.. La Mari s'acomiada de la Pilar i la Roser amb la Desi. La Roser adopta la seva típica actitud rondinaire, però la Pilar està tova com un pa de pessic de Vic; tova i molt trista. en el fons comprèn la Mari i per això no li retreu el viatge, però sap que difícilment tornarà a veure la seva néta. Demana a la noia que li deixi la nena mentre ella fa les maletes i la perruquera (que ara muntarà un centre d'estètica a Granada), accepta després de fer-se pregar una mica.
Tan bon punt surt la Mari, la Pilar i la Roser passegen la Desi i es fan fotos que tira el Rafa.

Els Peris segueixen discutint per les activitats extraescolars del Xavi quan entra al bar un altre pakistanès a vendre tota mena d'objectes. El Peris, confonent-lo amb el de dilluns, el fa fora de mala manera, cosa que li retreu el Franciscu i també la Cinta.
Així que el venedor ambulant, juntament amb el de l'altre dia, decideixen estirar la seva flasada al terra just davant de ca la Mari.

La Teresa ha estat pensant en la proposta de l'Alfons però té clar que no se'n anirà a viure amb ell. aconsellada per la Cari, troba una solució intermitja, així que va a buscar l'Alfons i, en pla sorpresa, el duu a la pensió de la Paquita.
Ell accepta de bon grat el canvi de residència i, ja a l'habitació, proposa a la Teresa que es quedi una estoneta amb ell, però ella respon que ja hi haurà temps per això i se'n va, deixant l'Alfons resignat però content en el fons.

Per cert, que a la pensió, la Socorro sembla una màquina: ho ha enllestit tot en un tres i no res tot cantant una versió anys quaranta de "tu me das cremita, yo te doy cremita..." O potser no era aquesta? Sigui com sigui, el que és segur és que cantava mentre l'escombra intentava el rècord Ginnes.

La Pilar i la Roser arriben davant de casa la Mari i la Pilar demana a sa germana que la deixi pujar sola. La Roser rondina però la deixa fer i, quan es queda sola, observa com els pakistanesos treuen els seus estris per vendre.
Mentrestant la Pilar parla amb la Cari i li demana que doni a la perruquera les famoses arracades que li va regalar en casar-se amb el Ramon. Les arracades han de ser per la Desi. La Cari accepta i li assegura que la nena sempre sabrà qui és la seva "àvia catalana" i que Granada no és tan lluny, o sigui que no han pas de perdre el contacte.

La Pilar surt plorant i la Roser, ja al carrer, li diu que la cuidarà. en aquest moment els pakistanesos veuen venir la policia i recullen a tota velocitat. Es posen a córrer i, en passar pel costat de la Pilar, un d'ells li dóna involuntàriament un cop amb la manta que la fa caure al terra.
L'home fa cara d'amoïnat, mira enrere i va per ajudar la dona, però té la policia que els estalona i segueix corrent.
La Pilar es queixa de mal a la cama i un agent de policia l'atè...

La Mari s'acomiada de la Cecília i es queda un moment sola a la perruqueria, a recordar tantes i tantes coses com ha viscut aquests darrers anys: el Toni, el Santi, el Ramon... tot passa pel seu cap com una pel·lícula sense final.
Arriba el Marcel per acomiadar-se de nou i, sobretot per saber com està la Mari. Ella comenta que és a punt de començar una altra etapa, però que a les pelis antigues sempre se sabia quan era el final perquè els protes es feien un petó... i això és el que pretèn fer; el Marcel de moment es resisteix suaument però finalment es fan un petó llarg i trist.
Ella demana al periodista que se'n vagi i, ara sí, plora baixet mentre tanca les persianes de la perruqueria...
Bon viatge, Mari!

Spock