.. La Remei cada cop sembla més un conillet espantat. El Ramon, en canvi, com més espantada i dominada veu que té la noia, més dèspota és. Fins i tot la Pilar comença a decantar-se per la noia. Ara el Ramon no menja el plat que li han posat (el tall més tendre) i s'alça de la taula per anar a la parada. Diu que, per culpa de la Mari, l'endemà perdrà tot el matí al jutjat...
Quan ell surt, les dues dones el justifiquen, però la Pilar comença a compadir-se del trist paper que fa la Remei...

I la Remei que, malgrat l'angoixa que sent és una dona de paraula, porta la Desi a veure la Mari. Aquesta li regala unes sabatetes, i la Remei comença a intuir que aquestes escapades li poden dur problemes...

El Fede intenta inútilment recobrar el seu antic paper d'home dur. Discuteix amb la Tona perquè no li deixa anar a veure la seva filla amb l'excusa que té mal de panxa... i malgrat tot l'ha dut a l'escola.
Com que no para de parlar de la nena i ell mateix se n'adona, proposa al Marcel anar de marxeta a la nit....

Però quan vespreja, la Sílvia entra a La Fusteria. el Fede intenta fer-se el dur i el graciós, però la noia, enginyosa com sempre, sap molt bé què li passa a l'home. Es deixa convidar a diverses cerveses i aguanta que el Fede li ensenyi els dibuixos de la menuda, que li expliqui totes les batalletes... i que bavegi com a bon pare que és amb les mil i una virtuts de la nena...

El fet és que, entre bava i bava, el Fede s'ha pres mig barril de cervesa i, quan arriba a casa del Marcel està perfectament borratxo i no para de parlar de la dona més guapa del món. El Marcel i la Mari, que es pensen que està cantant les excel·lències de la Sílvia, el fan estirar, li preparen un cafè i el deixen monologar fins que es quedi ben clapat.

A les germanes Bosch les coses els van de manera ben diferent; unides pel problema Adrià, parlen de tot una mica. Així sabem que a l'Hospital es farà una junta que, teòricament, ha de donar suport a la Carme; el director l'anirà a veure per explicar-li el resultat de la reunió.

Mentrestant, la metgessa va a veure l'Adrià que, despistat i tot, li demana per l'Andreu. Quan la Carme li explica que ho han deixat, el vell comenta "Ja teniu ben mala sort amb els homes..."

Però la mala sort de la Carme encara ha d'augmentar: el director de l'hospital li comunica que, tot i el suport unànime de l'equip mèdic, han decidit que la metgessa conflictiva s'hauria de prendre unes vacancetes... llargues, si pot ser. La Carme s'indigna i dimiteix directament.

A la Clara, en canvi, tot li va sobre rodes: el Dani l'estima i s'enyoren, i fins i tot el Max troba a faltar el nou noviet de la Clara... I el Quim, que ja no pot més de gelosia, confessa a la seva ex el seu amor que no ha minvat ni una mica...

Qui, feta un sac de nervis i de dubtes, segueix triomfant més que la Rosa a Estònia, és la Cinta. El Peris la va a veure per anar a passejar però ella li diu que es van equivocar ficant-se al llit, però el Peris, que segueix convençut que un dia o altre la seva dona tornarà a casa, demostra tenir paciència: "prent-te tot el temps que vulguis... jo sabré esperar". La Cinta, una mica atemorida, comenta que va venir el David, i així de passada, comprova que el noi no ha dit res... I és cert que no ha dit res, però no suporta que el Peris parli tan bé de sa mare...

El Guillem també va a veure la Cinta per demanar un cop més disculpes. ella s'indigna perquè la prota de l'obra no era la Cinta sinó la Joana! Però el Guillem, tot constatant que no pot esborrar el passat, també li diu: "Esperaré el temps que calgui"...

Al vespre, el Ramon torna encara de més mala llet que de costum. Increpa la Remei perquè ha sortit a la tarda i li demana d'on a tret les sabates. La Remei, atemorida, es desfà en excuses, però la Pilar s'interposa dient que ha estat idea seva, que ja li convenien unes sabates a la nena...
I a la nit, mentre les dues dones miren un documental a tot volum, el Ramon s'aixeca i barboteja que se'n va a dormir. La Remei, com un gosset apallissat va per seguir-lo però la Pilar l'atura i, aprofitant que el Ramon no hi és, li demana si les sabates les ha comprat la Mari... La Remei acota el cap i confessa. La Pilar sospira comprensiva i la noia li diu, amb un fil de veu: "Gràcies per no dir res..."

Spock