tranquil·litzants. Li diu que provi amb la valeriana, però la Marta contesta que no li fa res i que porta quatre nits sense dormir, fent voltes al llit. La farmacèutica li recomana que parli amb el metge, que, probablement, li agumentin la dosi de tranquil·litzants tot fent-li prendre, també, mitja pastilla a la nit.

La Cecília va a trobar la Lola a la parada i li proposa d'anar a sopar per parlar una estona. La venedora respon que no li ha d'explicar res i que només té ganes d'anar a casa i ficar-se al llit.
Aleshores la Cecília li pregunta sense embuts què li van dir les cartes, que la Roser va veure com les mirava i que la trasbalsaven. Llavors la Lola explica que li va sortir la torra a l'inrevés, que és el signe de la mort i que està molt preocupada perquè des del sopar dels bolets que no es troba bé. La perruquera opina que la separació l'ha trastocada i que ha fet bé de dir-ho en veu alta perquè així ella mateixa s'adonarà que és una ximpleria. Decideix acompanyar-la a casa.

El Dani arriba a casa i troba al Max fent-se la bossa. Intenta que es quedi i li pregunta on vol anar. El noi li respon que a ell no li importa... El company de la Clara li demana què té de dolent parlar amb un psicòleg, que hi ha molts nois de la seva edat que es confonen i no saben el què volen. El Max no està per discursos i replica que sap perfectament què vol i què no vol i el què li agrada i el què no: li agraden els nois, i si ell no ho pot entendre, que es foti. El Dani li recorda que es va enamorar de la seva professora i que a veure si és gaire normal que surti amb tius...
El noi talla aviat dient que no vol tenir aquesta conversa amb ell i marxa sense esperar la Clara, tal com li demana el Dani.

La Núria i el Marcel estan a casa envoltats de música i petons. Ell li fa saber que té por que ella es cansi d'ell...
Truquen. Es pensen que deu ser el Fede i que els espatllarà la festa. El Marcel diu de no obrir, però la Núria va cap a la porta, obre i es troba al Max amb la bossa.
Seca i antipàtica pregunta què passa. El nano, al pas de la porta li deixa anar sense més que li agraden els tius, que el Dani és un imbècil perquè no ho vol entendre, que se n'ha anat de casa i que ve a viure amb ella.
Entra i veu al Marcel...

A la seva habitació de la pensió, la Marta no para de donar voltes al llit sense poder dormir. S'alça, es refresca, beu, torna al llit, torna a obrir el llum... i es pren una pastilla. Tanca el llum, dona més voltes, torna a obrir el llum i es pren un parell de pastilles més.

La Clara està desesperada. Recrimina al Dani que hagi intentat portar al Max al psicòleg. Li diu que el tracta com si estigués malalt, o potser és això el què pensa? I que, a més a més, no sàpiga on és. Ell intenta excusar-se dient que no pensava que s'ho prengués tan malament i que ara el què cal és trobar-lo.
Truquen a la porta i va a obrir la Clara, pensant que potser és el Max, però és la mare del Dani, ploriquejant: "el papa, se n'ha anat, ha marxat de casa".

Antaviana