.. Tant al Peris com a La Fusteria, els personatges del cor, entre cafè i birreta, comenten la jugada: la fugida de la Mari i la possibilitat que, si l'atrapen, vagi a parar a la presó... la desaparició sobtada del Marcel que potser podria haver ajudat la Mari... l'Empar amb la Cinta que parla de com són difícils de pujar els adolescents... el Quim i el Matt que també parlen d'això i de tenir fills...

El Matt en té moltes ganes, però l'Olga, ara com ara està més pels projectes arquitectònics que per la cosa de la maternitat.
Més tard sabrem que el seu projecte ha quedat finalista a Berlín i que, si guanya, haurà d'anar-hi a viure un any... el Matt està, més que preocupat, desolat, encara que ho intenti mig dissimular.

La Paquita i el Lluís també es troben al bar, es saluden amb petonets amistosos i farcits de castedat; ella ha treballat embolicant paquets en uns magatzems però, acabades les festes, torna a estar al carrer. El Lluís li ofereix de nou la feina de taxista però ella no accepta.

I, d'altra banda, ja tenim data per l'estrena del Cyrano patrocinat pel bar Peris: l'u de febrer.

A la perruqueria també hi ha tertulieta: la Remei comenta a l'Olga les rajoles que han comprat pel seu pis, i l'Olga diu que els pisos moderns tenen tots parquets.

Això fa reconsiderar la decissió presa a la perruquera i, en veure el Miquel, li diu que han de posar parquet, que és més càlid, que el terra és molt important... al noi se'l veu una mica atabalat, cosa no gaire difícil, d'altra banda.

Però tornem a la perruqueria, perquè la notícia del dia apareix en una revista del cor: l'Ester hi apareix embarassada amb el seu marit...
I la Paquita, per parlar d'alguna cosa, li comenta a la Cinta quan la troba.
La Cinta fa càlculs i compra la revista, que exhibirà com una prova davant del Peris: argumenta que aquest fill podria ben bé haver estat gestat al Perú... El Peris l'engega i llença la revista amb indiferència.

Els negocis del Jordi no acaben d'anar a l'hora. Mentre parla amb la Carme sobre el tema divorci, rep una trucada del seu agent de borsa donant-li males notícies. Sembla que està perdent força diners, però aguanta el tipus davant de la seva ex dona. Fan alguna brometa entre amarga i simpàtica quan arriba la Ruth.
La noia, que els veu somriure junts es posa gelosa i surt del bar.

Més tard, la parella dinen a un resturant i ella segueix emmurriada. El Jordi li diu que no sigui criatura, cosa que a la Ruth encara la molesta més... i el cambrer, que porta els cafès, amb un sentit de l'oportunitat digne del mític senyor Spencer, diu: "el tallat és per vostè o per la seva filla?". Ara sí que la Ruth se'n va...
Però quan torna al vespre a casa del Jordi ho fa calmada, de nou riallera i carregada fins al capdamunt amb mig magatzem de roba cara que ha adquirit amb la tarjeta del Jordi. Cada peça de roba que la noia treu de les bosses posa a prova la capacitat de no tornar-se lívid del Jordi. Ella diu que han d'anar a una inauguració i que, per tant, ha pensat en ell: li porta una camisa presumptament cara però que no li escau en absolut...
El Jordi segueix aguantant el tipus com pot. Potser ha comprès que, si no vol acabar-se d'arruinar, el millor que pot fer és invertir en el ram tèxtil...

L'Andreu i la Carme tornen a trobar-se a La Fusteria. L'Andreu durà el tema del divorci de la dona que, així d'entrada, no sembla oferir cap dificultat.
L'Andreu està correcte però distant i, quan se'n va, la Carme comenta a la Clara que aquest home és una mica tibat. Però la Clara el defensa argumentant que, després del que li ha passat encara està prou be... i així és com la Carme s'assabenta que el fill de l'Andreu ha mort atropellat per un cotxe, però no lliga caps de moment.

La Lola, a la parada, s'assabenta d'una possible feina per la Paquita: cuidar una senyora gran de caracter presumptament difícil... una altra senyora Cèlia?
I a la parada del costat, el tema recorrent és, naturalment, la inutilitat d'advocats i policia per trobar els fugitius. Hi ha un petit enfrontament amb la Montse, que defensa la Mari, com a mare legítima de la Desi que és...

I la Mari i el Toni apareixen per fi en una pensió cutre d'una ciutat on es parla castellà: un llit de matrimoni, una pica a l'habitació, un lavabo comú al final del passadís... i sense calefacció.
La Mari es queixa, té por que la nena torni a encostipar-se amb el fred que fa. El Toni promet que serà qüestió de tres o quatre dies només, però la Desi plora geladeta...

Spock