.. El Narcís ha d'anar a treballar i fa el ronso amb el pretext d'acabar el què està llegint.

La Clara vol convèncer la Núria que es quedi a sopar amb ells aquest vespre perquè venen els pares del Dani. Però la Núria diu que ja fa dies que ha quedat amb uns companys de l'escola i no pot fallar.
El Max també mira d'escaquejar.se: ha d'estudiar perquè demà té un examen i la K li ha dit d'anar a casa seva. Però la Clara, inflexible, li diu que estudiï a la tarda i que igualment ha de sopar. El noi rondina perquè troba molt pesada la mare del Dani.

El Narcís ha acabat el llibre i li diu a la Teresa que ja poden marxar. L'àvia i el Peris li pregunten si li ha agradat i el nano contesta que no l'ha entès gaire, tot i que és d'aventures al fons del mar. El què sí que li ha quedat és la preocupació de saber que és un món perfecte i li pregunta a l'amo del bar que li sembla que deu ser. El Peris li respon que no ha estudiat prou per contestar una cosa així.
Mentre la Teresa i el Narcís surten del bar per anar a la perruqueria, entre la Paula i el Narcís li pregunta a la seva àvia qui és.

El Marcel i el Fede fan reclutes per poder jugar el partit de bàsquet que ha de decidir on viurà la parelleta. Al Fede li sona el mòbil i pel què contesta sabem que torna a concertar una cita eròtica amb la Sílvia, tot prometent-li que aquesta vegada no fallarà.
El Fede li torna a demanar a la seva mare que es quedi al bar.

La perruquera nova acaba de pentinar a la Teresa i a la dona li agrada com ho ha fet. Comenta amb la Cecília que ja ha signat el contracte. A veure què li semblarà a la Montse, perquè la noia és una mica estrafolària.
La Cecília pregunta a la Teresa si tot va bé després de la trobada de l'Alfons amb el seu fill. La dona respon que , de vegades, els fills t'amarguen la vida. La Cecília hi està d'acord.

La Isabeleta mira de fer veure a la Lola que és normal que el Nelson saludi a la cuinera de can Solsona si són companys de feina. La Lola continua convençuda que l'únic que vol ell és tenir segur el permís de residència, per quan se li acabi el contracte. La Isabeleta li respon que li vol fer mal a ell i la que en sortirà escaldada serà ella.

El Narcís troba la Clara a la parada de la Pilar, que despatxa el Rafa, i ho aprofita per preguntar-li què és un món perfecte. La Clara bufa i respon que no creu que existeixi. Acaba de comprar i marxa.
Aleshores el Rafa li demana al noi que li ho pregunti a ell. El Narcís es posa content pensant que algú ho sap, però el Rafa li engega una parrafada bíblica i l'acaba de deixar espès.

L'Alfons i la Teresa parlen dels problemes amb els fills. L'home té por que, com diu ella, ara no li deixin veure el nét i enveja la relació que hi ha entre la Teresa i la Montse. La dona li explica que també hi ha hagut mals moments i recorda com es va portar de malament amb el Huari al principi. Va acabar entenen que la parella s'estimava i no perd l'esperança que al fill de l'Alfons li passi el mateix.
L'home no ho veu gens clar i, aleshores, la Teresa, per distreure'l de les cabòries li proposa anar al cine a la nit: avisarà l'Ivan perquè es comprin sopar. Que comencin a espavilar-se!

El sopar a casa la Clara és un calvari pel Max, que es veu sotmès a un interrogatori sobre el què vol fer en el futur i, sobretot, sobre les suposades nòvies que té, que ha tingut i que tindrà. El pobre noi està negre i el clima general és espès amb la senyora que no para de cloquejar com una gallina. Al final el Max se'n afarta i, sense dissimular l'empipamenta, se'n va a l'habitació a estudiar.

La Núria al final no ha quedat amb els de classe i el Marcel li proposa de quedar amb ell.

El Fede és a La Fusteria menjant-se a petons a la Sílvia, que li proposa d'anar a casa d'ell i saltar-se els preliminars, ja menjaran després si els ve la gana. El Fede accepta, però just quan surten entra la Blanca que li diu que vol parlar amb ell. El noi li contesta que ara no pot ser, però ja se li ha tallat el rotllo.

L'Ivan i el Narcís estan comprant tantes porqueries per sopar que sembla que estiguin organitzant una festa. El Narcís decideix anar a comprar gelat, també. A la cua troba la Paula. El noi es presenta i li pregunta com se diu. Fan conversa i descobreix que a la nena no li agrada la xocolata i que demanarà un gelat de fruits del bosc. Aleshores ella li explica que el seu pare sempre diu que abans, al fons del mar, hi havia un món perfecte. El Narcís queda pertrificat i li demana si li agraden els dofins. La nena respon que sí, però s'acaba la trobada perquè el seu germà la crida.

L'Alfons i la Teresa surten del cine contents. És una pel·lícula de la Marlen Dietrich que han vist un munt de vegades, però que ha tingut el do de treure totes les cabòries del cap de l'Alfons, que comenta admirat el què una dona és capaç de fer per amor.
Riuen i la Teresa, que primer diu que és tard i que ha d'anar cap a casa, acaba proposant d'anar tots dos a la pensió. L'Alfons no se'n sap avenir i li pregunta si n'està segura.

A casa la Clara, la seva diguem-n'hi sogra els critica perquè consenten massa al Max, que no ha sopat. El Dani està neguitós.
La dona canvia de tema i encara és pitjor. Pregunta per la feina i els anuncia que els seu home i ella els volen fer un regal. Llavors treu un feix de bitllets. El Dani i la Clara diuen que no ho poden acceptar i, el seu marit, esplota exasperat perquè, sense tenir-lo gens en compte, ha fet just el què ell no volia: donar diners al fill sense que aquest hagués demanat ajuda. Ella va a la seva sense escoltar ningú. El seu marit l'amenassa amb el divorci, cosa que no l'afecta gens perquè no s'ho creu, segura com està que no sap viure sense ella.
El Dani s'acomiada de la seva mare i, quan queden sols amb la Clara, reconeix que la seva mare és insoportable, però, al capdevall, és la seva mare.

El Fede entre a la farmàcia i la Blanca irònica li pregunta si vol condons o encara li'n queden. Ell, enfadat, li diu que sembla que ho faci espressament: cada vegada que queda amb la Sílvia es presenta ella i li esguerra la festa perquè amb ella a prop no pot fer res. Li recrimina que hagi anat a comprar justament aquesta farmàcia com si no n'hi hagués cap més a la ciutat i li pregunta que de què volia parlar. La noia contesta que del sopar. S'estan comportant com criatures quan ell li va deixar les coses prou clares: se l'estimava però no volia compromisos. No li pensa anar al darrera, però pensava que podien ser amics. Per descomptat, tampoc contava amb ell per aconseguir el seu objectiu: ser mare. El Fede queda estorat. Vol ser mare a seques 'Sense matrimoni ni res?' La noia diu que això li és igual i que entre ells dos no hi haurà mai més res.

A la pensió, l'Alfons està un pèl nerviós. Proposa posar música però la Teresa li diu que no cal, només que apagui el llum de la tauleta. Ell li demana si no es treu la jaqueta. Ella respon que fa tan de temps que.... l'Alfons li diu que si se'n vol anar.. La Teresa contesta que no, que es queda amb ell.

Antaviana