.. Bar Peris.- En Peris i en Quim són a la barra ( no se sap ben bé qui fa pitjor cara) prenent-se algun tipus de pastilla efervescent. Parlen de les properes vacances però a cap dels dos se'ls veu amb ganes d'anar de càmping. En Peris, nostàlgic, diu: Fa quatre dies que estàvem tots junts.........ja no queda res.
Entra en Huari i s'emporta en Quim per tal de firmar els papers de la nova societat.

Pis Cinta.- Hi són ella i en Guillem recollint les últimes coses. Mentre ell baixa a posar els trastos al cotxe, ella s'espera a que arribin en Marcel i la Mari. Va recorrent el pis amb la mirada trista i veu l'entrada de teatre, que agafa i posa dins d'un llibre que, al seu torn, va a parar dins la bossa de mà.

Pis Marcel.- En Fede ajuda la parella a baixar caixes i mentre és baix, la Mari fa broma amb en Marcel respecte les moltes nòvies que ara hi podrà portar ("maldita" la gràcia que li fa a ella). Es confessen que han estat bé junts i en Marcel li diu tot somrient: Som la prova vivent que els homes i les dones poden ser només amics (Ui, quina gràcia li fa això a la Mari).

Pis Adrià.- La Núria ha trucat a la Clara per dir-li lo d'en Jordi i s'hi enfada quan s'adona que sa mare tampoc pensa fer res per ajudar son pare.
Aleshores arriba la Carme i la Núria s'hi torna a enganxar per la mateixa raó. La Carme li diu a sa filla que li han ofert una feina a Figueras i que vol saber què en pensa perquè hi haurà d'anar a viure. La noia li diu que ja pot fotre el camp i quan la Carme li vol fer entendre que ella ja ha ajudat prou a en Jordi, la Núria li deixa anar lo de la malaltia fingida. Això deixa a la Carme molt tocada i vol saber si li ha dit en Jordi. La Núria, una mica tocada també per haver-ho dit, li diu que li va dir l'Andreu.

Plaça.- En Ciscu li explica a la Lola lo de la detenció d'en Jordi i parlen dels diners que encara no han recuperat.

Pis Adrià.- La Carme prova de justificar aquella malaltia que no ho era i la Núria sembla que ho pot entendre i es va calmant mica en mica. Li demana a sa mare que, com a mínim, el vagi a veure però la Carme no ho vol fer, ja ha fet prou sacrificis per ell que no han servit de res. La Núria pensa buscar un advocat per son pare i la Carme li diu que ella no té massa diners per deixar-li però la noia no es rendeix, ja els aconseguirà.

Pis Montse.- Hi ha tota la família i en Quim brindant pel negoci. Apa que el Sant Hilari que es fot en Quim amb el cava.....Déu n'hi do!, els altres se'l queden mirant ben sorpresos.

Pis Cinta.- La Cinta li està acabant d'ensenyar el pis a la Mari mentre la nena dorm tranquil·lament al cotxet. La Cinta té cara de pomes agres i quan s'abracen amb la Mari per dir-se adéu, li cauen les llàgrimes.
En Marcel entra amb tot de paquets i es fan dos petons amb la Cinta a qui li desitja sort.
Mentre la Cinta prova de sortir del pis, en Marcel es col·loca darrere la Mari i l'agafa per consolar-la (també està una mica plorosa). La cara de la Mari és un poema, no s'ha desmaiat de miracle :-). La Cinta marxa.

Hospital.- La Marta està escoltant per enèssima vegada a en David dient que ja es troba bé i que no hi ha manera que li donin l'alta i que ell vol anar a veure son pare a teatre. Parlen de si seria una bona idea tornar a viure junts però decideixen que no, que en David ha de fer costat al seu pare i la Marta, a la Núria i que, a més, els hi va millor si no es veuen gaire. O sigui que en David li demana si vol ser la seva nòvia un altre cop i si fóra possible que deixés La Fusteria, tenint en compte que ara ell treballa al bar de casa. La Marta accepta sense oposar-s'hi gens ni mica, cosa que sorprèn molt agradablement a en David. La noia marxa perquè encara ha de fer coses abans d'anar a veure la funció.

MITJA PART

Pis Quim.- La Cinta hi ha anat a acomiadar-se. En Quim té La Traviata de fons i porta una depre de cavall, a més d'una borratxera lleu que la Cinta detecta. En Quim s'excusa amb la celebració a casa de la Montse.
Quan la Cinta li allarga un paper amb la seva nova adreça, en Quim el rebutja i s'enfada amb sa germana, de lo qual se'n penedeix tot seguit per demanar-li perdó. Està molt fotut perquè li marxa tothom: la Clara, en Max, sa germana......
S'abracen, plorosos tots dos, i ella li demana que cuidi molt del Peris. En Quim treu el CD de l'equip de música i li regala a la Cinta. Més plors.
Quan la Cinta ja és fora, en Quim, que anava a prendre's un cafè, decideix fer un canvi i es pren un got de vi.

Bar Peris.- Surt del "privat" amb una bossa per anar a teatre. Recull una taula, tanca els llums, s'ho mira tot, surt al carrer i posa el "tancat".

Carrer.- En Guillem ja és dins del cotxe però a la Cinta li costa d'entrar-hi. En això està que veu en Peris amb la bossa i ell la veu a ella a punt de pujar. La Cinta puja sense deixar de mirar el seu home pel vidre de darrere mentre s'allunyen.
En Peris fa exactament el mateix, palplantat al mig de la vorera i amb cara d'ensorrament definitiu.
Quan a els ha perdut de vista, en Peris segueix el seu camí fins el teatre; a través de la porta de vestidors hi veu els seus companys rient i fent broma.

Pis Mari (Ex Cinta).- La Mari li diu que no anirà a teatre, que anirà a veure en Toni a la presó. És hora de dir-se adéu i la noia repeteix un cop més les gràcies que ja li ha donat mil vegades. S'abracen i amb el cap entre l'espatlla d'en Marcel, la Mari li diu: T'estimo. En Marcel, que s'ho pren com una estimació amical, li assegura que ell també l'estima.
Quan el noi és fora, la Mari es fa el ferm propòsit de no plorar.

Presó.- En Toni és a la cel.la amb el company que li ha tocat, tot parlant de nòvies. Avui, aquest company de captiveri té un bis a bis amb la seva de nòvia. L'home li explica que n'està tan enamorat que quan surti, s'hi vol casar. En Toni diu que ell va pagar molt car això d'enamorar-se.

Pis Adrià.- Ara la Núria ho està provant amb la Roser. A la dona se la veu força turmentada i li demana a la néta que no el faci anar a veure, que no sabria pas què dir-li, però que, de tota manera mirarà d'ajudar-la amb això de l'advocat, tot i que només té els diners de la pensió.
La Roser li pregunta si és cert que en Jordi va intentar matar la Rut i quan la Núria li respon que en Jordi va perdre els nervis, la Roser s'inclina a creure que tot plegat és culpa de la Lolita.
La Núria afegeix que per tal d'aconseguir els diners, hipotecarà el pis (una altra que comença bé, també).

La Fusteria.- En Marcel admet davant d'en Fede que trobarà a faltar la Mari i la nena però en Fede l'anima, ara és la seva!, ara podran sortir tots dos a buscar ties!

Caprabo.- La Marta va de cul per tal d'arribar a temps a la funció. Com que no sap com muntar-s'ho, algú li suggereix que parli amb una tal Laura. Pel que donen a entendre, la Marta és ara encarregada i la tal Laura Martínez estarà sota el seu càrrec. (El paper el representa l'Àngels Bassas).

Teatre.- Els aficionats estan parlant del tema Jordi. En Peris és allà només de cos present perquè la seva mirada i el seu pensament són molt i molt lluny. Entra la Cecília, histèrica, com tot bon director d'aficionats, cridant a la gent que allò està a punt de començar. En Peris desembolica la pistola (Glups!)

Hospital.- En Santos ha anat a veure en David que segueix queixant-se que no li donen l'alta. En Santos li recomana que se l'agafi pel seu compte i que vagi a veure a son pare. No li han de dir dues vegades.

Carrer.- La Roser es mira la farmàcia de fora estant, hi entra. No hi ha ningú i ho va mirant tot, entristida. Entra el nou amo, en Vicenç Fabra i la seva dona, la Dora que li diuen que no obriran fins el setembre i que si vol alguna cosa. La Roser no vol res i amb un mig somriure, surt de la farmàcia deixant els nous propietaris ben estranyats.
Aleshores la dona penja el cartell de "Tancat per reformes" i encén un cigarret, cosa que el seu marit li recrimina. La Dora marxa, no abans que en Vicenç li pregunti de què vol la truita que farà aquesta nit.

Casa Regina.- La Paquita li diu a la Marta que vagi a viure amb ella però la noia ha de fer costat a la Núria i sa mare ho entén. Com que no sap què fer-ne d'una casa tan gran, la Paqui ha pensat llogar les habitacions (n'hi ha sis) i convertir allò en la Pensió Regina.

Presó.- La Mari i la nena són amb en Toni que s'ensuma lo d'en Marcel perquè ella no ha fet més que anomenar-lo des que és allà asseguda (si és que la policia no és tonta!). La Mari li assegura que cap problema, que se'l traurà del cap.

Carrer.- La Roser li diu a la Pilar que ha conegut els nous propietaris de la farmàcia i que ella s'ha quedat sense res ni ningú. La Pilar també s'ha quedat sense res ni ningú, en Ramon ja té pis propi, o sigui que li suggereix a sa germana de viure juntes, encara que només sigui una temporada.

MITJA PART

Teatre.- La gent va entrant (he vist l'Esperança, la mare de l'Esteve Padrós, que ves per on, no és morta!). La Remei saluda en Fede (que hi ha anat perquè sa mare no el mati) i li pregunta si necessita algú per La Fusteria; és la mateixa Remei de sempre. Però, clar, en Fede encara no sap que la Marta ho vol deixar i per tant, li diu que ell ja està cobert.

Carretera.- En Guillem va xerrant del que faran i deixaran de fer un cop a València i quan s'adona que la Cinta està en una altra banda, li pregunta què li passa. La dona només diu que no té ganes de parlar i que si pot posar un CD que li ha regalat el seu germà. La Cinta posa La Traviata i mentre l'escolta, sembla a punt de fer la mateixa fi que la protagonista.

Teatre.- En Peris obre lleugerament el teló i veu la cadira de la Cinta buida. En David entra per darrere i, davant la sorpresa de son pare, li diu que ja li han donat l'alta. Veu el seu pare tant fotut que comença a alliçonar-lo: que ell no està allà per veure'l fer-ho malament i que no pensi en ella. En Peris, cap cot, diu que no pensa en res més. El noi l'anima a tirar endavant: I fes-ho bé que t'estaré vigilant!, S'abracen fort i a en Peris li cauen les llàgrimes (És un d'aquells moments Peris tan ben aconseguits).
Sona el TIMBRE!!!!. Tothom a punt!!!!. La Lola i en Peris dalt de l'escenari començant...........

Carretera.- La Cinta ja s'està morint definitivament amb tanta Traviata; la seva cara reflexa un dolor que sembla insofrible, treu un kleenex de la bossa i en Guillem que veu l'entrada, comenta que és una llàstima no poder veure la seva obra. La Cinta, que sembla a punt de fer l'ànec, li demana que pari i que pari ràpid. Quan ho fa, surt disparada a vomitar en unes plantes del costat de la carretera.

Presó.- En Toni enganxa una foto de la Mari i la nena. El seu company torna del bis a bis, una mica pansit de pensar que encara li queda molt pel següent. Li ensenya a en Toni la foto de la nòvia i, mira quina casualitat, la nòvia en qüestió és la dona de la que tant es va enamorar en Toni i per culpa de la qual es va quedar sense un duro. Passada la sorpresa inicial, decideix no dir-li res del tema al company de cel.la.

Carretera.- En Guillem, que havia sortit corrent darrera la Cinta, l'acompanya altre cop cap el cotxe però la Cinta no puja, no vol pujar, no pot pujar.
Davant la sorpresa d'en Guillem, una Cinta mig embogida, obre el maleter i comença a treure les seves coses, li diu a l'home que ella torna a casa. En Guillem li vol fer veure que només està espantada, que és normal, que quan siguin a..........però la Cinta li diu que ella no està espantada, que està segura de voler tornar.
En Guillem es desespera, li diu que allò que els hi ha passat a ells, només passa un cop a la vida, que és la dona de la seva vida, que l'estima. La Cinta se'l mira i diu: Però jo no. M'he adonat que no estava enamorada de tu, m'he equivocat. Perdona'm.
En Guillem no es rendeix, li diu que només té por però aleshores, la Cinta, veient que per més que xerri no el convencerà i que, a més, se li està fent tard, agafa un parell de bosses del maleter i les llença amb força cap el costat de la carretera, tan lluny com pot.
Mentre en Guillem va a buscar-les, ella es posa al mig de la carretera i fa parar una furgoneta. Hi puja i en Guillem, al·lucinat, arrenca el seu cotxe darrere d'ella.

Teatre.- S'ha acabat el primer acte (suposo) i la gent aplaudeix entusiasmada. La Cecília està senzillament meravellada amb l'actuació de la seva estrella.

Carretera.- Ja tenim en Guillem en plena persecució de la furgoneta. El "furgonetero" es mira de reüll l'escot de la Cinta que amb tant trasbals se li veu més del compte i li proposa de parar en una àrea de servei. La Cinta cuita a cordar-se la brusa i li diu que només vol arribar a casa quan més aviat millor i que si pot accelerar, si us plau. L'home ja veu que no és el seu dia.

Teatre.- Ara en Peris està recitant aquell tros que tots ens sabem, el moment en que la seva dona anava de part mentre ell li agafava la mà. Tothom a platea té els ulls enaiguats.
Conforme avança el monòleg, a en Peris li van caient les llàgrimes i quan tornen a enfocar el pati de butaques, es veu a en David plorant, i a la Marta i a la Paquita, també.
En Peris va recitant, amb un sentiment tal que travessa tothom (fins i tot els que ens ho miràvem per la tele), ara ja plora a llàgrima viva. S'aixeca i va cap a la calaixera, l'obre i en treu la pistola (tensió muscial), es gira vers el públic, apunta la cadira buida de la Cinta i, poc a poc, gira la pistola i se la posa a la boca.
A platea, hi ha molta tensió, en Fede mig gira la cara per no veure-ho; entre bastidors, la Cecília es mira el Peris horroritzada...........

La Cinta baixa de la furgoneta davant del teatre, li fa un petó d'agraïment al conductor i entra al vestíbul.

En Peris encara té el canó apuntant el paladar i aleshores..................aleshores diu: NO! i llença la pistola: Per què collons m'he de rendir?.
La cara de la Cecília canvia a incredulitat: Ha canviat el final!. I en Peris segueix amb un monòleg improvisat, al seu aire, i allà hi aboca el que ha estat la seva vida: He rebut molts cops però cap m'han deixat estès a terra.
La Cinta entra en el moment en que en Peris, sense dir noms, parla d'ella: Aprendré a viure sense ella i si algun dia torna...............
Aleshores la veu i comença a baixar de l'escenari; ella també s'hi apropa. Mentre tots dos caminen, en Peris segueix: ...............ho deixaré estar tot per dir-li que encara l'estimo.
Es troben al bell mig de la platea i en Peris li pregunta: Has tornat?. I la Cinta respon: Sí, si encara ho vols. (Fins i tot en Fede intenta infructuosament amagar les llàgrimes).
Els Peris s'abracen plorant i tothom aplaudeix i plora (el que més, en David) mentre en Guillem s'està dret a l'entrada de la sala mirant-se l'escena derrotat.
Comentari de la resumista: PEP ANTON MUÑOZ, INSUPERABLE!!!!!!!!

tplana