.. La Núria porta l'Adrià al Peris i xerra una estona amb el David. El noi, a part de refermar la seva postura envers la boxa, indaga si la Marta surt amb l'Àlex o no.
Quan la Núria diu que se n'han d'anar, l'Adrià, que està molt preocupat perquè li ha caigut un botó de la camisa i avui tenen el dinar a ca la Clara, s'entesta en quedar-se una estona més. El David diu a la Núria que no pateixi, que ja estarà per ell i si convé, el durà a casa seva on, per cert, la Marta s'ha quedat a estudiar. L'Adrià, amb el do de l'oportunitat que el caracteritza recrimina el David per anar a veure tan poc "la seva novieta".

Més tard el noi porta l'Adrià a casa on, efectivament, hi ha la Marta. La noia s'entendreix quan, amb molta diplomàcia, el David ajuda el vell a canviar-se la camisa, dient que "això és cosa d'homes".
La Núria arriba per endur-se l'Adrià a casa de la Clara i els dos nois es queden sols.
El David fa per anar-se'n sense gaire convicció però la Marta el convida a dinar prometent-li que avui no discutiran. Parlen de la moto robada, la mateixa moto amb què el David va anar a buscar la Marta a València, de qui la va cagar, es fan un petó, després un altre i, amb molta tendresa i una mica de por, inicien una abraçada que promet acabar en fer l'amor. "Digue'm com ho he de fer perquè estiguis bé", fa el David, lògicament acomplexat després del que li va dir la Marta l'altre dia; però ella respon, dolça: "deixa'm fer a mi", i li aixeca la camisa (en el sentit literal, és clar).

A ca la Clara, tot són nervis i joia: la Carme i el Max ajuden a fer el dinar i la Clara els anuncia la bona notícia. tots, inclòs el Max, reaccionen molt bé, compartint l'alegria de la Clara. El Max demana si ja ho sap el Quim i si és un secret; la Clara respon, una mica incòmoda que no és cap secret, que ja li dirà quan trobi el moment.

I més tard, els veiem a tots, Núria i Adrià inclosos, a punt de fer el cafè. el Dani anuncia oficialment que tenen intenció de casar-se, tot demanant la mà al futur sogre, que està content també.
Però, com diu el refrany, no hi ha felicitat que deu capítols duri, i quan el Max comenta que ara el Dani vindrà a viure a Sant Andreu, ell respon que no ho han decidit, que potser serà la Clara qui anirà a Cardiff... es fa un silenci glacial que el Dani intenta minimitzar.
I a partir d'aleshores, ja res és el mateix.

Quan tothom se'n va, la Clara, com una moto, comença a recollir plats i tasses, però el Dani l'atura perquè han de parlar: ell té el negoci i la vida a Cardiff i la Clara assegura que ella no se'n pot anar, amb el seu pare estant com està i tota la família aquí. "Doncs haurem de trobar alguna solució" comenten més aviat freds.

I, qui també busca una solució pactada és el Fede: fa dues setmanes que no veu l'Alba i està realment enyorat. Avui li tocava veure-la i la Tona torna a posar excuses davant la lògica indignació de l'home.
Però de sobte s'obre la porta de La Fusteria... i entra l'Alba, que s'ha escapat i ha vingut sola en metro (pel que sembla, a Sant Andreu també hi ha vaga d'autobusos). La nena es queixa de la Tona i demana tornar a viure amb el pare i aquest decideix parlar amb la Tona per fer un pacte en el qual no torni a sortir perjudicada l'Alba.

La Paquita està fent els patrons del vestit de la Lurdes quan arriba el Ferran per convidar-la a dinar. Les dones amaguen el projecte de vestit i el Ferran, sense voler, s'asseu damunt dels patrons que qeden fets una coca.
Ja al carrer, la Lurdes/Regina comenta que li encantaria anar a viure a Montevideo... i de sobte es troben amb l'Adrià que crida content: "Lurdes!" la Regina/Lurdes es tomba ràpidament i, després d'uns instants de pànic, diu que es confon, que la Lurdes és morta. La Núria demana disculpes però l'ensurt ha estat espectacular.
I així li ho comenta a la Paquita quan el Ferran torna a picar a la porta: ve a dir que ha d'absentar-se uns dies per qüestions de feina inprevistes, però que la trucarà cada dia.
La Lurdes/Regina comença a témer que la deixi plantada, que si sospita alguna cosa...

La Marta i el David han fet l'amor i sembla que la cosa no ha anat malament del tot perquè ja consideren que tornen a estar junts. Però la Marta assegura que no es vol passar la vida patint i que, si vol que ella torni, el David haurà de deixar la boxa. Ell s'hi nega en rodó: ella fa el que li ve de gust i ell no li posa pegues, i en canvi la Marta no para de posar-li pals a les rodes. La noia contraataca que hi ha més esports i no tant perillosos, però la conversa acaba sense acord.

Spock