.. El Peris, que s'ha assabentat de la ruptura de relacions laborals Andreu/Guillem, té por que el Guillem no pugui defensar el David com cal i, per un cop d'acord amb el fill, va a veure l'advocat.
El Guillem és al despatx, més o menys amoïnat i s'escolta el Peris que, tot fent circumloquis per no quedar malament, li demana si serà capaç de dur el cas David amb la dedicació necesària. El Guillem assegura que no ha de patir per res, mirant de tancar la conversa, però el Peris, potser veient una rosa embolicada i preparada per a ser entregada, es posa melancòlic: li demana si ell que és solter, se sent bé vivint sol, que ell fa masses anys que ho compartia tot amb la Cinta, que la troba molt a faltar, que sempre es retreu a ell mateix les coses que ha fet malament... el Guillem aguanta el tipus lacònic i gairebé hermètic, però amb un punt de cordialitat.
Quan per fi el Peris se'n va, el Guillem sospira, entre alleujat i trist.

Com que és Sant Jordi, el Peris no pot evitar anar a ca la Cinta amb la rosa de cada any. Es mig disculpa per fer-ho i per emprenyar-la, sabent com sap que ha d'estudiar... Explica que ha anat a veure el Guillem, que els advocats han partit peres i que ja ho ha disposat tot perquè no l'emprenyin a ella amb papers, tot plegat en una actitud superprotectora que a la Cinta li molesta una mica. El Peris està realment trist i li costa d'anar-se'n, mentre la dona amb prou feines dissimula la seva impaciència...

I és que la Cinta encara ha de rebre una altre visita i una altra rosa: la del Guillem. Parlen del Peris i la Cinta proposa de marxar a fer un viatge, que aquesta situació li costa molt d'aguantar. Però el Guillem ara no pot anar enlloc perquè està massa embolicat. Potser quan passin algunes setmanes...

I de roses segueix la cosa: al mercat, a la parada del Ramon, les regalen a les clientes. Tothom en té alguna menys la Lola. La Isabeleta li etziba un dels seus proverbis i és engegada de nou a pastar fang, però la noia no s'atura i insisteix que si no fa cas al pobre Franciscu acabarà més sola que la una.
El Franciscu arriba a darrera hora per comprar prunes i, contràriament al que la Lola esperava, no duu cap rosa. I curiosament, això la decideix a acceptar aquella invitació per anar al cinema que l'home li havia fet en temps pretèrits... Queden dijous al Peris.

I a la parada del costat, el Ramon segueix tan desagradable com sempre amb la pobra Remei i amb els clients que es posen nerviosos d'esperar. el Ramon ha enviat la noia a buscar a la nena i, sol com es troba a la parada, parla amb la Isabeleta per mirar de contactar amb la Gemma, aquella noia a qui havia engegat dies enrera tan abruptament.

Quan arriba a casa seva, es troba la Remei i li comunica la seva decissió: ella s'encarregarà de la Desi a temps complert mentre la Gemma treballarà a la parada. La Remei se sent visiblement disgustada però accepta com sempre. Fins i tot protesta lleugerament quan el Ramon li dona una rosa i la noia intueix que és de les de la parada... però acaba agafant-la amb il·lusió.

El Jordi es passeja per Sant Andreu com un trionfador i, de fet, potser perquè és el seu sant, el veiem parlant amb el seu agent i rebent la primera bona notícia bursària de la història, perquè fins ara, cada cop que li sonava el mòbil i parlava amb l'agent, la borsa, o les accions del Jordi, feien una caiguda considerable...

I la Ruth vol fer un regal original al seu futur marit; el Lobo, que es mira la noia amb cara de lligar i d'haver trobat un filó, l'acompanya a un lloc on segurament hi trobarà alguna cosa que li agradi... I la cosa en qüestió fa posar cara de fàstic i de disgust al Jordi: es tracta d'un quadre d'un presumpte futur valor de la pintura contemporània, construït a base de dues úniques ratlles...
El Jordi encaixa el nou revés econòmic amb relativa dignitat i la Ruth li assegura que quedarà de conya en la nova casa i que és una inversió de futur...

L'Adrià demana a la Núria que l'acompanyi a passejar el Trasto i al banc, que s'ha quedat sense diners.
Quan tornen, sabem que a l'avi li ha desaparegut la major part dels diners; pel que sembla, s'ha posat furiós a la sucursal bancària i els ha posat a parir... però el que ha passat és que la Carme, sense avisar ni a la seva néta, ha obert un altre compte on ha desviat la majoria dels diners de la pensió de l'avi. Intenta explicar-li a l'Adrià que ho ha fet pel seu bé, perquè no es pot anar gastant els quartos així com així... Però l'Adrià aquest cop sí que està molt emprenyat perquè no crida ni engega a ningú a pastar fang; en comptes d'això, mig d'amagat, redacta una carta que posa dins d'un sobre...

Avui toca assaig i el Peris ha de fer un passatge difícil: ha de monologar sobre la presumpta infidelitat de la dona del personatge que representa; en el monòleg es nega rotundament a admetre que la dona tingui un amant... I el Peris no pot acabar; demana disculpes i quan tots comprensius i compadits, li diuen que no pateixi, que ho entenen perfectament, el Peris es va accelerant fins a posar-se com una moto: per primera vegada perd els papers i ho fa deixant sortir els seus sentiments a raig, sense cap mena de pudor, vomitant el seu dolor d'una manera potser alliberadora: els diu que no tenen ni idea del que està passant, que es nega a creure's que la Cinta se n'ha anat per sempre...i acaba dient: "Ni puc ni vull deixar d'estimar-la!".

Spock