.. La Carme arriba a casa de la Clara en pla repartidora: croissants, ensaïmades i els medicaments de l'Adrià. Aquest s'aixeca de la taula per preparar el menjar del gos i la Clara el fa vigilar pel Max que segueix de mal humor per tot i contra tots.
Quan les dues germanes queden soles es posen a parlar dels dos mansos que s'han apanyat. Però el Max que estava parlant per telèfon amb l'Arnau es queda amb la història del rotllet de la Clara.

El Fede s'ha convertit en un especialista en fer vessar la cervesa de les copes. El Marcel se'l mira conyeta. El Fede està amoïnat per què vol acompanyar a l'Alba al rodatge i no té ningú a qui deixar el bar i no vol demanar cap favor a al Cecília. El Marcel li diu que en ell no hi pensi ni en broma.

En una tauleta seuen l'Empar i el Quim. Aquest li demana perdó, però ell no ho veu gens clar: hi massa gent a la vida del Quim: la Clara, el Max. Ell insisteix que està molt a gust amb ella -està molt a gust, no que l'estima-, i que necessita més temps -potser quan es jubili.-, però ella, que és professora, i per tant, una dona acostumada a la paciència i el sacrifici, cedeix.

Avui és dia de repartiment: primer la Carme i ara la Teresa, que porta uns entrepans de truita -sense pernil- al taller del Huari i l'Ahmed.
La pregunta clau que els hi fa és: quin nom li pensen posar al taller? El Huari i l'Ahmed es miren: ostres! els Donut!, ostres! el nom del taller!.
Quin nom donar-li al taller és un assumpte molt seriós. Per això el Huari decideix meditar sobre el tema en un temple de saviesa i recolliment.

I aquí el tenim al bar discutint amb el Peris com batejar el negoci. Però no en treu l'aigua clara. En mig de grans festes arriba l'Adrià i la seva quadrilla: el Max, l'Arnau i el Trasto. Mentre el fuster es pren un talladet amb la parròquia, els nanos se'n van a fer una partideta a la màquina.

Allà el Max li explica que sospita que la Clara està mig embolicada amb un paio. L'amic li contesta que no s'amoïni, que cadascú faci el que vulgui. Parlen, a més, d'anar a veure una mòmia. No, no és el Guillem, és al Museu Egipci.

Parlant d'Història Antiga, el Guillem està repassant el cas del David amb l'Andreu. Aquest li pregunta com està el cas amb la Cinta i el Guillem li contesta que, ara per ara, ella ha decidit arxivar el cas.

A casa estan xerrant la Carme i la Núria com a dos bones amigues. La Carme li explica que ha quedat per sopar amb l'Andreu i que a Sidney va tenir un parell d'històries. Ah, i que del Jordi ni se'n recorda. La Núria la troba molt canviada: està tant d'hiper-super-bon-rotllo. Però ella encara te present l'Oriol. Suposa que només és qüestió de temps superar- ho.

A La Fusteria, la Cecília i el Fede encara estan de morros.
En una taula estan el Quim, el Max i l'Arnau. Aquest s'aixeca per anar a fer una partida i el Max s'ho fa venir bé per explicar-li al Quim que la Clara està més que interessada en el Dani. El Quim li contesta que li sembla bé, que la Clara pot fer el que vulgui.
El Max s'aixeca emprenyat dient que tothom fa el que vol i que la Clara i ell ho estan fent de puta mare.

Au! Assemblea General a ca la Montse. Cal decidir el nom del taller i es demanen noms que després seran votats seguint rigoroses regles democràtiques. Tot dintre del més estricte casolanisme constitucional.
El Narcís proposa Esperança, però és rebutjat perquè sembla nom d'Assegurança o de Funerària. El Huari diu Oasis però tampoc és admès perquè fa venir a la memòria aquells bars de llums vermelles que hom veu a la carretera i que posa CLUB en els seus rètols lluminosos. La Montse proposa Mundial i Europa consecutivament, però tampoc tenen prou quòrum.

A La Fusteria, la Carme i l'Andreu han arribat a les postres, xerren de tot i de res. De jove, l'Andreu va ser del PSUC, com tothom, vaja. Ella es va dedicar a estudiar.

Mentre, l'Empar ha sopat a casa del Quim. Han de fer alguna cosa amb el Max. L'Empar proposa preparar un viatge a Egipte tots tres, ella, el Quim i el Max. Això no pot acabar bé.

La Carme i l'Andreu han sortit del bar. El sopar ha estat bé. Cap dels dos vol anar a casa i la Carme decideix d'anar a prendre un gelat.

A casa de la Clara és tard i el Max està veient la tele. L'Adrià s'ha desvetllat i seu al sofà al costat del nano.
Aquest, induït per l'hora i l'ambient decideix buidar el pap amb l'avi: veu que tots els seus esforços per assolir una família no han servit de res. Ni el Quim ni la Clara compten amb ell per res. En realitat no sap per què l'han adoptat.

Massagran