.. L'Adrià jeu a l'habitació d'un hospital, potser és el mateix hospital i habitació on va estar internada la Carme o el mateix on va morir el Carles (la Clínica Sant Jordi). A la vida li agraden molt les repeticions. Han vingut a veure les filles i la Carme l'informa que ha patit una embòlia i que no pot moure ara per ara el braç esquerre.
Preguntant, preguntant, s'assabenten que la Iolanda ja no hi és a casa amb ell.

A la pensió, la Desi, encara mig malalta es posa a plorar tota la nit enmig de la joia dels veïns, que no deixen de picar a la paret, i de l'emprenyamenta del Toni que es dedica a escridassar els picadors.

El Jordi i la Rut seuen a una tauleta de La Fusteria. Per la tarda la noia vol anar a una sarau a Sitges però al Jordi no li ve massa de gust, i ella ho aprofita per dir-li iaio, cosa que al Jordi no li fa gens de gràcia.
A la barra l'Empar i el Quim queden per veure's a la tarda i arriben a la conclusió que després de la xerrada amb el Quim, el Max sembla més civilitzat.

L'Olga ha anat a visitar a la Carme i li explica que ja té la nul·litat matrimonial. Es casarà amb el Matt el 7 de febrer. La Carme li nota que no sembla gaire contenta i l'Olga li contesta que el Matt vol tenir fills de seguida, però que ella està en tan bon moment professional que el vol aprofitar. La Carme li recorda que als trenta-set anys no està la cosa per fer-se el romancer.
Surt la Núria de la seva habitació i comenten lo malament que ho deu estar passant i el fet d'haver trobat l'Adrià desprès de dos dies per terra.

La Núria ha anat a veure a l'Adrià, que es mostra preocupat pel Trasto. La neta li diu que no s'amoïni que ja se'n ocuparà ella. Com sempre. De sobte es posa a plorar com una magdalena i li surt tota la culpa que tenia embussada dins: és per ella que ell ha estat tants dies a terra, havia d'anar a veure'l dilluns, però va preferir anar-se'n de farra amb les amiguetes. Però l'Adrià, que és un sant, li diu que no es faci mala sang, que ella no en té la culpa.

La dispesera ha anat a veure al Toni i la Mari per avisar-los que han de marxar aquell mateix dia, doncs els continuats plors de la nena no han deixat dormir la resta d'inquilins. La Mari està plena de pors i de dubtes sobre el viatge al Brasil.

El Quim i el Max es troben al mercat amb la Núria que ve de veure el seu avi i de comprar menjar pel Trasto.

El Max també vol visitar l'Adrià i convenç el Quim per acompanyar-lo. De res li valen les excuses. No li queda més remei que trucar l'Empar i anul·lar la cita de la tarda.

La Desi sembla estar definitivament enfebrada. El termòmetre no enganya: trenta-vuit i mig. Però no poden anar a un metge per què no tenen papers i els localitzaria la policia. El Toni decideix que li donaran les gotes antipirètiques i que un cop al vaixell aniran a veure al metge d'a bord.

El Max parla amb l'Adrià i li explica la conversa que va tenir amb el Quim. Ara ja sap el per què de les coses. Però tot i així el fuster no vol veure el Quim de cap de les maneres.

L'Olga li ensenya al Matt el paper de la nul·litat matrimonial. Alegria i xerinola.
Però s'acaba ràpid per que apareix, tatxannn!!! El Martí. Tan agradable com sempre, ha vingut a desitjar a la parella una vida feliç i un futur ple de joia i harmonia. O més o menys. Però ells el venitlen ràpidament.
Quan se'n va ensopega amb el Jordi, que tot just entra al bar. Només es veuen un moment, però és suficient per a que el Martí sigui fortament desagradable amb la situació del Jordi amb la Rut. Finalment és el Jordi el que fot al camp del local ben emprenyadet.

El Toni i la Mari estan força nerviosos: el contacta que els ha de dur fins el vaixell porta retard. Però quan arriba, les notícies són dolentes: la nau no pot salpar per què està retinguda per la policia. El món els cau a sobre. Què faran ara?

El capítol culmina amb la Núria portant i donant de menjar al Trasto. Una escena amb escàs intercanvi verbal -almenys per part del Trasto - però d'una intensitat dramàtica incomparable. Podeu comptar.

Massagran