.. Quan el Ramon, malcarat com sempre, se’n va a treballar, la Pilar s’adona que s’ha deixat unes factures que necessita i demana a la Remei que les hi porti. La noia es mostra molt reticent però acaba acceptant.

Quan hi va, observa com el Ramon baveja amb la Gemma, a qui vol convidar a dinar. Ella diu que no i apareix el noviet de la noia davant del disgust del Ramon. L’escena ha estat observada per una Remei trista i rabiosa, que no s’atreveix a deixar-se veure.

Ja a casa, la noia està encara mes moixa que ahir. Arriba el Ramon i parlant amb la Pilar, descobreixen que la Remei no li ha donat la factura: “Estaves massa enfeinat”, diu ella amb ironia amarga. Quan comença la tempesta, la Desi es posa a plorar a l’habitació del costat i la Pilar, que feia el paper de paraigües, s’alça per veure què li passa a la criatura. I aleshores sí: el Ramon increpa a la Remei que no hi ha d’anar per res a la parada, ella li retreu que li havia dit que la necessitava i está que no caga per la Gemma. Ell l’engega a la merda de mala manera però la Remei li crida i el Ramon li etziba una espectacular bufetada, just a temps perqué la Pilar, consternada, vegi el que ha pasat.
El Ramon, encara rabiós, surt de casa amb un cop de porta...

Els petits inversors, Huari inclòs, comencen a tenir la mosca al nas, i el Jordi es va posant cada cop més nerviós malgrat l’aparença de tranquil·litat que pretén donar.
El Jordi va a veure el Martí que li proposa com a solució buscar altres petits inversors i, amb els diners d’aquests, esquitxar una mica les butxaques dels que estan nerviosos...

I, nerviós i tot, el Huari fa un gol! Tot Sant andreu és un clam i es prepara una celebració a can Peris.
Però quan el partit és a punt d’acabar, arriba la Cinta, que s’ha assabentat per la Marta que el David és entrenat pel Santos. Amb la virtut que la caracteritza, amarga la festa al seu ex marit retraient-li que a ella no se li diu res i que el noi és fill de tots dos. Se’n va, digna i emprenyada a veure el Santos.

Aquest li diu que, si no l’entrena ell, el noi caurà en mans de qualsevol desaprensiu. Així i tot, veient que el noi no vol parlar amb sa mare, el Santos fa un nou intent per dissuadir-lo, però és inútil.

El Huari s’ha compromès a anar al banc per mirar si el pare del Narcís havia fet realment l’ingrès. La qüestió és que la Montse no vegi la llibreta i tant ell com el Narcís miren de no deixar que la perruquera la pugui mirar.
Amb les presses, el Huari s’ha oblidat d’anar a buscar unes sabates que la Teresa li havia encarregat...

El Peris no s’ha quedat tranquil amb la discussió que ha tingut amb la Cinta i la va a veure al pis. Ella no el deixa passar amb l’excusa que el terra està moll (aquesta noia no deu llegir diaris). Ell mira de calmar els ànims i li proposa d’anar a fer un tomb, però la Cinta, que avui s’ha llevat amb el peu contrari, li retreu que sempre està buscant excuses per veure-la, que vol estar sola... i el fa literalment fora de casa seva. El pobre Peris se’n torna amb la cua entre les cames...

La Pilar no se’n sap avenir del que ha vist. Parla amb la Remei que, plorosa, intenta defensar el Ramon: “és culpa meva, l’hem d’ajudar”... La Pilar assegura que a casa seva no es repetirà una cosa així, i descobreix que la Remei no és la primera vegada que rep. I quan s’assabenta del motiu dels primers cops, pren una decisió.

La Mari està plegant roba a casa seva quan sona el timbre: és la Pilar amb la Desi. D’entrada, la Mari està desconcertada però, quan veu que la Pilar va de bon rotllo, la noia li ho agraeix emocionada. La Pilar diu que ara la Remei no podrà portar-li la Desi, però ella sí i que, sobretot, no ho ha de saber ni el Ramon ni el Natxo...

Spock