.. El casament de la Lurdes/Regina és molt íntim i molt casolà, però els nervis de la núvia hi són igualment.
Mentre es muda, presumida, tot esperant el padrí, fa bromes amb la Paquita i es fuma el darrer cigarret a manera de comiat de soltera. Arriba el padrí amb les flors reglamentàries i un verset on es parla de la Regina i dels miracles de Lurdes... Tot és eufòria i festa.
I també a l'esglèsia tot és alegria, malgrat que el mossèn és ben bé un capellà d'ofici, ben allunyat del mític i irrepetible mossèn David de Nissaga... Hi ha un moment de nervis quan el Ferran no troba els anells, però tot acaba bé i finalment la parella es fa el petó de rigor, amb l'abrandament entusiasta de la Regina/Lurdes.

Després, un dinar íntim preparat per la Paquita: els nuvis, la pròpia Paquita i el Lluís.
El Ferran reparteix puros a tothom menys a la núvia i fuma amb delectació, tot provocant la seva dona que aguanta el tipus; això sí: s'empassa una copa de cava en tota regla tot dient: "No l'havia tastat des de jove.."
Arriba l'hora del brindis i el Ferran diu: "Per aquesta dona meravellosa." I, tot seguit, el nuvi demana a la Paquita i el Lluís que els deixin sols, que vol estar amb la seva dona... En quedar sols, la Regina/Lurdes proposa d'anar a l'habitació, però el Ferran diu que, de moment, vol parlar amb ella...

A l'hospital hi ha bones notícies: el Peris surt de l'habitació del seu fill i informa que ja li estan traient la respiració assistida i els tubs, i que es preveu que aviat es despertarà.
Queden sols la Marta i el Narcís a l'habitació del David i el noi li parla, explicant-li que l'Adrià s'ha mort i que està trist per això, però content perquè el David s'està curant... li diu també que, quan li va dir que si li donaven un cop al cap estornaria tonto, ho havia dit de broma... i aleshores, el David mou una cella, i la Marta li fa un petó que tindrà efectes terapèutics a curt termini...
I és que, poc més tard, el Peris apreta el peu del noi per veure si reacciona... i el David diu, amb el seu estil inconfusible: "Papa, per què no et toques els collons?"
Tot és alegria al seu voltant, però el noi no recorda com ha arribat fins allà.

El Narcís, malgrat el que li ha dit al David, està molt i molt trist. S'emociona quan la Núria li dóna les dames de l'Adrià, i la Carme li regala també aquell pijama que l'avi no va arribar a estrenar... el Narcís comenta que té tres coses de l'Adrià, de les que es poden tocar: les dames, el pijama i el maletí de massatgista, però de seguida es pregunta amb qui jugarà a les dames... i tot i que li diuen que, de jugadors en trobarà segur i que, ben aviat haurà d'ensenyar l'Isaac, el noi segueix molt trist.

I ja a casa seva, s'està mig estirat al llit, mirant avorrit la tele; la Teresa mira d'animar-lo i li proposa una partideta de dames després d'anar al terrat a estendre la roba i el noi, mecànicament, va col·locant les fitxes... i aleshores sí que s'enfonsa del tot i plora en silenci davant del tauler que ha estat testimoni de tantes converses i vivències compartides...
S'obre la porta, entren la Montse i el Huari que el saluden, i de sobte se sent una veu que diu: "Jo vull jugar amb les negres". El Narcís s'alça com impulsat per un ressort... i es llença en braços de l'Ivan. Ara el Narcís plora amb força, però d'alegria. Els dos germans es fonen en una abraçada emocionada i intensa, davant la mirada de la Montse i el Huari...

Qui cada cop ho té més magre és el Jordi: es passeja per Sant Andreu buscant inútilment la Ruth, i a La Fusteria es comença a rumorejar que la noia se n'ha anat amb el Lobo...

El Jordi va a casa l'Adrià, ara de la Núria, per agrair-li que donés la cara per ell a l'esglèsia. Explica que ha fet una altra inversió, que aquesta ha d'anar bé, que tornarà a tenir diners, que no caldrà vendre la casa... i que la Ruth tornarà amb ell i faran les paus.

Però quan arriba a casa seva, tot prenent un got amb aigua i un anti-àcid, connecta l'ordinador... i la pantalla s'omple de números vermells. Desesperat truca el seu agent de borsa que li aconsella que ho deixi córrer, que ja se sabia que era una inversió de risc; "per culpa vostra he perdut tot el que tenia", diu el Jordi abans de penjar i, ja fora de sí, comença a llençar tots els objectes que té a la vora, començant pels llibres.

El Ferran comença a parlar seriosament: confessa que ha enganyat la seva dona... "Amb una altra?", comenta ella. Però l'home diu que no, que el que passa és que no és cert que estigui arruinat, que segueix sent milionari però que necessitava saber que no es casava amb ell pels diners... Ella es fa l'ofesa però el Ferran, suaument, la talla: "Ens coneixem, Lurdes..." Hi ha un instant de pànic i la Lurdes demana si la pensa denunciar, però el Ferran, tot oferint-li una cigarreta que ara sí és acceptada, riu i diu que, si de jove era trempada... ara de gran encara més!
Tots dos s'abracen i riuen contents.

Spock