.. L'Adrià està content amb el centre de dia al qual va; té un jardí molt bonic i vol ensenyar-li a la Carme quan el vingui a buscar. La dona li ha promès que passaran el cap de setmana junts perquè la Clara se'n va amb el Max, el Dani i el Trasto a Besalú.

Però la metgessa comença a rebre trucades de periodistes: l'Andreu ha escampat el fet de la presumpta negligència a la premsa i els periodistes no paren d'atabalar-la. La Carme, cada cop més neguitosa, parla amb una companya de feina que li aconsella d'anar a Bilbao a un congrés i desaparèixer almenys durant uns dies, però la Carme argumenta que fer això és com admetre la seva culpabilitat.

Així que va a veure el Guillem, que li aconsella el mateix. Però ella havia quedat amb el seu pare i tampoc vol que la Núria, que és a punt de fer l'examen, s'hagi de cuidar de l'Adrià...

Qui està gelós, i molt, és el Quim: es mostra dolgut per l'exitosa intervenció del Dani i també li sap greu que ara el company de la Clara i el noi es portin tan bé que se'n vagin tipus família feliç a passar el cap de setmana, amb Trasto i tot.
El Quim i el Max parlen del tema però el noi ja s'ha decidit, així que, sol com un mussol, el Quim va al Peris i sopen tots tres homes sols, fent-se companyia mútua.

És l'aniversari de l'Isaac i la família prepara una festa: la Mari li regala un joc de construcció que fa al·lucinar el Narcís, la Cecília, un jersei... Però el Huari està trist i molt amoïnat: no veu la manera de pagar l'Ahmed si no és traspassant-se el negoci; així i tot fa el cor fort i intenta integrar-se a la feina.
Més tard, la Teresa demanarà què li passa a l'home, i el Narcís li ofereix la seva llibreta, però el Huari refusa emocionat dient-li que és "coionut", però que no pot acceptar... i que no pateixi que segur que trobarà la solució.

El Fede està exultant: a Vides, el personatge de l'Alba ja no té ni febre ni tos. a més, cada cop té més seqüències i, davant l'entusiasme de pare i àvia, la nena s'està tornant cada cop més cregudeta.

El cas és que el Fede va a veure la Sílvia per agrair-li que hagi posat tantes seqüències per la nena i la convida a una copa. Tenen un petit estira i arronsa típic d'ells, francament divertit per cert, i ella acaba dient que no s'hi pot negar a una invitació com aquella... i al vespre apareix resplendent a La Fusteria.
Després de parlar uns instants i d'engrescar-se verbalment, el Fede decideix tancar el local; envia la Marta a casa i fa fora als clients que estaven fent la copeta al·legant que hi ha hagut una urgència... I un cop sols i amb la persiana tancada... es disposen a fer la pinça birmana. Aquest resumidor ha tret el bloc, l'esquadra i el rotring per fer un esquema en 3d de la mítica postura mentre el Fede i la Sílvia es mengen a petons en un turbo-preescalfament, al terra mateix.
El Fede, entre petó i petó no para de dir-li que està molt content que la seva filla tingui tant de paper; la noia insisteix que no és cosa d'ella però segueix endavant malgrat la irrefrenable xerrameca del noi que, apretant una mica més, diu que espera que la propera temporada no facin patir tant a la nena...
I la Sílvia es posa sobtadament seriosa: la propera temporada l'Alba no té paper... al Fede és com si li haguéssin llençat un gerro d'aigua gelada al bell mig de... vaja, al bell mig. "És una broma, no?", diu ell desconcertat.
La Sílvia explica que a la història hi ha hagut un pas de temps... i al Fede se li passen les ganes. Resulta que l'Alba tindrà 18 anys a la propera temporada. "Ja m'has tallat el rotllo", diu el Fede, així que la Sílvia es vesteix i se'n va... i aquest resumidor es resigna a seguir vivint en la ignorància birmana.

L'Adrià espera la Carme mentre els altres avis pugen a un autocar per anar a passar el cap de setmana a un altre centre. La Carme arriba amb cara de pomes agres i li diu que ha sorgit un imprevist, que se n'ha d'anar a Bilbao, que li sap molt de greu...
L'home li fa uns quants retrets i tots dos s'acomiaden tristos: dolgut ell, sentint-se culpable ella...

Spock