.. La Núria pregunta a la Marta si l'ha ficada en un embolic. La Marta diu que no -no gosa dir que sí-, però que segurament l'Adrià estarà millor si ella s'en va. La Núria contesta que ja s'hi acostumarà. Que entén que no li vingui de gust a ella, però que si és això, no busqui excuses i ho digui. La Marta no s'atreveix.
En aquest moment entre l'Adrià buscant les ulleres. La Núria les hi dóna i li diu que després l'acompanyarà al centre. L'Adrià no vol tornar-hi i la noia li recorda que han quedat que al taller de memòria sí que hi anirà, però que no es quedarà a dormir. L'home no sap si refiar-se'n del tot. La Núria li explica que quan ha trucat al centre li han dit que ha de portar fotografies i li demana el parer per triar-les. L'Adrià diu que és igual "són collonades!" i pregunta a la noia què farà mentre ell és allà. La néta contesta que assajar una estona i després anar-lo a buscar. Ell no n'està segur i li diu rondinant que si no, les farà fora a ella, a la Marta i al piano. La Núria s'ho agafa bé i li fa triar les fotos. Acaben rient amb complicitat.

La Remei diu a la Pilar si es vol dutxar ara... que ella a la tarda no la podrà ajudar perquè ha de dur la nena a la visita del jutjat. A la Pilar no li fa cap gràcia perquè la nena, al jutjat, li ha de portar el Ramon o algú d e la familia. La Remei li explica que no és la primera vegada que hi va.
En aquest moment truquen a la porta. És la Roser, que se sorprèn que la Pilar encara no estigui vestida. Mentre l'ajuda ella mateixa, totes dues comencen a criticar la Remei: que si fa i desfà com si fós casa seva, que si li escalfa el llit al Ramon... La Pilar deixa anar que ara no li pot portar la contrària, però que quan ella estigui bé del tot ja la posarà al seu lloc!

La Carme explica a la Clara que a l'hospital estan nerviosos per l'escàndol, però que demà ja pot anar a treballar. La Clara li torna a retreure que no l'avisés que havia de marxar, però cambia de tema quan la Carme li explica que no volia complicar les coses entre ella i el Max. Llavors la Clara li diu que el Max i el Dani s'han fet amics i que, el Dani, abans de marxar li ha demanat que se'n vagi a Cardif a viure amb ell, però que li fa por i més amb el pare com està. La Carme entona un mea culpa. No volia que la Núria s'ho carregués tot i, ara, mira!

La "Regina" i la Paquita estan al bar del Peris parlant i, de sobte, la "Regina" veu l'Ana Mari i li ve pressa per marxar. Demana al Peris que cobri i la Paquita se sorpèn de la pressa. Però mentrestant entra l'Ana Mari que les saluda. Molt especialment a la Senyora "Regina" i explica a la Paquita que, finalment, el seu germà a aconseguit els papers i que es queda a Sant Andreu.
La "Regina" -molt menys feliç que fins fa quatre dies- té neguit per anar cap a casa i es fa la marejada. S'acomiaden amb un to futeta i amenaçador per part de l'Ana Mari cap a la "Regina": "me alegro que siga tant bien..."

El Peris i el David tornen a discutir sobre el tema de la boxa. El David se'n cansa i amenaça al seu pare de marxar per no sentir-lo.

Al taller de memoria miren fotos. Quan li arriba el torn a l'Adrià d'ensenyar la seva, comença a recordar temps feliços amb la dona i les filles mentre li va explicant a la monitora qui són l'Esperança, la Carme i la Clara. Mica a mica es va entristint, anyorat.

El Peris va a veure a la Cinta. Li explica que el David vol boxejar i que la setmana vinent té el primer combat. Ell no li ha pogut treure del cap. La Cinta no creu que a ella l'escolti més, però ho provarà.

La Mari crida a la Remei per tornar-li una sabata que li ha caigut a la Desi. Acaben de sortir del jutjat i la Remei proposa a la Mari de fer el camí plegades. Primer la Mari no ho vol per no posar en un compromís a la Remei, però acaba acceptant. Pel camí van parlant de com el Ramon i la Mari han arribat a aquesta situació i la Remei opina que algun dia ho hauran d'arreglar. li ofereix de portar el cotxet.

La Paquita observa que, per una vegada, la "Regina" ha anat en compte de no ficar la pota, però diu preocupada que, ara, amb l'Ana Mari a Sant Andreu, hauran de vigilar més.
Llavors la "Regina", que continua estan neguitosa, s'ho fa venir bé per enviar-la a comprar tabac.
Al quedar-se sola truca a la seva "influencia" per interesar-se per quan tindrà els nous papers. Mentre telefona va fumant un cigarret que ha tret d'un paquet que tenia amagat. Aquesta vegada, però, li diuen que no els hi fan.
Penja preocupada i es posa a pensar. Al cap d'un moment es veu que té una pensada de les seves.

La Cinta ha anat al bar per parlar amb el David i el noi, quan veu que és pel tema de la boxa, fa el sord. El Peris comença a resignar-s'hi.
La Cinta parla amb el Santos perquè li tregui la idea del cap al David. L'home contesta que ell no és ningú per fer-ho i que el David ja té edat de prendre les eves pròpies decisions. La Cinta li diu que és l'únic fill que té i que no vol que acabi invàlid. Ell li explica que va en cadira de rodes per haver conduït borratxo, no pas per boxejar. La Cinta insisteix i ell li diu que no li fa cap gràcia que el David boxegi perquè no estima la boxa. Només ho fa per treure tota la ràbia i que suposa que no cal que li expliquI perquè està tan emprenyat.

La Carme ha portat el Trasto a casa l'Adrià i demana a la Núria que la deixi un moment sola amb el seu pare. Llavors li pregunta al pare si li ha anat bé el dia al centre i l'Adrià contesta si de debò li interessa. Ella mira de justificar-se per haver-lo deixat a la residencia durant el cap de setmana i li explica que ella també té problemes grossos, a la feina i amb l'Andreu. Però com que no li vol dir quins, l'Adrià no se la creu. Diu que són excuses per treure's el vell de sobre i que l'única que val la pena de la familia és la Núria.

La Remei està plegant roba i el Ramon s'ofereix per ajudar-la amb els llençols. Ell està mimós i s'enjogassen. A ella li fa vergonya que la Pilar els pugui sentir. Estan melosos. La noia li pregunta per la renda i el Ramon contesta content que li han de tornar quartos i que, sortint, ha estat a punt de passar pel jutjat a buscar-les.
La Remei, amb el mateix gran sentit de l'oportunitat de sempre, i amb la seva manera habitual de no dir mai ni una paraula de massa, li explica que ha tornat amb la Mari. El Ramon es posa furiós immediatament: la Mari no pot veure la nena fora del jutjat, ja no es pot refiar ni tan sols d'ella. La Remei comença a defensar la Mari i a retreure al Ramon que, després d'haver-se-la estimada tant, ara es porti així amb ella. La discussió és molt agra.
En aquest moment arriba la Pilar preguntant que passa amb aqueslls crits i el Ramon respon que no passa res.

L'Adrià parla amb l'Esperança, la seva dona. Li explica la paciencia que la noia del taller té amb tota aquella colla de vells inútils. Els records que li ha portat la fotografia de quan les filles eren petites, riu amb tendresa d'aquest record. Li diu que la Carme l'ha anat a veure , però la Clara no.
Aleshores s'embolica una mica amb el passat: ves a saber on deu ser la Clara, voltant pel carrer, segur que tampoc no vindrà a dormir. Què farem amb ella....
Entra la Núria i, fluixet, pregunta a l'avi què fa, si no té son. Ell li diu que la Clara no hi ha anat i la néta li contesta que devia tenir feina i que ja vindrà demà. Que vagi a dormir...

Antaviana